Oltra: “El relat compartit d’unitat política i de comprensió ciutadana ha permès reconèixer la violència masclista com un conflicte social”

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el “relat compartit d’unitat política i comprensió ciutadana” ha permès reconèixer la violència contra les dones com un “conflicte social”, el que ha canviat “el marc simbòlic i l’atenció que es dóna a les víctimes en tots els nivells “.

Oltra ha comparegut a petició pròpia a les Corts Valencianes, en la comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI per donar compte del grau de compliment del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i masclista, en el seu segon aniversari, així com de la llei integral amb la Violència sobre la Dona en l’àmbit autonòmic.

La vicepresidenta, que ha iniciat la seva intervenció recordat el nom de Sheila, Andrea, Nalea, Beatriu, Maria Assumpció, Rita i Elena, les 7 dones assassinades en el que va d’any a mans de les seves parelles o exparelles, ha incidit que el camí cap a la “derrota del terrorisme masclista” està ple de “traves”, però ha advertit que és “imparable”.

En aquesta lluita contra la violència de gènere i defensa dels drets de les dones, ha destacat, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i masclista ha tingut un paper destacat, sobretot perquè ha nascut “sobre la base del consens ia la no confrontació partidista “, i perquè pretén” lluitar contra el masclisme i atendre les víctimes “, així com transformar la societat per” aconseguir la igualtat de gènere “.

El Pacte “no és un programa de govern sinó un document obert, en constant canvi que marca les línies, les estratègies i els objectius”, ha afirmat i en aquest sentit ha assenyalat que en l’actualitat el 82% de les mesures que recull ja està executades o en execució, a més de ressaltar que com un document viu que és, ja compta amb 1.009 adhesions d’entitats i 12.037 de particulars.

Societat lliure de violència masclista

La vicepresidenta ha apuntat que una de els avenços importants que s’han aconseguit en els últims anys ha estat “canviar el focus” de les campanyes institucionals, traslladant de la víctima a l’agressor amb l’objectiu de “crear un relat social nou que ens permeti, com a societat, trencar les barreres que invisibilizaban la violència contra les dones “.

Així mateix, ha destacat les polítiques encaminades a garantir “una vida autònoma, segura, autosuficient i lliure” de les dones que pateixen la violència de gènere, i per a això, ha explicat, s’ha anat ampliant, millorant i dignificant de manera progressiva els centres i habitatges residencials, que entre 2015 i 2018 han vist com les seves places han crescut en un 35 per cent.

En aquesta mateixa línia, els ajuts per a lloguer social per a dones víctimes de violència de gènere s’han multiplicat per quatre, arribant a 321 dones i també s’han adjudicat 85 habitatges del parc públic d’habitatge a dones en situació de violència de gènere.

Oltra també ha destacat la posada en marxa de la renda valenciana d’inclusió, com una eina per afavorir l’autonomia d’aquestes dones, que a més de ser considerades col·lectiu prioritari a l’hora d’accedir a aquest ajut en la seva modalitat general, igualment poden sol·licitar que es complementi la renda activa d’inserció, passant de rebre 430 euros a 900 euros.

La millora de les ajudes d’emergència, vinculant-les al salari mínim interprofessional i l’equiparació amb les víctimes del terrorisme, ampliant aquest supòsit també quan les persones assassinades són fill o filles de dones víctimes, entre altres mesures, s’han situat a la Comunitat Valenciana “a capdavant d’Espanya en la solidaritat amb les víctimes i en la reparació dels danys que, com a societat, se’ls ha causat “.

“S’ha produït un canvi de relat i de les polítiques necessàries per avançar cap a una societat on les nenes, les joves, les dones en definitiva, visquin de forma lliure i segura”, ha manifestat Oltra, que ha explicat que en aquesta labora de “feminitzar la societat”, la Xarxa Valenciana d’Agents d’Igualtat està jugant un paper important.

La Xarxa ha passat de tenir 35 punts d’atenció en 2015 a comptar en l’actualitat amb 89 agents, el que ha permès millorar l’atenció directa, passant de 3.910 atencions el 2017 a 6.800 en el que va de 2019, ha apuntat la vicepresidenta, qui també ha apuntat altres accions encaminades a la igualtat, com el Pla Director de Coeducació, el Pla d’igualtat en els centres educatius o l’ampliació de l’oferta educativa del Cicle Superior en Promoció d’igualtat de Gènere.

Atenció a dones víctimes

Oltra ha manifestat que, al llarg d’aquesta legislatura, “s’han dignificat tots els recursos públics d’atenció a dones víctimes”, millorant les instal·lacions i ampliant les plantilles, amb 32 nous llocs de treball, i creant equips multidisciplinaris “amb la incorporació de noves figures professionals com les psicòlogues infantils “.

 

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: