Mestalla embogeix i l’afició porta al València CF a les semifinals

Mai s’ha de deixar de creure, ni quan el repte sembla una missió impossible, perquè l’afició de Mestalla és única. Va embogir quan Rodrigo va anotar el 2-1 al minut 91, quedaven sis per al final, però el destí volia que fos una nit màgica per al València CF i Rodrigo, només dos minuts després, va marcar el 3-1 que valia la classificació per les semifinals. Increïble! Mestalla es va enfonsar. Els decibels es van elevar a la màxima potència, encara faltava creuar la línia de meta, patir com ho va fer veient a Gabriel Paulista amb l’ull ple de sang per un tall …

Que pot Mestalla! Que pot Mestalla! Que pot Mestalla! Tota l’afició, bufandes al vent, animant al València CF, es va tornar boja, com els jugadors compartint amb ells la victòria sobre la gespa. ¡Vamossss! Ningú es volia anar, necessitava viure una nit màgica com la d’aquest dimarts, que val una classificació per a les semifinals de la Copa del Rei. La unió que hi ha entre aquest equip i la seva afició és única, tot i el cop que va significar el gol de Jorge Molina només començar el partit no va deixar d’animar ni de creure en la remuntada. El millor encara havia d’arribar.

La festa només havia fet que començar, l’afició valencianista es va congregar davant del balcó de Mestalla i els futbolistes, al costat del cos tècnic, van voler sortir a compartir la remuntada al crit de “Mestalla vol la Copa, Mestalla vol la Copa” i “Aquesta és la Afició, d’un València CF Campió “. Són moments únics que posaven la pell de gallina, emocionants, era impossible no contenir-se, algunes llàgrimes es van escapar mentre els futbolistes gravaven la celebració per comprovar el gran que és aquesta afició. Ser del València CF és una cosa única.