Estudiantat de l’UJI participa en una campanya arqueològica que descobreix un gran edifici romà a Tarquínia
La Universitat Jaume I ha participat durant el mes de setembre en una nova campanya d’excavació arqueològica en la Civita di Tarquinia (Itàlia), que ha permès traure a la llum un important edifici de la primera època imperial i aportar noves evidències sobre la dimensió monumental de la Tarquínia romana.
L’excavació està dirigida per la Universitat Jaume I, la Università di Macerata i la Università di Verona, amb el suport del Ministeri de Cultura d’Espanya, l’Ajuntament de Tarquínia, la Fundació Carivit i l’Aula d’Arqueologia Mediterrània de l’UJI, sota la concessió del Ministeri de Cultura d’Itàlia i la tutela de la Superintendència d’Arqueologia, Belles Arts i Paisatge per a la Província de Viterbo i l’Etrúria Meridional.
En el projecte, els responsables del qual són la professora de la Università di Macerata Giulia Baratta i el professor de la Universitat Jaume I Josep Benedito, participen cada any al voltant de trenta estudiants universitaris, sis d’ells procedents de l’UJI, en aquesta campanya de 2026.
L’objectiu científic de la investigació és avançar en el coneixement històric i arqueològic de la Tarquínia romana, una etapa menys coneguda que les èpoques etrusca i medieval. En aquest sentit, els treballs desenvolupats durant els últims anys estan permetent reconstruir progressivament la configuració d’una ciutat romana de gran entitat.
Resultats de la campanya de 2026
La campanya d’excavació de 2026 ha tret a la llum una construcció de la primera època imperial d’uns 900 metres quadrats, organitzada al voltant d’un gegantesc atri de quasi 200 metres quadrats. La troballa constitueix una nova peça per a comprendre la història de la ciutat romana assentada sobre el jaciment arqueològic conegut com «la Civita di Tarquinia» de més de 190 hectàrees.
Els nous descobriments mostren que Tarquínia no va ser únicament una ciutat d’època etrusca. Encara que el jaciment és especialment conegut per la necròpoli de Monterozzi, cèlebre per les seues tombes pintades, les investigacions arqueològiques revelen l’existència d’una gran ciutat romana, monumental i organitzada, la dimensió de la qual havia quedat durant segles al marge de bona part de la investigació.
Carrers pavimentats, places, edificis públics, domus, termes, tallers i llocs de culte permeten recuperar, campanya rere campanya, la imatge d’una Tarquínia romana monumental. Aquestes troballes contribueixen a ampliar la interpretació històrica de la ciutat i posen de manifest la importància de la seua transformació urbana durant la presència romana.
Tarquínia compta amb almenys set segles de presència romana i va experimentar una profunda transformació urbanística, amb un procés de monumentalització iniciat en època d’August i la construcció de nous espais vinculats a la vida pública, el comerç i la representació del poder.
La investigació arqueològica continuarà en 2027, amb l’objectiu de completar l’estudi científic de l’edifici descobert i aprofundir en la seua interpretació arquitectònica, funcional i cronològica.
Informació i Foto: UJI