Oltra: “El Agermanament Comunitari fa que la inclusió de les persones refugiades esdevingui un projecte del conjunt de la societat”
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que el programa Agermanament Comunitari Valencià, “fa que la inclusió de les persones refugiades esdevingui un projecte del conjunt de la societat”.
Oltra ha presentat aquest programa, patrocinat per ACNUR juntament amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’objectiu és l’acolliment de persones refugiades a la Comunitat Valenciana des d’una perspectiva d’implicar al seu entorn social en el seu procés d’inclusió.
En l’acte de presentació ha participat la secretària d’Estat de Migracions, Hana Jalloul, en representació de l’Ministeri; així mateix, hi han assistit l’alcalde de València, Joan Ribó, com a representant d’un dels 5 municipis que acullen aquesta experiència; la representant d’ACNUR a Espanya, Sophie Muller.
També han estat els responsables de l’servei Jesuïtes a Migrants Espanya, i de Càritas Diocesana Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i València, que són les entitats encarregades de posar en marxa la iniciativa a la Comunitat Valenciana.
Oltra ha explicat que aquest projecte va ser posat per primera vegada en marxa per ACNUR al Canadà el 2016 amb l’objectiu de “contribuir a la millora de les responsabilitats compartides, encoratjar l’expansió de l’reassentament de les persones refugiades i brindar un vehicle que mobilitzi la ciutadania en el suport a les persones refugiades “.
“L’objectiu és que la ciutadania pugui participar directament en la tasca d’acollida i integració de les persones refugiades creant grups de suport que ofereixen suport social, material i financer a les persones nouvingudes durant el seu procés d’integració en les seves noves comunitats”, ha assenyalat Oltra.
D’aquesta manera, ha explicat, “s’implica a la comunitat local en tot el procés d’acompanyament per a la inclusió. En definitiva, es tracta d’acompanyar a les famílies fins que poden construir el seu projecte de vida independent, que és en definitiva al que que aspirem tots els éssers humans “.
Així mateix, ha afegit, “contribueix a millorar les responsabilitats, a sensibilitzar, a empatitzar, a adonar-nos que els éssers humans som molt semblants, és igual el color de la nostra pell o la llengua que parlem. A la fin, tenim els mateixos dolors , les mateixes esperances, els mateixos somnis, que solen ser coses petites com treure als nostres fills endavant i tenir una vida que no se’ns compliqui tant “.
En aquest sentit, ha ressaltat que la posada en marxa d’aquest programa a la Comunitat té com a objectiu “desenvolupar un model d’acollida de persones refugiades mitjançant una fórmula que fa que el procés d’inclusió sigui més fàcil per a les famílies, però que també provoca un altre efecte fonamental, que és el que aporta a la comunitat “.
“Això té a veure amb la sensibilització social respecte de les situacions de les persones desplaçades forçosament, de la migració provocada per múltiples causes, té a veure amb les aspiracions que tenim qualsevol ésser humà en el món”, ha conclòs.
Programa pilot amb cinc famílies
Aquest programa pilot, que ve precedit d’una experiència similar al País Basc, es desenvoluparà en els municipis de València, Alaquàs, Almassora, Calp i Cocentaina, que acolliran un total de 23 persones de diferents edats repartides en cinc famílies d’origen sirià i procedents dels camps de refugiats que hi ha al Líban.
La vicepresidenta ha explicat que en aquests municipis, ia través de les entitats que gestionen el programa, es crearan grups locals amb persones voluntàries, que es van a encarregar de mantenir “una relació directa” amb aquestes famílies i acompanyant-les en tot el procés d’inclusió que pot anar des de l’aprenentatge de l’idioma fins ajuda per trobar una feina.
El projecte també inclou la provisió d’un habitatge i el disseny d’un itinerari de formació per als seus integrants, d’acord amb la seva experiència i formació prèvia, a més de comptar amb suport psicològic, en aquells casos en què sigui necessari, i mesures que facilitin l’ accés a l’ocupació.
En aquest aspecte, Oltra ha volgut destacar que les entitats que desenvoluparan el programa a la Comunitat Valenciana compten amb “una àmplia i provada experiència en el terreny de la solidaritat i la justícia social, incloent a les persones refugiades entre les destinatàries del seu acció “i per això s’ha mostrat convençuda de l’èxit de l’experiència valenciana.
El Agermanament Comunitari Valencià, a més de buscar que la ciutadania de la Comunitat Valenciana s’impliqui en tot el procés d’acollida, també pretén que les persones refugiades es considerin “actors protagonistes de la seva adaptació a la realitat local”.
Oltra, que ha lamentat que en aquella ocasió el Govern central no va atendre la iniciativa valenciana, ha destacat que un canvi en l’Executiu central va ser acompanyat d’un canvi de sensibilitat que va fer possible que la ciutat de València rebés el 2018 la flota de l’Aquarius, en què van arribar 630 persones que van trobar aquí “un port segur on començar una vida allunyats de la barbàrie de la guerra i la violència”.
Així mateix, ha recordat que després del recent incendi de el camp de refugiats de Moria, tant la ciutat de València com el Consell es van oferir a acollir a aquestes persones que es van quedar sense un lloc on viure, després que el foc arrasés les botigues en les que habitaven.