El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició The Subversive Stitch

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició The Subversive Stitch, de Maria Carbonell, una mostra que uneix la tradició tèxtil amb la lluita feminista, recuperant la memòria de les sufragistes britàniques i posant-la en relació amb les reivindicacions dels moviments actuals.

El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, ha presentat l’exposició juntament amb l’autora i les comissaries, María Soledad González-Reforma i Isabel Tejeda.

En aquest sentit, Bugeda ha assenyalat que Carbonell obre el CCCC a l’art tèxtil, “un art que està cada cop més present a la pràctica artística contemporània i que transforma una tradició associada a les tasques de la llar en una reivindicació de la igualtat i el paper de la dona”.

L’exposició té el seu origen en el treball de recerca que va fer Carbonell durant la residència de creació del Consorci de Museus al Centre Cultural Les Cigarreres d’Alacant. Allí, va recollir el llegat de les sufragistes britàniques, analitzant un a un els patrons, brodats, colors i formes dels estendards d’entre segles que utilitzaven a les seves marxes. Un treball que es presenta ara de manera ampliada per a l’esmentada exposició.

Segons l’artista, aquesta exposició parla sobre el tèxtil i el cos mitjançant una genealogia de dones. “A través dels deu estendards que hi ha penjats a la sala, estableixo un pont simbòlic entre el moviment sufragista britànic i l’activisme feminista contemporani”, ha indicat.

“Aquests estendards que les sufragistes van utilitzar en les seves marxes a Londres, entre 1907 i 1913, per reivindicar el dret al vot van ser molt importants, perquè constitueixen la primera vegada que les pràctiques tèxtils es van utilitzar com a eines per a la reivindicació política, un llenguatge associat a l’espai domèstic, a allò femení surt per primera vegada a l’espai públic”, ha reconegut Carbon.

El títol de la mostra remet al llibre ‘The Subversive Stitch’ (1984), de Rozsika Parker, on s’analitza com el brodat ha operat simultàniament com a mecanisme de domesticació femenina i com a potencial espai d’emancipació i resistència.

Segons les comissaries, “el tèxtil ha estat històricament un dispositiu de construcció del femení, un símbol de virtut, dedicació, puresa o fidelitat. Feines silencioses, silenciades i excloses, fins fa poc, dels relats legitimats de l’art”.

Així, han ressaltat que Carbonell “lliga el primer feminisme amb les reivindicacions actuals, amb lemes que van des de les manifestacions del 8M a Espanya fins a moviments com el #MeToo als Estats Units”.

Del tèxtil de les sufragistes a l’art de la Bauhaus

El recorregut expositiu s’inicia amb un gran tapís on l’artista introdueix una estratigrafia on reconèixer l’obra de dones artistes que reclamen el seu lloc a la història de l’art. Carbonell reprodueix dissenys d’artistes de la Bauhaus com Anni Albers o Gunta Stölzl, i de l’obra Matilde Calvo Rodero, que va dignificar les arts decoratives.

Amb això es poden veure els brodats de les sufragistes, on es reconeixen els colors del feminisme originari (el verd, el violeta i el blanc), així com els mateixos brodats de l’artista i els de la seva mare, introduint també aquí les tècniques pròpies de la seva terra, Múrcia.

La segona sala s?obre amb un mapa visual que s?expandeix sobre el mur com una constel·lació de genealogies que sostenen les banderes, el cor de l?exposició. El mapa connecta el moviment sufragista britànic amb col·lectius contemporanis com Femen, SlutWalk, Les Tesis o Pussy Riot, establint línies de continuïtat en els seus llenguatges i discursos.

Davant del mapa, tres vitrines mostren els esbossos, les proves de color i les mostres de teixit que documenten les eleccions materials de l’artista. Sobre elles es disposen deu banderes, l’alçada de les quals remet a la manera com desfilaven a l’espai públic al començament del segle XX. “Es presenten com a presències verticals que reclamen el seu espai, traslladant a l´interior de la sala la memòria d´ocupació del carrer, posant en evidència la translació de l´espai polític al lloc artístic a l´exposició” han explicat les comissaries.

Materials com el ras, vellut, cotó o setí i tècniques com el brodat, ‘appliqué’ o pintura tèxtil incorporen lemes contemporanis com ‘My Body Belongs to Me’, ‘Nomenem a totes, vives i mortes’, ‘My Clothes Are Not My Consent’ o ‘ vestia”. Segons les comissaries, “l’artista reescriu les banderes fent visible que un moviment social és viu, que s’hereta, es transforma i s’adapta al seu temps, i com un acte tan pacífic com el brodat pot ser vehicle d’importants reivindicacions”.

Informació i Foto Generalitat Valenciana