Oltra: «La Llei d’Igualtat combat la bretxa salarial, però també la de les cures adoptant mesures d’acció positiva per al gènere infrarepresentat»
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que l’avantprojecte de Llei d’Igualtat de Gènere neix com un text «adaptat a la societat valenciana del segle XXI», en què s’aposta per «lluitar contra la bretxa» salarial, però també la bretxa a les cures adoptant mesures d’acció positiva respecte al gènere infrarepresentat”.
Oltra ha presentat l’avantprojecte, que inicia el procés d’audiència i informació pública, i que ha definit com un text «ecofeminista que situa la bona vida al centre» i busca impulsar «un canvi de paradigma i de transformació feminista de la societat», que afecta especialment les dones «però no només a elles».
L’avantprojecte de llei suposa «una aposta per una igualtat real entre homes i dones», que permeti tant la incorporació de dones a professions tradicionalment masculinitzades, com la presència d’homes en espais majoritàriament feminitzats, a més d’introduir un mòdul sobre igualtat de gènere a aquells cicles de formació professional on els homes són majoria.
«Els homes també han trobat espai i implicar-se en les polítiques de la cura, i per això aquest projecte normatiu fomenta la discriminació positiva per a ells», ha explicat la vicepresidenta, que ha apuntat que amb aquest objectiu es preveu que l’Administració pugui «ampliar les reduccions horàries per a la criança i les cures, quan ho demani el gènere infrarepresentat».
Així mateix, es preveu aplicar una bonificació fiscal a les empreses que incloguin mesures de compensació positiva al gènere infrarepresentat, i en l’àmbit de la coresponsabilitat es proposa ampliar la universalitat a tota la xarxa de 0 a 3 anys, atenció extracurricular complementària a infantil i primària i la promoció de la provisió universal i pública de les cures a través del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
L’elaboració d’una estratègia d’usos del temps i la coresponsabilitat, i premiar en la contractació pública les empreses que fomentin les jornades de 32 hores són altres de les mesures que inclou la llei.
Canvi de paradigma
Oltra ha assenyalat que la llei també vol impulsar «la necessitat d’un canvi de paradigma productiu, que permeti avançar cap a l’economia de les tres C», i per això s’avança en el reconeixement del treball domèstic i les cures, «tenint en compta el valor a l’hora de dissenyar les polítiques i els pressupostos públics».
En aquest sentit, ha esmentat mesures com a incentius fiscals per a aquelles persones que contractin de forma indefinida persones afiliades al sistema especial d’empleades de la llar, o posar fi a l’externalització dels serveis de neteja, alimentació i bugaderia dels centres sanitaris, educatius i de serveis socials de caràcter públic.
La vicepresidenta ha apuntat que en aquesta línia també es planteja que les empreses o entitats del sector hoteler que externalitzin els serveis de cuina, neteja i bugaderia no puguin participar en els procediments de contractació pública, ni rebre ajuts o subvencions públiques.
Així mateix, la Generalitat es compromet a fomentar la millora de les condicions de salut laboral de les cambreres de pis, així com l’equipament de les habitacions amb mobiliari que eviti les malalties professionals en aquest col·lectiu.
Lluita contra la bretxa salarial
La vicepresidenta ha indicat que una altra de les fites de l’avantprojecte de llei és les mesures per lluitar contra la bretxa salarial, establint que les empreses amb més de 50 persones treballadores que vulguin contractar amb l’Administració o rebre fons públics, hauran de publicar les taules salarials per gènere i edat.
Oltra ha explicat que també fixa que el Consell i les llistes electorals valencianes hagin de ser paritàries per llei i s’estableix que, en cas d’existir igualtat de capacitació, caldrà donar prioritat al sexe infrarepresentat en aquells cossos, nivells i categories de l’Administració en els quals la representació sigui inferior al 40%.
Les normes hauran de comptar totes amb un informe dimpacte de gènere, i la perspectiva de gènere estarà present en les polítiques de medi ambient, agricultura i habitatge.
La vicepresidenta ha assenyalat que així es considerarà l’habitatge com una eina per lluitar contra la feminització de la pobresa, «garantint a les dones el dret preferent en l’accés als habitatges de promoció pública».
D’altra banda, a l’àmbit sanitari es garanteix la humanització de la gestació i el part, establint l’obligació d’informar les dones de les diferents opcions de part; es garantirà l’acompanyament en els casos de mort natal i perinatal; així com el repartiment de productes de gestió menstrual a les escoles.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana