Olor a Castellón. Percepciones olfativas de colección olorVISUAL a la Fundació Ernesto Ventós
La inauguració ha comptat amb l’assistència de la Diputada de Cultura, Ruth Sanz, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz, la vicerectora de cultura de la Universitat Jaume I, Carmenn Lázaro, a més dels representants de la Fundació Caixa Castelló i la Fundació Ernesto Ventós.
Les olors activen els nostres records, encara que no ens adonem fins que alguna cosa ens fa cobrar consciència d’això. El sentit de l’olfacte ens guia des que naixem, i és fonamental per anar construint uns records olfactius que connecten amb el nostre jo més íntim a mesura que anem construint la nostra memòria olfactiva.
Olor de Castelló. Percepcions olfactives de col·lecció olorVISUAL és una exposició comissariada per Cristina Agàpito i Pilar Dolz que pretén fer-nos recordar, a través de les olors i de les obres d’art contemporani de la col·lecció, fets que descriuen la història de la ciutat.
El projecte expositiu es desenvolupa a partir de quatre cultius -cáñamo, garrofes, taronges i arròs- per la seva incidència en les transformacions físiques i econòmiques experimentades per Castelló. També es centra en el mar i el port, elements indispensables en la seva història, de la qual anem a veure a continuació algunes pinzellades.
Així cada àmbit s’interpretarà amb una olor, que ens ajudarà a endinsar-nos una mica més en els records.
Cànnabis sativa o cànem comú. Teixir la vida: fil, llenç i llençols
Notes olfactives: herbàcia – floral
Ens estem referint a un gust amarg i d’aroma penetrant, de color groc verdós o bru. Així interpretem en col·lecció olorVISUAL la història de l’cànem: la veiem plasmada en els colors verdosos de les obres de Jus Jutmans o de la Berta Cáccamo, que groguegen en l’obra de José María Guerrero Medina. Els camps van adquirint l’aspecte de la peça de Lawrence Carrol i Jürgen Parteheimer i la canya seca s’albira en l’obra de Moisès Villèlia. Els estris volen ser representats amb l’obra de Laura Lio i el producte resultant de tot el procés, teixits i teles, amb obres de Mark Hagen, Fabian Marcaccio i Daniel Verbis.
El garrofer. De la llenya vella, neixen flors i arbres
Notes olfactives: gourmand – dolça
Des col·lecció olorVISUAL, veiem els arbres verds en terreny sec a través de les obres de Juan Bufill, Santi Moix, Lluís Lleó, Manolo Paz, Millar Llacs. Troncs retorçats i arrels profundes es representen en les peces d’Albert Miralta, Pele Torres, Antonio Saura. En les obres de José María Guijarro i Xavi Pont podem copsar la fusta que es torna més robusta amb el pas dels anys. L’olor, entre dolç i aspre, que es percep quan estem envoltats de garrofers el vam atrapar amb les obres d’Antonio Girbés i Emanuel Seitz.
Els tarongers. “Ha entrat per la meva balcó la primavera amb olor de Azhar i a mar”
Notes olfactives: floral – afustada
En col·lecció olorVISUAL les extensions de colors verds i taronges ens inspiren les obres de Toño Barreiro, Charo Pradas, David Ymbernon. Les fileres d’arbres fins a l’infinit ens fan pensar en el treball d’Alfredo Alvarez Plágaro, i l’olor que omple l’ambient de primavera durant l’època de floració, a les d’Equip 57, Mayte Vieta, Aurèlia Muñoz. Els fruits plens de suc, colors brillants i aromàtics, els veiem plasmats en Miroslaw Balka, Juan Diego Miguel, Antonio Ballester Moreno.
Els arrossars. De quan a Castelló l’arròs a més de menjar-se es conreava
Notes olfactives: verd – floral
Terrenys en espera -Bosco Sodi, Günter Förg- de ser inundats i verdor que vol aflorar: Ellen Kooi, Antoni Muntades. Camps amb la planta crescuda, Pedro Cabrita Reis, a punt per ser collit el fruit. Olors dolços i pols a l’separar el gra abans de portar-lo a la taula: Joan Cortés, Pavel Büchler.
El mar i el port. La Maresia és l’olor a mar
Notes olfactives: marí-metàl·lic
Aigües blaves que canvien amb la llum i les estacions, tranquil.les o braves: Hugo Fontela, Joan-Josep Taharrats, Paloma Navares. Aigües que es transformen dins el port, s’embruten i perden aquella olor a llibertat per tornar-se denses: Luis Gordillo, Jordi Alcaraz. L’horitzó -Vicent Carda, Herbert Hamak- que veiem des dels camps cultivats i la ciutat que separa el cel de la terra, el cel de la mar.
“Les paraules s’obliden, les olors no” ens recordava sovint Ernesto Ventós, artífex de la col·lecció i perfumista. El projecte Olor de Castelló pretén donar ple sentit a aquesta frase a través de les olors que acompanyen les obres de col·lecció olorVISUAL: la memòria olfactiva dels castellonencs plasmada en art.
Informació i Foto: Fundación Caja Castellón