Pérez Garijo destaca la importància de “conéixer” per poder “reparar” tots els aspectes sobre els quals es va imposar el silenci durant molts anys

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha afirmat que “segueix sent necessari conéixer i continuar investigant per poder reparar tots els aspectes sobre els quals es va imposar el silenci durant molts anys; perquè la memòria és relat”.

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha participat a la inauguració del Congrés Internacional Memòries Perifèriques de la Guerra Civil i el Franquisme: literatures, cultures i ideologies, que se celebra entre el 8 i l’11 de març, organitzat per la Universitat de València.

A la inauguració han intervingut també la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; el director general de Memòria Democràtica del Ministeri de Presidència, Diego Blázquez; la vicedegana de la Facultat de Filologia, Ana Rosa Calero; i els organitzadors del congrés Luz C. Souto, José Martínez i Luis Bautista Bonet.

Durant la seua intervenció, la consellera ha parlat dels vehicles de transmissió de la memòria històrica i, en concret, ha al·ludit a la narrativa en el sentit ampli del terme, incloent-hi la literatura, però també el cinema i fins i tot les arts plàstiques.

En les produccions que s’estan realitzant al nostre país “es repeteix el tema del silenci” perquè el silenci imposat “és una constant”, a la qual cosa ha afegit que la funció de la memòria “és respondre a aquest buit del que mai no es va dir”.

Pérez Garijo s’ha referit a l’expressió artística “com un relat que ens travessa sense haver patit aquell horror a la nostra pròpia carn”, cosa que ens ajuda a “recuperar la memòria” després de molts anys en què el relat va ser “allò que la història oficial ens va voler explicar”.

La consellera de Qualitat Democràtica ha destacat el “caràcter innovador” d’aquest congrés internacional “que amplia la mirada sobre el nostre passat i indaga en la producció literària sobre aquelles històries, personatges o esdeveniments que han estat als marges, tant de la història oficial com de la memòria recuperada”.

“No hi ha dubte que la ficció a la literatura, el teatre, el còmic o el cinema produït a l’exterior ens aportarà una visió complementària i necessària a través de textos oblidats, autors exiliats o produccions en altres llengües”, ha assegurat.

Aquesta trobada reunirà en tres jornades més de 150 investigadors i investigadores de 85 universitats de tot el món; un congrés que s’emmarca en el projecte de recerca ‘Memory Novels Lab’ sobre literatura, memòria i humanitats digitals, i que compta amb la col·laboració de la Generalitat.

Aquesta iniciativa busca aportar noves perspectives a l’estudi de la memòria democràtica i ampliar la mirada sobre la contesa bèl·lica, les ideologies i la configuració del poder polític, econòmic i diplomàtic que va sostenir la dictadura.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: