L’UJI mostra el seu condol per la mort del compositor Carles Santos, Medalla d’Or de la Universitat

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, i el seu Consell de Direcció expressen el condol de la comunitat universitària per la mort del compositor Carles Santos, Medalla d’Or de la Universitat Jaume I.

Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017) va ser un artista integral que, a la seva faceta de pianista, va sumar encertadament la d’altres àmbits com el teatre, el cinema o les arts plàstiques, i la fusió de tots aquests treballs artístics es va manifestar en el seu original, multidisciplinària i extensa producció escènica. Compositor, pianista, director, artista visual i performer valencià. Artista polifacètic i inclassificable com pocs, la seva figura ha de ser tractada necessàriament com un cas a part en l’àmbit de la música contemporània, atesa la singularitat del seu llenguatge creatiu.

Va iniciar la seva formació al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i va continuar formant-se a París, Suïssa i els Estats Units. Va participar en els festivals més prestigiosos del món, com l’Edinburgh International Festival o el Festival de Teatre de Mèrida. El piano, motor del seu univers sonor, va ser el seu instrument fetitxe; una veritable icona artístic amb el qual va mantenir una intensa relació física i emocional particularment visible en les seves actuacions. En la seva música, personalíssima i intransferible, conflueixen diverses influències, des del rigor i la inventiva “bactiana” fins el minimalisme i la música espanyola, tot i que el seu segell més distintiu potser va ser l’ús continu de la provocació com a mitjà per comunicar amb el públic. Inventor del concepte òpera circ, va desplegar una desbordant imaginació poètica, visual i estètica en tots els seus espectacles escènic musicals; un imaginari artístic marcat per la ironia, l’extravagància i l’erotisme.

Durant molt temps la seva creació va ser prolífica amb espectacles, tots ells àmpliament representats, amb música guió i direcció escènica propis: Aganchulla, Arganchulla Gallac (1987); Tramuntana Tremens (1989); La grenya de Pasqual Picanya (1991-1993); l’òpera Asdrúbila (1992), amb direcció escènica de Pere Portabella, estrenada a Barcelona en el marc del Festival Olímpic de les Arts, a més d’escriure i dirigir les fanfàrries de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92; L’esplèndida vergonya del FET mal FET (1995); Figasantos Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou (1996), La pantera imperial (1997), Ricardo i Elena (2000), L’adéu de Lucrècia Borja (2001); Sama Amaruk, Samaruk Suck Suck (2002); Lisístrata (2003), a partir del clàssic d’Aristófanes, i El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora (2003).

El 2003, el Teatre Lliure el va nomenar Compositor resident, iniciant així un estret vincle que el va portar a estrenar cada any un nou espectacle en aquest escenari.

Creador d’una important obra plàstica, principalment fotogràfica, també va treballar per al món del cinema, en qualitat de compositor, intèrpret i guionista, en films com Nocturn 29 (1968), Miró, l’altre (1969), Informe general sobre algunes qüestions per a una projecció pública (1976), El pont de Varsòvia (1989) i Les variacions Golberg (2007). També té filmografia pròpia com a realitzador: L’àpat (1967), La cadira (1968) o La-re-mi-la (1979).

Al llarg de la seva trajectòria Carles Santos, Fill Predilecte de Vinaròs, ha rebut tretze premis Max de teatre, a més de diversos guardons honorífics que reconeixen la seva inclassificable personalitat artística. Entre ells, el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990), els premis Ciutat de Barcelona en la modalitat Música (1993) i Projecció Internacional (1996), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), premi Nacional de Teatre (2001) i Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts (2007). L’any 2006 la Fundació Miró li va dedicar una gran exposició retrospectiva de tota la seva activitat artística, titulada Carles Santos. Visca el piano !, que posteriorment va viatjar per diferents ciutats de la geografia espanyola, part d’ella es va poder veure al Paranimf de la Universitat Jaume I.

El 2008 rep el Premi Nacional de Música. Al febrer de 2009 la Universitat Jaume I de Castelló li atorga la Medalla d’Honor de la institució [Vídeo: https://goo.gl/5YMZyj%5D. El 2015 rep la Medalla de la Universitat de València

 

Informació i Foto: http://www.uji.es

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: