Més de mil persones han visitat ja en els seus dos primers dies La Llum de la Memòria a Caudiel i Jérica
Més de mil persones han visitat ja en els seus primers dos dies d’obertura l’exposició d’art sacre recuperat La Llum de la Memòria que impulsa la Diputació de Castelló a Caudiel i Jérica. L’espectacular acollida de l’exposició que el Govern Provincial impulsa com a actiu turístic en els municipis no s’ha fet esperar i ja en les seves primeres jornades està superant totes les expectatives. Cal tenir en compte que aquesta mostra recull 53 obres restaurades en quatre seus també millorades en els municipis. Un contingut excepcional que està rebent un permanent degoteig de visitants des de la seva inauguració la nit de dijous passat.
El vicepresident primer i diputat de Cultura, Vicent Sales, ha assegurat que «des del Govern Provincial posarem tots els recursos perquè l’exposició sigui un èxit. Tant material divulgatiu a les oficines de turisme com en la pròpia web de la Diputació o amb la pàgina web específica de la Llum de la Memòria. Tots els canals possibles per superar els 11.000 visitants en les quatre seus. Perquè aquest trànsit de visitants són oportunitats per als pobles i és sumar arguments a que cada dia la província i el seu interior siguin més valorats també com a destí del turisme cultural «.
I és que cal tenir en compte que aquest recorregut per la història de la província que impulsa la Diputació a l’Alt Palància ja s’ha consolidat com un al·licient turístic important en les seves anteriors seus, tant en 2016 a Vilafermosa com l’any passat a Castellfort i Benassal.
Quatre seus per a una gran exposició
La Llum de la Memòria a Caudiel i Jérica s’ubica en un total de quatre seus, dos a cada municipi, en les que la Diputació ultima ara els treballs per fer d’elles el «perfecte continent per un contingut espectacular».
1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL
El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seva obra, sent els seus hereus els que van dilatar per espai de més de quaranta anys la seva fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.
El conjunt arquitectònic en estar completament emmurallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l’atenció al visitant que arriba a Caudiel.
L’Església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d’una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l’estil barroc, en les formes que va impulsar l’arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.
L’interior del convent a l’ésser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l’església i el cor situat sota al costat del presbiteri i separat d’aquest per una reixa de grans dimensions; en ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulell valencià del segle XVIII.
2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. CAUDIEL
És un temple que correspon a l’antic convent dels Agustins, fundat el 1616, per Pere Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustins on s’allotjava el noviciat per cursar els estudis de filosofia i art.
L’edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per ajuntament, escola, hospital, etc., mentre que la resta de l’obra (església, capella i cambril) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals , erigint-se en parroquial, el 1866, després d’haver-se enfonsat la cúpula de l’antiga església parròquia situada al solar que avui alberga la nova Casa de la Vila.
L’església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitja taronja, tot això d’un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d’esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s’entra per un gran arc amb bella decoració barroca d’estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l’altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelets, etc. i cobreix tot l’absis.
El Cambril de la Mare de Déu destaca per la seva riquíssima decoració sobrecarregada igualment de querubins, fullaraques, cintes, garlandes, lleixes, etc.
Cal ressaltar el sòcol revestit de rajola alcorino, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.
La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest enclavament com un dels llocs més emblemàtics de l’exposició.
Informació i Foto: Diputació de Castelló