Setena visita de l’Elx C.F. a Francisco de la Hera
EMPAT A LA TEMPORADA 1958-1959
La primera visita de l’Elx C.F. a terres extremenyes va tenir lloc el 22 de març de 1959 a una setmana en què l’equip de César Rodríguez vènia de perdre a Altabix davant el Llevant U. i que va sembrar una mica de nerviosisme entre l’entorn franjiverde, que tenia assenyalat en vermell el partit davant el C.F. Extremadura si no volia perdre plaça en els llocs d’ascens. La primera part va ser tota una demostració de futbol d’atac per part dels dos equips que no van dubtar bolcar-se en les àrees rivals i que van tenir al davant 2 grandíssimes defenses que van ratllar a un nivell increïble. Als onze minuts de la primera part, Benito botava un córner i Juanin s’avançava en el marcador al conjunt extremeny.
La segona part va ser pràcticament un monòleg dels il·licitans, ja que amb el pas dels minuts el C.F. Extremadura va ser cedint terreny per acabar atrinxerat en la seva àrea. A falta de nou minuts per al final a Eugenio, porter de l’equip local, se li escapava la pilota de les mans i Gómez, molt atent, empenyia la pilota al fons de la xarxa i posava el definitiu empat a un amb el qual acabaria el partit. Amb aquell punt els il·licitans seguien al capdavant de la taula del seu grup a Segona Divisió. Els protagonistes d’aquella primera trobada celebrat fa 59 anys van ser Eugeni, Lolino, Pastor, Veí, Sintes, Cardó, Benito, Juanin, Jiménez, Blandón i Julio per part dels azulgrano amb Diego Lozano a la banqueta i per l’Elx C.F. van jugar Navarro, Gómez, Quirant, Mesquita, González, Rodri, Pahuet, Cardona, César, Outerelo i Nito.
UNA DERROTA I UN EMPAT A LA DÈCADA DE 1990
Pràcticament 40 anys trigarien els franjiverdes en visitar de nou Almendralejo i va ser per retre la segona visita davant el C.F. Extremadura en la jornada 23 de la temporada 1997/98. L’Elx C.F. visitava el líder de la categoria, que estava intractable, i era de llarg el millor equip aquesta temporada a la divisió de plata del futbol nacional. De fet la sortida al partit dels extremenys va ser fulgurant i en el primer minut de partit Manuel marcava de falta el 1-0. L’equip, dirigit per Ciriaco Cano, va saber refer-se i Alejo empatava de cap en el minut 17. Però no es tractava més que d’un miratge, perquè els extremenys en només cinc minuts posaven un 3-1 al marcador, amb gols de Eraña i del montenegrí Glusevic pràcticament insalvable. La segona part va ser de control dels locals que es van mostrar molt còmodes sense pilota donant-li metres a un Elx C.F. que no acabava d’arribar amb perill. El crevillentí Juanjo en l’últim minut del partit anotava el definitiu 3-2. Cal destacar el retorn del franjiverde Soler a Almendralejo per jugar contra el seu exequip i l’alineació de l’extècnic franjiverde Alberto Toril a les files del conjunt extremeny.
Dues temporades més tard, després del pas dels franjiverdes per Segona Divisió B, es disputava al Francisco de la Hera el tercer antecedent, en un partit que va acabar amb empat a un gol. La història es repetia i en el primer minut de partit l’argentí Vaig durar avançava als locals en el marcador. L’Elx C.F. va tenir llacunes de joc en la primera part i al límit del descans i coincidint amb els millors minuts de l’equip, Dani Borreguero empatava per als il·licitans. A la segona part va ser l’onze franjiverde qui va estar més a prop de la victòria destacant l’ocasió que va tenir en les seves botes Mariano Armentano que va acabar estavellant el seu xut a la fusta de la porteria de Gaspercic. Jorge D’Alessandro va formar de sortida amb Iñaki, Rodó, Manusovich, Alejo, Cristian Díaz, Asier, Armentano, Dani Borreguero, Edu Garcia, Zárate i Claudio i per la seva banda Yosu Ortuondo va posar sobre la gespa a Gaspercic, Varela, Montiel, Belenguer , Poli, Vaig durar, Tito, Viaud, Fredi, Roda i Manuel.
UNA VICTÒRIA, UNA DERROTA I UN EMPAT EN LES TRES ÚLTIMES VISITES
L’única victòria aconseguida per l’Elx C.F. al Francisco de la Hera data del 9 de desembre de 2000. Un gol de l’il·licità Nano als vuit minuts va encarrilar el partit per als franjiverdes, que a penes van passar dificultats en tot el partit. No obstant això en el 78’y en una de les poques arribades del F.C. Extremadura a l’àrea de Cesar Gálvez, l’ex franjiverde Ismael empatava el partit. Quan passaven quatre minuts del temps reglamentari i tot apuntava al repartiment de punts, va aparèixer el gallec Changui que anotava el 1-2 i donava el triomf per l’Elx C.F. que vencien en la que era la seva primera victòria en terres extremenyes després de vuit visites a Segona Divisió. L’onze que va aconseguir per primera vegada vèncer en el Francisco de la Hera va ser el format per Cesar Gálvez, Rodó, Arregui, Alejo, Benja, Dani Borreguero, Nino, Serban, Mazinho, Paco Garcia i Nano a més de Changui i Jon Solaun als que Felip Mesones va donar minuts a la segona part.
La temporada següent els il·licitans jugaven el cinquè precedent en la categoria a Almendralejo, en un partit que va acabar amb la victòria per la mínima del C.F. Extremadura. Per tercera vegada els extremenys s’avançaven en el marcador en els primers compassos de la trobada i en aquesta ocasió seriosa Manuel qui als tres minuts batia a Diezma i allò va ser suficient perquè els locals guanyessin el partit. Els homes de Julián Rubio ho van intentar fins a l’últim minut, el que va provocar contres molt perilloses dels blaugranes que van estar molt a prop de marcar algun gol més. No va poder l’Elx C.F., tot i signar un bon partit, treure res positiu en la seva cinquena visita a Almendralejo.
17 anys trigaria l’Elx C.F. en tornar a disputar un partit en el Francisco de la Hera. Una setmana més l’equip era superior al seu rival però la primera victòria de la temporada es resistia. Tot just jugats 10 segons de partit i després del servei de centre, l’Elx C.F. posava en joc una jugada assajada que deixava a Benja sol davant el porter, però la rematada del davanter català el detenia Manu Garcia. Als tres minuts seria Javi Flores qui va tenir una pilota dins l’àrea petita, marxant el seu xut fora. L’Elx C.F. era millor i tenia a Extremadura UD a la seva mercè. Però en la primera arribada a l’àrea dels extremenys Neyder Lozano cometia un penal que transformaria Enric Gallego. A partir del gol l’equip es va desajustar i va estar durant molts minuts espès i fora de lloc i a la mitja hora cometia un altre penal, aquest cop molt discutit, després d’un forcejament de Manuel Sanchez amb un rival. El càstig va ser doble ja que a més de la pena màxima Manuel Sanchez veia una targeta groga que, per error del col·legiat, va suposar la segona amonestació i veia el camí dels vestidors deixant a l’equip més d’una hora amb un futbolista menys. El penal el marcava Carlos Valverde que posava el 2-0 al marcador.
El partit a penes va variar en la seva primera part excepte el canvi que va fer Pacheta just abans del descans, deixant a la banqueta a Borja Martinez per Xavi Torres. A la segona part l’equip va tornar de nou a ser el de la primera part i en els primers compassos gaudia d’una nova ocasió claríssima de gol: Benja tirava alt una rematada quan estava sol dins l’àrea petita i sense porter. La reacció de l’equip va arribar després de l’entrada de Sory Kaba al camp. A falta de 8 minuts el guineà agafava una pilota a la vora de l’àrea i després anar-se’n dels dos centrals batia per baix d’un cop d’esquerra al porter local i donava esperances als il·licitans. Només quatre minuts més tard una pilota en profunditat per banda dreta el recollia Sory Kaba que des de 35 metres batia al porter del Extremadura U. que va fer una mitja sortida i que veia com Sory el batia pràcticament des del centre del camp i rescatava un punt per als franjiverdes.
Antonio J. Pàmies
Dep. Comunicació Elx C.F.