L’UJI instal·la estacions de mesura atmosfèrica urbanes per a analitzar la presència de restes genètiques de la COVID-19

L’equip investigador del projecte «Detecció de SARS-CoV-2 en mostres d’aerosol atmosfèric», liderat per la investigadora del programa GenT a la Universitat Jaume I, Juana Mari Delgado-Saborit, ha instal·lat a la plaça de la Peixateria de Castelló de la Plana i en la de l’Ajuntament de València estacions de mesurament de l’aire que permeten al personal científic analitzar la presència de restes genètiques de la COVID-19 en l’aerosol atmosfèric amb l’objectiu de plantejar un sistema d’alerta que afavorisca a les autoritats sanitàries actuar amb major antelació davant possibles brots.

La instal·lació ha comptat amb la col·laboració dels Ajuntaments de Castelló de la Plana i de València, que han facilitat l’obtenció dels permisos per a la ubicació dels instruments en la via pública. Les estacions, que estaran funcionant durant els pròxims nou mesos en els centres neuràlgics de totes dues ciutats, amb un important trànsit diari de persones, permetran a l’equip investigador obtindre mostres representatives de la càrrega genètica del virus. L’estudi és finançat amb una de les ajudes a equips d’investigació científica en SARS-CoV-2 i COVID-19 de la Fundació BBVA.

L’estació integra mesuradors que capten l’aerosol atmosfèric amb un gran cabal de mostreig (500 litres per minut) de la marca MCV. Un d’ells compta amb un capçal de selecció de partícules fines (2,5 micres de diàmetre) i un altre amb un capçal de selecció de partícules més gruixudes (10 micres de diàmetre). Encara així, «les partícules d’aerosol que es recullen són tan petites que no són visibles a l’ull humà», explica Juana Mari Delgado-Saborit.

Per a obtindre l’eina d’alerta que permeta avançar-se a possibles brots de la malaltia, el personal del projecte recollirà els filtres dels mesuradors integrats en les estacions urbanes i posteriorment els analitzarà en el laboratori, en un procediment similar al de la PCR, per a detectar la càrrega genètica del SARS-CoV-2. D’aquesta manera, es podrà estudiar el desfasament entre la incubació del virus i el pic d’infectivitat associat a l’espiració de partícules virals i la presència de símptomes amb l’objectiu de crear una xarxa d’alerta que facilite el disseny de plans d’emergència i mesures d’actuació preventives.

L’equip d’investigació, integrat per les universitats de Castelló, València i Elx, la Fundació FISABIO i la Direcció de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la GVA, està format per Juana Maria Delgado-Saborit, del grup d’Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica de l’UJI; el catedràtic Vicente J. Esteve Cano (UJI) i les investigadores Ana Esplugues (UV) i Nuria Galindo (UMH) que conformen el comité assessor científic de qualitat de l’aire; les investigadores de l’UJI Rosa de Llanos, Manuela Barneo i Paula Carrasco com a expertes en Microbiologia; i els investigadors Marisa Reblagliato (UJI), Juan Bautista Bellido (UJI); Maria Luisa Estarlich (UV), Ferran Ballester (UV) i Carmen Iñíguez (UV), que conformen el comité assessor científic d’epidemiologia ambiental.

 

 

 

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: