L’obra de l’alacantí Cayetano Ferrández arriba al MUA amb Dis-Contínua
La sala Sempere del MUA acollirà des del pròxim dijous 24 de gener i fins al 3 de març, l’exposició “Dis-contínua” que exposa un selecció de fotografies, escultures i vídeo de l’artista alacantí Cayetano Ferrández, comissariada pel professor de la UA , Enric Mira. L’acte inaugural serà demà a les 19 hores.
L’obra de Cayetano Ferrández fonamentalment fotogràfica, s’estén de forma natural cap al vídeo i l’escultura, amb l’èmfasi de qui vol recrear de nou les tres dimensions perdudes a la foto. L’autor proposa introduir l’espectador en el seu petit lloc de treball, fent-li partícip de les escenografies a l’espai de la sala.Los ninots que antany van ser figures d’acció, gràcies a la il·luminació i al gris que els cobreix, ara es tornen actors de aquest teatre de l’absurd, on l’autor emfatitza expressions i diàlegs en món distòpic l’única funció és identificar-nos amb ells, empatitzar, per després qüestionar-nos sobre nosaltres mateixos.
Del treball que l’autor va iniciar el 2012 sota el títol de L’home gris, es presenta ara una selecció al voltant de la desestabilització de la ment que ens introdueix en el concepte que tota idea brillant és fruit del desequilibri i que la bogeria no és sinó una manera creativa de veure la realitat. És en aquesta falta de linealitat, de discontinuïtat que progressem com a espècie. L’artista es val de la simbologia dels objectes per fer-nos entendre els jocs de poder representats en les cadires, les mateixes que queden buides davant les trones d’aquests governants trastocats o polítics del revés, les crosses que apuntalen la raó o convertides en ales per vèncer debilitats, les cariàtides que suporten la taula com suportem tota mena de regles, l’esquadra com a forma de mirada al diferent o el calibrador que ens encotilla dins del grup. A través dels retrats, l’autor tracta de fer-nos reflexionar entorn a la condició humana i la seva fragilitat, són miralls on és molt difícil no veure reflectit.
Des d’aquest circ mental on ens trobem, com a éssers inestables, que viuen en aquesta societat caòtica i erràtica, on la mal·leabilitat de la ment és la nostra única eina, la nostra força davant el discontinu moviment dels esdeveniments.
Cayetano Ferrández
Comença la seva tasca fotogràfica en 1986 amb la representació humana com a àmbit en el qual desenvolupa projectes al voltant de l’expressió corporal. En els seus primers treballs, de marcat caràcter teatral, va dur terme una aproximació de sentit plàstic a la figura humana. En la sèrie Verges, sants i màrtirs (1989) recrea la iconografia d’estampes religioses on els figurants són amics i familiars. Després vindrà La dansa dels maleïts (1997) en la qual treballarà amb models provinents del món de la dansa, desenvolupant el corpus del que seran els temes principals de la seva obra: la solitud, la incomunicació o les relacions humanes. Amb el nou segle comença a treballar amb ninots i fruit d’això sorgeix la sèrie És plastic (2001), on la visió adulta dels cossos perfectes de Barbie i Kent donen com a resultat imatges d’un marcat caràcter sexual. En les sèries posteriors Dasein (2004) i El viatge de no retorn (2008) incorpora al seu plantejament artístic la reflexió social i política que ja no l’abandonarà en tota la seva trajectòria. D’aquesta manera, el tema de la crisi és una cosa que es palpa en Metàfores apocalíptiques (2010), però sobretot és amb el projecte Home gris (2012) on trobem un canvi substancial amb la incorporació dels mitjans escultòric i videogràfic. Home gris és la feina més ampli, formal i conceptualment, on l’autor condensa l’experiència dels projectes anteriors, amb una visió distòpica i de marcat caràcter simbòlic sobre la condició humana i les relacions de poder i de marginalitat social que la travessen.
El seu últim treball es presenta ara al Museu de la Universitat d’Alacant sota el títol de Dis-contínua (2019).
Informació i Foto: http://www.web.ua.es