Martínez Dalmau trasllada a la ministra d’Igualtat que comparteix “la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la regulació de l’habitatge”

El vicepresident Rubén Martínez Dalmau, s’ha reunit amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, per traslladar-li les conclusions de la jornada sobre ‘Gènere i Habitatge’, organitzada per la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica el passat mes de febrer amb per tal de compartir les polítiques d’habitatge i iniciatives innovadores sobre gènere. A la trobada també hi ha assistit la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.

La ministra ha posat en valor el treball realitzat per la Vicepresidència Segona de la Generalitat en matèria d’habitatge, “amb una clara perspectiva feminista, posant el focus també en l’emergència habitacional que viuen moltes dones víctimes de violència de gènere”.

En aquest sentit, Irene Montero ha manifestat la necessitat de parlar també de “totes les polítiques avantguarda que està duent a terme el Govern de l’Botànic, un exemple de gestió eficaç i per a la gent”.

Martínez Dalmau, per la seva banda, ha explicat que les conclusions, recollides ara en una publicació, reflecteixen una “qüestió tan polièdrica com és la relació entre la perspectiva de gènere i l’habitatge”.

El vicepresident ha subratllat que “l’urbanisme feminista interpreta la ciutat, l’arquitectura i la mobilitat des de la quotidianitat i aborda el traçat urbà des de la proximitat i la funció social dels espais públics mitjançant el foment dels usos mixtos, els desplaçaments curts i els espais comuns “.

Així mateix, segons Martínez Dalmau, “configura unes ciutats inclusives que, des d’una visió interseccional donen resposta no només a les demandes de les dones, sinó també a problemes universals”.

Referent a això, ha insistit que “l’urbanisme feminista ha de substituir la visió patriarcal que configura, en gran mesura, les ciutats contemporànies per transformar, de forma polièdrica, tant les nostres vivendes com el mateix entramat urbà”. “Un enorme repte de què han de participar activament tots els àmbits de la nostra societat: institucions públiques, entitats de la societat civil i sector privat i que cada vegada suscita més interès”.

Rosa Pérez Garijo ha destacat “la importància de la participació de persones i grups afectats per les polítiques d’habitatge, les visions complementen les dels experts i dels gestors públics”.

En aquest sentit, ha posat en valor “la multiplicitat de veus que apareixen en el document, un fet que enriqueix tant el plantejament dels debats com les conclusions i que són imprescindibles per donar solucions més humanes, justes i sostenibles a una qüestió bàsica per a la nostra qualitat de vida “.

“No es tracta només de l’habitatge que habitem, sinó dels barris i les ciutats que construïm o reconstruïm i que constitueixen el nostre marc de socialització”, ha afegit.

principals conclusions

Les persones participants en la jornada ‘Gènere i Habitatge’, celebrada el passat mes de febrer, van coincidir en la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en la regulació de l’habitatge, com a dret humà i com a espai per a la vida.

Un altre dels aspectes destacats en la jornada és que l’especial situació de vulnerabilitat econòmic-laboral de les dones té un impacte directe en les seves possibilitats per accedir i mantenir un habitatge digne, adequat i assequible.

Corregir aquesta situació i atendre especialment les situacions més complexes, com la que afecta les llars monomarentals oa les dones de més edat que viuen soles, o les dones que pateixen la violència de gènere, exigeix ​​integrar aquesta perspectiva en la construcció de les garanties que permetin la plena eficàcia de el dret a l’habitatge.

En el pla de l’habitatge com a contenidor de la vida, les ponents van advocar per una arquitectura transformadora, també en l’àmbit de la vida privada, on els espais permetin que les cures es valorin i es coresponsabilitzin. També en l’espai públic, els entorns urbans han d’integrar també aquesta perspectiva, “necessària per assumir igualment la lluita col·lectiva contra la violència de gènere”, segons les ponents.

Entre les conclusions figura la relativa a el fet de fer habitatge, bé perquè es construeixi, es reformi o rehabiliti, bé simplement perquè es visqui, és un tipus de política. Aquesta assumpció de l’caràcter polític d’habitar està “al centre de el gran llegat de la tradició feminista”, segons es va exposar en la jornada.

De fet, “les dones han protagonitzat les principals lluites pel dret a l’habitatge que avui dia marquen el camí perquè aquest dret sigui una realitat, cosa que no serà possible si no integra la perspectiva de gènere”, reflecteixen les conclusions.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: