Sanitat iniciarà el 2026 la posada en marxa dels Centres d’Atenció a Urgències 24 hores a poblacions amb més de 50.000 habitants

La Conselleria de Sanitat començarà a implantar el 2026 els Centres d’Atenció a Urgències 24 hores en poblacions amb més de 50.000 habitants de la Comunitat Valenciana amb “el ferm objectiu de millorar l’atenció sanitària dels pacients”, tal com ha afirmat el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, durant la seva compareixença sobre les línies de les línies.

Gómez ha recordat que aquest compromís adquirit pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, al debat d’investidura, «és un recurs assistencial més que es posa a disposició de la ciutadania amb l’objectiu de donar-li un valor afegit a l’assistència d’urgències extrahospitalàries».

Aquests centres formaran part de la xarxa datenció urgent extrahospitalària, estaran especialitzats en latenció urgent de baixa i mitjana complexitat i funcionaran de forma continuada les 24 hores del dia, tots els dies de lany. Amb aquest impuls a l’assistència d’urgències, la Comunitat Valenciana serà una de les primeres comunitats autònomes que disposi aquest servei.

La Conselleria de Sanitat dotarà els Centres d’Atenció a Urgències 24 hores de radiologia digital amb Intel·ligència Artificial (IA) i analítica bàsica, amb el personal necessari per oferir un servei d’urgències de qualitat. «Gràcies a aquesta iniciativa s’oferirà als pacients un diagnòstic amb més rapidesa en evitar derivacions a urgències dels hospitals per fer radiografies o analítiques de sang o d’orina», ha destacat Gómez. «Sens dubte, serà un servei que oferirà més agilitat i més qualitat a l’assistència perquè els pacients tindran el resultat en aquests centres sense haver de desplaçar-se», ha afegit.

Els centres d’atenció a urgències 24 hores s’ubicaran, preferentment i sempre que sigui factible, en infraestructures dels punts d’actuació continuada, que són els que actualment presten assistència d’urgència de 15.00 hores a 08.00 hores de l’endemà. En cas contrari, o bé s’invertirà per adequar les infraestructures existents a la nova prestació o s’habilitaran espais nous.

El conseller de Sanitat ha explicat que els Centres d´Atenció a Urgències 24 hores «constitueixen un nivell intermedi d´atenció urgent entre els centres de salut i els serveis d´urgències hospitalàries, abordant les urgències sanitàries cap a una atenció contínua, multidisciplinària, integrada entre diferents nivells assistencials, donant cobertura completa i de forma equitativa a la població». Aquest model organitzatiu -ha continuat- assegura la coordinació vertical amb altres nivells assistencials, recolzat per procediments d’actuació conjunta amb els centres hospitalaris i amb el Servei d’Emergències Sanitàries”.

Modernitzar l’atenció primària

D’altra banda, el conseller ha anunciat l’aplicació de diferents eines d’IA a l’Atenció Primària que modernitzaran exponencialment el primer esglaó assistencial, a fi d’agilitzar l’atenció als pacients, per això s’està treballant intensament en els diferents plecs de contractació”.

En continuïtat amb el model ja implantat de teledermatologia, la Conselleria de Sanitat incorporarà eines d’intel·ligència artificial com a suport al diagnòstic de les lesions dermatològiques. Aquesta solució permetrà reforçar la capacitat dels metges d’atenció primària en la valoració inicial de les lesions cutànies, millorar la qualitat de les derivacions i facilitar la priorització dels casos complexos o amb sospita de malignitat, que requeriran valoració preferent per dermatologia.

Així mateix, s’aplicarà la retinografia digital, com a tècnica clau per al diagnòstic i seguiment de malalties oculars, especialment la retinopatia diabètica, que permet realitzar imatges d’alta qualitat de la retina en centres de salut per evitar desplaçaments hospitalaris, millorant l’accés i control de patologies com a glaucoma i degeneració macular, i usant teleoftalmologia per a anàlisi remota.

En aquest sentit, el conseller ha precisat que “la IA no substitueix el criteri clínic dels facultatius, sinó que actua com un pas evolutiu addicional del model actual, optimitzant els circuits assistencials, reduint demores i garantint que els pacients amb més risc siguin atesos amb més rapidesa”.

D’altra banda, la Conselleria de Sanitat dotarà tota l’Atenció Primària d’un assistent cognitiu virtual capaç d’analitzar la demanda de les cites en temps real i assignar el professional més adequat per resoldre cada situació, cosa que aporta beneficis clau en accessibilitat, eficiència i qualitat assistencial.

L’altra gran novetat tecnològica és la incorporació d’un escriba clínic basat en intel·ligència artificial per reduir de manera significativa el temps dedicat al registre i tasques administratives, alliberant els professionals sanitaris per centrar a l’atenció directa al pacient.

«En definitiva, aquestes dues mesures conjuntament suposen un salt qualitatiu en eficiència, accessibilitat i qualitat assistencial. De forma integrada, ambdues solucions alliberen temps clínic, milloren la capacitat resolutiva en primera atenció, redueixen demores i errors, i, el més important, permet traslladar al pacient el resultat d’aquestes iniciatives, de manera que estarà atès més d’una forma més i més.

Sanitat de precisió

D’altra banda, el titular de Sanitat ha confirmat que el seu departament està treballant en el disseny del pla funcional i els plecs tècnics per adquirir i engegar una instal·lació completa de ciclotró i radiofarmàcia.

Sobre aquesta iniciativa, Marciano Gómez ha destacat que «l´objectiu és dotar al sistema sanitari valencià d´una infraestructura pròpia que asseguri el subministrament de radiofàrmacs necessaris per a les proves PET, reduint la dependència de proveïdors externs i permetent incorporar nous radiofàrmacs diagnòstics i terapèutics».

Per això, la Conselleria de Sanitat construirà un edifici annex a l’àrea de l’Hospital La Fe, que albergarà el mateix equip ciclotró, així com tot l’equipament complementari necessari. S’estima una inversió total propera als 12 milions d’euros i la previsió és que les obres puguin començar el 2027.

Un altre projecte de medicina de precisió en què el departament que dirigeix ​​Marciano Gómez està immers és al Centre de Protonteràpia de la Comunitat Valenciana, una infraestructura pública clau per al tractament oncològic d’alta precisió, especialment en pacients pediàtrics o amb tumors complexos.

L’obra s’està desenvolupant en una parcel·la annexa a l’Hospital La Fe i es preveu que la fase 1, que permetrà la instal·lació de l’equip de protonteràpia, finalitzi a mitjans del 2026. La instal·lació i el calibratge de l’equip, donat per la Fundació Amancio Ortega, es completarà previsiblement l’estiu del 2027, quan està previst que es pugui.

L’equip i l’equipament complementari, valorats en 29 milions d’euros, formen part del Programa per a la Implantació de la Protonteràpia al Sistema Nacional de Salut. La Fundació Amancio Ortega en finança l’adquisició, mentre que la Generalitat assumeix els costos d’instal·lació, manteniment i recursos humans, així com les obres del nou edifici, adjudicat per 21,5 milions d’euros.

Compareixença cribratge càncer de mama

Durant la seva intervenció, Marciano Gómez ha anunciat que ha presentat una sol·licitud de compareixença a petició pròpia a la Comissió de Sanitat per explicar amb detall totes les iniciatives i modificacions realitzades al programa de cribratge de càncer de mama i donar compte dels resultats obtinguts. «D’aquesta manera, vull resoldre la polèmica que, de forma interessada i irresponsable, alguns han volgut traslladar quan el nostre únic objectiu ha estat resoldre el desgovern que ells van deixar al programa de cribratges», ha criticat.

Departament Elx-Crevillent

En un altre ordre de coses, el conseller s’ha referit a la gestió del Departament de Salut Elx-Crevillent i ha indicat que és el que acumula menor demora a la llista d’espera quirúrgica amb una mitjana de 35 dies, segons les dades del primer semestre de l’any. Marciano Gómez ha lamentat “la crítica fàcil dels que van estar 8 anys governat i no sembla constar que detectessin o advertissin res que els fes aplicar algun tipus de sanció sobre la base del Plec de Clàusules Administratives Particulars”.

“Ho dic una vegada més, no actuem per prejudicis ideològics sinó entenent el millor per a la Sanitat i amb aquest criteri d’objectivitat hem retirat les concessions de Dénia i Manises i hem mantingut la d’Elx-Crevillent i els demano que no tergiversen, saben igual que jo, que l’augment de la càpita ve determinat per paràgraf el consolidat del Govern”, ha destacat. “Per tant, no hi ha cap decisió política en aquest augment de la càpita, és el mateix criteri que es va utilitzar entre 2015 i 2023. És més, de cara a establir la càpita de 2023 i 2024, que encara no és definitiva, estem treballant legalment perquè no es comptabilitzi l’augment sanitari produït pel COV sanitari”, ha insistit el conseller.

Així mateix, Marciano Gómez ha denunciat “la gran mentida i fal·làcia que va crear el Botànic augmentant artificialment el deute de les concessions per poder comptabilitzar-lo en el pressupost i així gastar més diners”. Finalment, el titular de Sanitat ha posat en valor que durant la seva responsabilitat a la Conselleria en aquests dos darrers 2 anys s’han regularitzat 35 liquidacions de les concessions i ja s’han ingressat als comptes de la Generalitat prop de 300 milions d’euros, mentre que en 8 anys del Botànic van ser 26 liquidacions.

Infomació i Foto Generalitat Valenciana