Oltra: “Els laboratoris de serveis socials són fonamentals per continuar construint un sistema públic que atengui les conseqüències de la pandèmia”
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la xarxa pública de laboratoris de serveis socials, impulsada des del seu departament, “és fonamental per continuar construint un sistema públic que atengui les conseqüències de la pandèmia”.
Oltra s’ha reunit amb els responsables d’aquesta xarxa, de la qual formen part les 5 universitats públiques valencianes així com les diputacions de Castelló i València, juntament amb els ajuntaments d’Alacant, Vinaròs, Benicarló, Alzira i la Mancomunitat de La Ribera, i que està coordinada per l’Institut Valencià de Formació, Recerca i Qualitat (IVAFIQ).
La trobada ha servit perquè li hagin presentat els treballs engegats des de l’inici de la xarxa, el 2018, i entre els quals hi ha un estudi sobre l’impacte de la COVID-19 als serveis socials, els professionals dels quals “han considerat positiva la inversió realitzada per les administracions públiques per revertir les necessitats derivades de la crisi sanitària derivada de la pandèmia”, ha afirmat.
En aquest sentit ha recordat que els mesos més durs de la pandèmia, el Consell va destinar 7 milions d’euros per a ajudes individuals que van arribar a 230 entitats locals i 2.3 milions d’euros per a l’alimentació de nens i nenes, ampliant la cobertura a aquells que no estaven escolaritzats.
La vicepresidenta ha assenyalat que els laboratoris socials han desenvolupat fins ara 18 projectes, fet que suposa 6.6430 hores de treball en recerca i innovació. Així mateix, un total de 195 municipis de la Comunitat Valenciana participen en aquests projectes dels quals 171 es troben a l’àmbit rural.
En aquests treballs s’han realitzat un total de 985 trobades i 114 entrevistes i hi han participat 772 persones professionals dels serveis socials de les localitats participants.
Xarxa de laboratoris socials
La xarxa de laboratoris socials està integrada per cinc centres creats a partir de la col·laboració de la Vicepresidència i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives amb les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
També formen part d‟aquests laboratoris les diputacions provincials de Valància i Castelló, els ajuntaments d‟Alzira, Alacant, Vinaròs i Benicarló i la Mancomunitat de la Ribera Alta.
En concret, els labotaroris són: Ribera Alta, en què participa la Universitat de València; el de Benicarló-Vinaròs, amb la Universitat Jaume I de Castelló; i el d’Alacant, on està representada la Universitat d’Alacant; als quals s’hi van sumar més recentment els laboratoris sorgits dels acords signats amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
Així, es conforma una xarxa al llarg del territori comptant des d’aquest moment amb totes les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, fomentant una activitat investigadora independent, planificada i executada en xarxa, complementària i transferible per a la millora continua de la qualitat del sistema públic Valencià de Serveis Socials.
Projectes socials
Els laboratoris de serveis socials de la Ribera Alta, Benicarló-Vinaròs i Alacant fan treballs de recerca relacionats amb el desenvolupament, l’anàlisi i l’avaluació dels models de diagnòstic i intervenció dels serveis socials d’atenció primària, així com dels models organitzatius que els acompanyen.
Així mateix, analitzen l’impacte de la COVID-19 als serveis socials d’atenció primària bàsica i específica de les comarques objecte de l’estudi.
L‟objectiu és aportar característiques i continguts de transformació necessaris per reduir la vulnerabilitat territorial, des de la perspectiva dels serveis socials municipals d‟atenció primària i amb la participació de les persones usuàries.
Per la seva banda, la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Fundació Las Naves, vinculada a l’Ajuntament de València, centra els seus treballs en l’envelliment actiu i saludable i les noves tecnologies així com la domòtica o noves tecnologies al domicili per millorar l’autonomia de les persones grans que viuen soles.
En aquest àmbit, la vicepresidenta ha explicat que s’han monitoritzat 30 vivendes a les localitats de Benicarló i Vinaròs amb sensors de moviment col·locats als dormitoris, banys, cuines i zones de pas. L’objectiu és obtenir informació sobre les rutines de la gent gran i així detectar si canvien o es deterioren.
Oltra ha indicat que aquests dispositius ofereixen molta tranquil·litat a la gent gran i als seus familiars, ja que els aporta informació sobre qualsevol modificació de les rutines diàries, alertant de qualsevol modificació que pugui evidenciar una situació de risc.
L’objectiu és afavorir l’autonomia de les persones grans que volen viure soles i millorar la gestió d’aquests centres de serveis socials són les finalitats últimes de les línies de recerca esmentades.
Finalment, el laboratori social vinculat a la Universitat Miguel Hernández d’Elx realitza una anàlisi multidimensional dels centres d’atenció primerenca i els centres per a persones amb problemes de salut mental crònics de la Comunitat Valenciana, valorant els sistemes d’alerta per als models de gestió del que sorgirà una bateria de mesures per millorar la gestió pública d’aquests centres.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana