L’IVIA demostra que l’increment de la superfície mullada optimitza l’eficiència d’aplicació de reg per degoteig en cultius de mandarina, nespre i alvocat
El grup de Regs de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, IVIA, ha dut a terme diversos estudis en diferents cultius que mostren que una superfície mullada més gran es tradueix en una millor eficiència d’aplicació del reg per degoteig.
Aquest grup d’experts de l’IVIA, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, sosté que el reg per degoteig ha de proporcionar equilibri entre un volum de sòl humit per abastir correctament les arrels i una àrea mullada que minimitzi les pèrdues per evaporació i percolació profunda.
Un primer estudi en una parcel·la de cultiu de mandarina (Clementina Arrufatina) al municipi valencià d’Alberic, va mostrar que duplicar el nombre de goters per planta milloren la productivitat de l’aigua i l’estat hídric del cultiu. A més, l’ús d’una línia de degoteig addicional entre files d’arbres també va afavorir el desenvolupament del cultiu. Sinergies favorables en combinar l’increment de superfície mullada amb reg subterrani, aconseguint estalvis del 20-25% d’aigua.
Una anàlisi posterior en un cultiu de nespre a la Cooperativa Agrícola de Callosa d’en Sarrià (Ruchey), a Alacant, va revelar també que l’ús del doble d’emissors per planta va permetre reduir el reg al voltant del 10% sense minves en la producció. El solapament més gran entre bulbs va afavorir la disponibilitat d’aigua a terra, millorant l’estat hídric de la planta, especialment en èpoques d’alta demanda.
Més recentment, i en la mateixa línia, un nou estudi a la mateixa cooperativa de Callosa d’en Sarrià en un cultiu d’alvocat va permetre concloure que un augment de goters per planta minimitza drenatges i incrementa significativament la producció d’alvocat. Així mateix, la incorporació d’una línia addicional de goters ofereix una millor distribució de la humitat del sòl, millora la producció i augmenta lleugerament la matèria seca del fruit.
Reg eficient
El reg per degoteig s’ha situat en les darreres dècades com el sistema més eficient amb consums mitjans d’aigua. Concretament, el 74% de la superfície regada de la Comunitat Valenciana empra aquest sistema, consumint únicament el 48% de l’aigua disponible per a regadiu.
Amb aquesta primera modernització del regadiu iniciada a finals del segle XX, s’ha aconseguit millorar notablement l’eficiència hidràulica, és a dir, la relació entre l’aigua sostreta d’origen davant de l’aplicada a parcel·la. Tot i així, es poden millorar aquestes taxes optimitzant l’eficiència d’aplicació, és a dir, el balanç entre l’aigua aprofitada per la planta (evapotranspiració de cultiu) i l’aigua rebuda en parcel·la.
El grup de Regs IVIA sosté que, a l’inici de plantació, cal definir el disseny agronòmic de la instal·lació de reg de manera que garanteixi que la instal·lació subministri, de manera òptima i eficaç, les necessitats hídriques del cultiu en quantitat i forma. El sistema de reg ha de ser un aliat que permeti adaptar la instal·lació a les característiques del cultiu, tipus de sòl i, fins i tot, als torns de reg disponibles.
Un altre punt clau és determinar les necessitats de reg del cultiu. L’estimació de dosis de reg és recomanable fer-la amb una freqüència setmanal. El càlcul es pot fer a la web http://www.riegos.ivia.es, desenvolupada pel Servei de Tecnologia del Reg (STR) de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Aquest portal web permet calcular les hores de reg específiques per a cada parcel·la a partir de variables meteorològiques, informació del cultiu (marc de plantació i diàmetre de copa) i característiques del sistema de reg (nombre de goters per planta i cabal).
El sistema per degoteig aplica baixos volums daigua amb una alta freqüència. L’aigua descarregada pels degotadors sobre la superfície del sòl s’infiltra i es redistribueix verticalment i horitzontalment, resultant en un volum mullat denominat bulb humit. Les arrels es concentren preferentment en aquest bulb humit, on les condicions són òptimes, ja que tant l’aigua com els nutrients estan fàcilment disponibles.
Mullar la totalitat del sistema radicular facilita l’absorció d’aigua i nutrients i genera una resposta positiva en termes de creixement, producció i estat hídric del cultiu. L’increment de la superfície mullada mitjançant l’augment del nombre d’emissors per planta és recomanable en cultius ubicats en climes àrids o semiàrids i/o amb arrels superficials. Condició que habitualment es compleix en espècies fruiteres d’origen subtropical i tropical cultivades al clima Mediterrani, com ara l’alvocat, que concentra la major part d’arrels en els primers 30 cm. Però cítrics i altres fruiters també es poden veure afavorits per aquests dissenys.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana