Martirio estarà a la Vall d’Uixó el proxim divendres 17 de juny de 2022
Quan pensem en Martirio, és inevitable associar-la a la imatge d’una artista amb vestit llarg, peineta flamant i ulleres negres. Però també una dona de coll màgic amb el do d’emocionar-nos i divertir-nos sense que advertim ni tan sols la transició. Amb més de 30 anys sobre els escenaris, el seu aspecte contra corrent de maruja insubmisa va marcar una època en col·locar el folklore espanyol al centre de la cultura pop, a més de ser pionera en la fusió amb el so iberoamericà.
L’artista Martirio deixa a l’ombra la dona María Isabel Quiñones (Huelva, 1954). El que sabem de la jove Maribel suggereix el perfil d?una dona apassionada, casada als 19 anys i mare de Raúl Rodríguez, avui celebrat guitarrista. Va deixar la Universitat per treballar com a auxiliar de clínica. Animada pel seu impuls creatiu va entrar a formar part de Jarcha, un grup essencialment coral de repertori andalusista que reflectia les ànsies de llibertat de la transició en cançons com Llibertat sense ira.
El 1984 Martirio forma part del grup Veneno, liderat per Kiko Veneno i els integrants de Pata Negra: Raimundo i Rafael Amador. El 1986 inicia el seu camí en solitari amb el nom artístic de Martirio. El personatge de Martirio era revolucionari: algú que se situava a la vida anodina de tantes mestresses de casa però que manifestava la seva insatisfacció, a un pas de la rebel·lió. Així, va ser una de les intèrprets més originals del panorama musical espanyol als anys 80, i cançons com Sevillanes dels blocs (Estic atacà) van triomfar als mitjans.
La seva música ha evolucionat fins a convertir-se en pont entre cultures i de fusió de cobla andalusa, flamenc, bolero, jazz, tango, rock, guaratxa… Ha col·laborat entre altres artistes amb Maria del Mar Bonet, Chavela Vargas, Compay Segundo, Carlos Cano, Alberto Cortez, Pedro Guerra, el pianista de jazz Chano Domínguez, o el cantaor Miguel Poveda, entre molts d’altres.
Martirio es troba en una etapa artística de gran maduresa després de la seva ja llarga experiència, amb una considerable trajectòria de prestigi reconeguda per públic i crítica gràcies a la seva personal aproximació a les músiques populars, des de les arrels andaluses, mostrant el valor de la cobla a les noves generacions. També per propiciar un acostament profund a la música iberoamericana, així com pel seu coratge i la llibertat amb què ha treballat, portant la seva actitud transgressora des de la seva imatge a la seva música.
Inforamció i Foto: Fundació Caixa Castelló