Mal Pelo culmina en el Teatre Principal de Valencia la seua tetralogia inspirada en la música de Bach

Després de més d’una dècada explorant la música de Johann Sebastian Bach, la companyia de Girona Mal Pelo presenta demà divendres, 8 d’abril, en Dansa València, ‘Highlands’, l’última peça de la tetralogia inspirada en la seua música. El Teatre Principal serà l’escenari per a l’eclosió del treball gestat i madurat en els espectacles anteriors destinats per part de Pep Ramis i María Muñoz al compositor alemany (‘Bach, On Goldberg Variations / Variations y Inventions’). La companyia, Premi Nacional de Dansa 2009 en la modalitat de creació, ha estat analitzant i aprofundint en l’escolta i la visualització de les estructures, harmonies, veus i desenvolupament de la seua música.

L’obra plasma el llenguatge artístic de Mal Pelo, desenvolupat a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, música en directe, construcció d’espais escenogràfics, llum i vídeo.

Preguntes i impureses

En la seua última obra, la gallega Janet Novás ha intentat resoldre moltes preguntes en relació amb el seu cos cansat de l’exposició que requereix l’escenografia. La ballarina i docent estrena demà en el CCCC ‘Where is Janet?’, nascuda de la necessitat de reformular la pràctica que desenvolupa en els últims anys relacionada amb el món dels afectes i la introspecció, jugant amb els límits del físic i les emocions.

“Es tracta d’un exercici que requereix una entrega extrema i que ara, com a conseqüència, m’exigeix un canvi en la manera de continuar abordant la creació”, avança Novás, Premi Ull Crític de RNE 2021 en la modalitat de dansa.

El manxec Antes Collado també planteja preguntes en ‘Zoo!’, programada a Carme Teatre. En concret, les raons per les quals, ahir i hui, es tanca “allò que considerem alié, exòtic, amenaçador”. El zoològic ha sigut el lloc idoni per a reafirmar quins cossos tenen dret a mirar i quins han de ser exposats, on s’ha negociat quins cossos són humans i quins animals, anormals, inhumans. La seua proposta dona forma i espai als límits entre el ballarí i l’animal, entre el corporal i l’espacial, la llum i l’ombra, la realitat i la simbologia.

Completa la jornada la mallorquina Eulàlia Bergadà, que representarà al Teatre Rialto ‘Very very slightly’. Aquesta expressió és una categoria que s’empra en joieria per a designar els diamants que tenen una gran puresa. L’espectacle és una reflexió sobre el valor de saber travessar les pròpies impureses per a fer-les brillar. Dansa, música i llum plasmen el valor expressiu que suposa dissoldre’s en les nostres limitacions internes i així aconseguir vibrar amb l’entorn i cap a aquest, més enllà de tota forma i ideal.

Bergadà va crear la seua pròpia companyia en 2015. En 2016 va guanyar el Premi Institut del Teatre. La seua investigació compositiva a través de la veu, l’electrònica i el cos ha originat projectes com el que s’ha programat en Dansa València.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: