Miguel Mínguez: “Situaré la ciutadania sempre al centre i dedicaré tot el meu esforç a un model de treball basat en el diàleg i el consens”

El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha comparegut a les Corts Valencianes per exposar les línies estratègiques que guiaran la seva actuació al capdavant del departament. Mínguez ha destacat que assumeix el càrrec amb el ferm propòsit de treballar per i per a la ciutadania, amb una sòlida voluntat de diàleg, i per l’enfortiment i la modernització de la sanitat pública valenciana.

“Crec en la medicina humanista, una medicina basada en l’evidència científica que respecti escrupolosament els drets dels pacients i els seus familiars. Crec en un sistema sanitari que escolti, doni veu, responsabilitzi, empoderi i es posi al servei del pacient i la ciutadania “, ha assenyalat el conseller de Sanitat.

A més, Mínguez ha explicitat la seva decidida aposta per l’entesa: “Vivim en una societat amb un excés de soroll, de polarització i confrontació. No podem perdre el temps ni les energies en enfrontaments i debats estèrils. Crec que la ciutadania no ens ho permetria i, per descomptat, no s’ho mereix. Per això, dedicaré tot el meu esforç a deixar al marge el soroll i treure la sanitat de l’escenari de la confrontació”.

Sanitat més moderna i forta de present i de futur

El conseller s’ha referit també al procés d’adaptació a la postpandèmia que està experimentat la Sanitat, d’enfortiment i modernització del sistema: “És la transformació més gran del sistema dels últims anys. Necessitem una sanitat que atengui i doni resposta a les necessitats de present i de futur, als reptes actuals i als emergents”.

En aquesta conjuntura, segons ha recordat, la sanitat pública valenciana està fent el desenvolupament del Nou Marc Estratègic d’Atenció Primària per consolidar aquest nivell assistencial com el pilar fonamental del sistema; laugment de la plantilla estructural; l’impuls a l’atenció de la salut mental i l’execució del Pla d’infraestructures.

Sobre l’atenció primària, Mínguez ha explicat que el nou model contempla més finançament (326 milions d’euros en dos anys per a recursos humans, infraestructures, tecnologies i sistemes d’informació); un nou enfocament assistencial que optimitzarà la capacitat resolutiva i incorporarà 2.000 equipaments nous entre ecògrafs, retinògrafs o equips de cirurgia menor, així com un model organitzatiu que contempla un responsable mèdic, d’infermeria i d’administració per a cada centre.

“Aposta sense precedents per la qualitat a l’ocupació dels professionals”

Respecte al pla d’estabilització del personal, el conseller ha destacat que estan en marxa els exàmens per consolidar 11.800 places, i se n’estabilitzaran 10.000 més, la majoria per concurs, “cosa que significa una aposta sense precedents per la qualitat en el ocupació dels nostres professionals”.

Mínguez ha afegit que s’està accelerant la incorporació de nous professionals en el marc del procés de creació de 6.000 noves places estructurals i que, en una primera fase, es contemplen 5.100 noves incorporacions, sobretot a Atenció Primària, Salut Mental, Salut Pública i urgències hospitalàries. El conseller també s’ha referit als incentius previstos al decret per a l’ocupació de places de difícil cobertura així com a la fórmula que permetrà desplaçar els recursos assistencials on hi hagi el pacient i no al revés.

Ampliació fins a 256 places de totes les categories de Salut Mental

D’altra banda, l’aposta per la salut mental de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública passa, en paraules de Mínguez, per “l’ampliació fins a 256 places de totes les categories de salut mental repartides entre els departaments de salut amb criteris d’equitat territorial i poblacional, la posada en marxa de tres hospitals de dia de salut mental per a nens i adolescents, un per província, que estaran en funcionament abans de final d’any, optimitzar la coordinació amb Educació per detectar problemes de salut mental a l’àmbit escolar i desenvolupar un pla d?ocupació per a persones joves amb malaltia mental greu, que compta amb finançament de fons europeus”.

Noves licitacions i tres equips de cirurgia robòtica

Una altra de les línies d’actuació assenyalada pel conseller és la millora i ampliació de les infraestructures sanitàries: “En aquests moments, el valor de les obres adjudicades per la Conselleria de Sanitat és de 258 milions d’euros, una quantitat 21 vegades superior a les obres que havia adjudicades el 2015”.

A més, Mínguez ha avançat que els propers mesos està previst licitar la construcció del nou centre de salut de Garbinet d’Alacant per 3 milions d’euros; obres d’adequació del HACLE la Magdalena de Castelló per gairebé 2; l?ampliació de les urgències de l?hospital d?Elda per més d?un milió d?euros; obres d’ampliació de l’hospital de la Plana per 2 milions així com l’ampliació per a espais administratius a l’hospital de Sagunt per 2,2.

Al vessant tecnològic, el conseller s’ha referit al Pla INVEAT del Ministeri de Sanitat, que preveu l’adquisició de 79 equips i una inversió de més de 81 milions d’euros, i ha avançat que, ben aviat, “es publicarà l’anunci de licitació del subministrament i manteniment dels tres equips de cirurgia robòtica, destinats a l’Hospital General de Castelló, la Fe de València i l’Hospital General d’Alacant”.

Creació d’oficines de control de demora a cada departament de salut

El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública ha avançat durant la seva compareixença a les Corts que la Comunitat Valenciana demanarà davant del Ministeri de Sanitat la incorporació per a nens a partir dels 12 anys de la vacuna contra el papil·loma, que ara només es finança a les nenes.

Mínguez també ha anunciat que es constituirà un grup de treball a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a començar a establir les bases de la recuperació per a la gestió directa del departament de Denia una vegada finalitzi el termini de concessió, de febrer del 2024.

A més, el conseller ha avançat una de les noves mesures de control de la llista d’espera quirúrgica que s’implantarà a la Comunitat Valenciana: la creació d’oficines de control de demora a cada departament de salut. D’aquesta manera, cada hospital comptarà amb un equip de professionals dedicat exclusivament a millorar els processos del departament per reduir els temps d’espera.

Reforç de la Salut Pública, R+D biomèdica i estalvi farmacèutic

Finalment, Mínguez s’ha referit a “l’extraordinària importància que té la Salut Pública al sistema sanitari” com ha evidenciat la pandèmia per coronavirus, i ha anunciat 157 noves places de reforç del personal destinat a la vigilància i promoció de la salut.

El conseller també ha elogiat l’ecosistema de recerca biomèdica valenciana i s’ha referit a dues de les moltes iniciatives promogudes per optimitzar l’assistència sanitària: el projecte de Medicina Personalitzada Big Data, destinat a millorar l’atenció personalitzada mitjançant l’ús d’eines tecnològiques capdavanteres, i el projecte d’Imatge Molecular d’Alta Sensibilitat, que té com a objectiu desenvolupar un nou dispositiu de tomografia per emissió de positrons, un PET, que millori les prestacions dels equips actuals.

També amb la mirada sempre posada a la ciutadania, Mínguez ha indicat que el departament que dirigeix ​​s’ha marcat com a objectiu “assolir el 50% de la compra hospitalària de medicaments, fet que suposarà un estalvi al voltant de 950 milions d’euros”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: