Llums i ombres dels fons de recuperació ‘Next Generation EU’, al VIè Workshop d’Economia Valenciana a l’UJI

L’Escola de Doctorat de la Universitat Jaume I va acollir ahir divendres 24 de setembre el VIè Workshop d’Economia Valenciana, organitzat conjuntament per la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de l’UJI i el Lab d’Economia de la Fundació Nexe. La jornada es va centrar en els fons de recuperació ‘Next Generation EU’.
A la inauguració, la rectora de l’UJI, Eva Alcón, va destacar que el fons de recuperación europeu «és un tema trascendental i exigeix una reflexió profunda amb ambició de futur, perquè el futur haurà de ser més sostenible». Així mateix, Alcón es va mostrar convençuda que el model econòmic del futur «haurà d’estar basat en el coneixement, i en eixe punt les universitats hauran de tenir un paper important». Segons la rectora, cal posar el focus «en garantir el major benestar per a les persones, amb ocupació de qualitat i sostenible socialment i mediambiental: aquesta és la finalitat última dels fons de recuperació». Per la seua banda, el conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, va afirmar que la prioritat de la Generalitat Valenciana «es assegurar la pervivència del teixit productiu», perquè «no podiem eixir d’aquesta crisi de la mateixa manera que de la de 2008, que va costar moltíssimes retallades i una devaluació salarial”. El conseller considera «necessari» orientar l’economia valenciana «cap a un augment de productivitat, amb major valor afegit, per oferir més possibilitats a joves i dones».

Al seu torn, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va destacar algunes actuacions de l’ajuntament de la capital de la Plana en torn a l’economia circular i per a la reducció d’emissions a l’atmósfera: «per la nostra experiencia, també amb fons europeus, l’economia circular i la digitalització són claus per a saber eixir de les crisis econòmiques de forma adequada». Finalment, Xavier Molina, director de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de l’UJI i president del Comité Organitzador del Workshop, va ressaltar les possibilitats que ofereixen els fons europeus per «aprofitar al màxim el potencial de l’economia valenciana».

A més, durant la sessió matinal, a través de diferents comunicacions, es van analitzar diferents aspectes de reptes com la implantació dels principis de l’economia circular i l’agenda del procés de digitalització d’empreses i organismes. Al seu torn, el catedràtic d’Economia Aplicada i Política Econòmica de la Universitat d’Alacant, Josep Antoni Ybarra, va pronunciar la ponència ‘Reflexions sobre l’economia des de la perspectiva del territori i la innovació’. Així, va destacar que la Comunitat Valenciana está en la posició 171 entre 262 regions europees en termes de PIB per càpita, i va assenyalar que «el nostre model actual és el contrari al d’un sistema normal: quant més treballem, menys guanyem, perquè el valor afegit del nostre sistema és cada vegada menor, i el que ens ha de preocupar són les conseqüències». El resultat, segons Ybarra, és la fragmentació del teixit social: «s’està creant una doble societat, una polarització que fa 30 anys no teniem». Segons el catedràtic de la UA, «el 75% de les nostres empreses són microempreses, de forma que som un gegant, un gran país, amb peus molt xicotets: ens costa molt caminar perquè el cos pesa molt».

En la sessió de vesprada, el Workshop va abordar un debat global sobre el programa d’ajudes europees ‘Next Generation EU’ amb reflexions d’interès sobre les seues llums i ombres, a través de dues taules rodones. En la primera d’elles, dedicada a la visió política, van participar Francesc Gamero, secretari autonòmic d’Hisenda; Daria Terrádez, directora general de Relacions amb la UE i
Julia Company, directora general d’IVACE. Andreu Arnau, professor titular de Finances i Comptabilitat de l’UJI i moderador de la taula, va recordar que Espanya será el segon país que més fons rebrà després d’Itàlia. Gamero va reconèixer que «l’oportunitat és histórica, per afrontar els principals problemes, que passen per la digitalització i la transició ecològica», i va qualificar la gestió dels fons de «repte col·lectiu de primer ordre». No obstant, va lamentar que les expectatives generades no oculten la «gran confusió» sobre com es gestionaran i s’aplicaran els fons: «és un programa estatal i per a la Generalitat es tracta d’uns fons finalistes com altres: la UE ha tingut aquesta vegada una vertadera visió europea, però el Govern d’Espanya está gestionant el tema de forma poc clara i transparent, fins i tot amb descoordinació entre ministeris». Al seu torn, Company va coincidir amb Gamero i, tot i admetre que «gestionar fons europeus no és fácil, de moment hi ha poca informació i poca transparencia per part de l’Estat». En aquest punt, es va lamentar perquè «en molts casos es tracta de convocatòries d’ajudes similars a altres que ja teniem, però que ara es plantegen amb els requisits marcats per l’Estat». Finalment, Terrádez es va sumar a les crítiques anteriors i va afegir que «ara hem de canviar el model productiu, el turístic, l’industrial… perquè ens hem adonat que no podem seguir així: hem de donar un gir de 180 graus al nostre benestar i blindar el pilar social europeu».

Després, una segona taula va posar el focus en la perspectiva dels projectes en diferents sectors, amb la participació d’Eliseo Monfort, catedràtic d’Enginyeria Química de l’UJI i investigador de l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC); Ignasi Garcia, diputat de Sostenibilitat de la Diputació de Castelló i Héctor Beltrán, professor titular d’Enginyeria Elèctrica de l’UJI. Moderat per la periodista Violeta Tena, en aquest debat Monfort va parlar sobre la descarbonització de la industria i ha explicat que més del 90% emissions ve d’una dotzena d’industries, entre els quals la ceràmica és la vuitena, segons els indicadors de l’any 2014. Així mateix, i entre altres aspectes, Monfort va repassar les previsions de reducció de les emissions i del desenvolupament de les diferents solucions de futur. En aquest punt, va explicar que la tecnología de l’hidrogen «es preveu que madure cap al 2040, amb l’excepció del cas del sector del transport, on les previsions «són més optimistes». L’expert de l’ITC va recordar que les polítiques actuals passen “per posar preus al carbó, potenciar la investigació, la implantació de noves taxes i l’adaptació d’infraestructures per al transport de les noves fonts d’energia».

Per la seua banda, Garcia va exposar que la Diputació de Castelló ha programat un pla de transició energètica a desenvolupar amb fons propis, afegint que s’opta a fons europeus «per intentar accelerar-lo». Aquest projecte es basa en comunitats energètiques d’energies renovables i aposta «per la creació de més llocs de treball arrelats al territori», segons va afirmar. Finalment, Beltrán es va referir al canvi de paradigma en el sector de l’automoció cap al vehicle compartit i, potser, autopilotat. En aquest tema, el professor de l’UJI va qualificar el moment actual de «gran lluita per les tecnologies habilitadores», referint-se a les expectatives de construcció de noves ‘gigafactories’ de bateries de liti: «Europa ha fet tard respecte a Xina i Espanya está fent tard respecte a Europa», ha assegurat. Beltrán va dir que a Espanya «caben 2 ó 3 factories d’aquest tipus, però potser no és l’únic camí i seria bo per a la Generalitat Valenciana posicionar-se en una alternativa, com les plantes de reciclatge de bateries, que segur que tenen èxit».

A la fase final de la jornada es van lliurar els Premis Caixa Popular a les millors comunicacions presentades al Workshop, amb la participació de Francisco Alós, encarregat de Relacions Institucionals de l’entitat. El guardó a la millor comunicació presentada va correspondre a la titulada ‘Formar-se en emprenedoria marca la diferència en el context valencià? Una anàlisi de la intenció emprenedora dels estudiants universitaris des d’una perspectiva multigrup’, obra de Guillermina Tormo-Carbó, Irene Jiménez-Arribas i Elies Seguí-Mas, de la Universitat Politècnica de València. Quant al premi al millor investigador jove, va ser concedit ‘ex aequo’ a dos estudiants de Doctorat de l’UJI: Daniel Aparicio Pérez i Xavier Raso Domínguez, respectivament, pels treballs ‘The Spanish Case: One Country, Two Regimes. A Counterfactual Approach’ i ‘What to expect when you’re expecting. Causes and consequences of incentive policies for organic agribusiness in Comunitat Valenciana’.

A la cloenda han participat Gonçal Grau, president de la Fundació Nexe; José Vicente Soler, director general d’Economia Sostenible; Luisa Alamà, vicedegana de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI i Xavier Molina. Grau ha destacat el treball del Lab d’Economia durant els últims anys, mentre que Soler ha posat de relleu que «estem en una crisi però som conscients que aquesta només ha evidenciat la crisi en la que vivíem prèviament al 14 de març de 2020».

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: