L’IVAJ presenta l’índex de desenvolupament juvenil 2020 a la Comunitat que reflecteix que “el 95% de joves valencians se senten feliços”
L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), ha presentat el ‘índex sintètic de Desenvolupament Juvenil Comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seva salut i benestar’, elaborat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació de ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
L’estudi aborda l’evolució i el grau de desenvolupament de la joventut valenciana de 15 a 29 anys amb dades d’ocupació, educació, emancipació, vida i ús de TIC- ha seguit una trajectòria ascendent en els últims deu anys que situa a la Comunitat per sobre de la mitjana nacional.
La Comunitat Valenciana ocupa el lloc 33 en Desenvolupament Juvenil dels 46 territoris que conformen el rànquing (28 països de la Unió Europe, 17 comunitats autònomes i mitjana europea), mentre que Espanya ocupa la posició 36.
Aquesta superioritat respecte a la mitjana nacional respon, principalment, als seus millors dades en emancipació i al seu millora en l’índex parcial de vida. En educació, presenta dades similars a la resta i lleugerament inferiors a la mitjana espanyola en índexs d’ocupació i TIC.
Pel que fa a salut i benestar, és ressenyable que el 95% de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys. Aquest bon indicador sobre benestar emocional s’acompanya d’altres resultats destacables en matèria de salut física, entre els quals es troba que també un 95% de noies i nois de la Comunitat perceben que el seu estat de salut és bo o molt bo.
L’informe ha estat presentat en una trobada en línia en què han intervingut el director general de l’IVAJ, Jesús Martí; la directora tècnica de FAD, Eulàlia Alemany, i el responsable de l’Observatori Valencià de la Joventut, Adolfo Carnero.
Emancipació i vida, paràmetres destacats
L’índex d’emancipació ocupa la posició 31 de el rànquing europeu i el lloc 8 en el rànquing nacional, conformat per 17 territoris, superant la mitjana espanyola de forma continuada des de 2009, quan es disposen de les primeres dades.
Encara que, en general, les dades d’Espanya respecte a el dels veïns europeus són molt baixos i el creixement és discret en termes absoluts, la Comunitat Valenciana es troba ben posicionada. Respecte de l’índex de l’2019, s’observa millora en la taxa d’emancipació residencial de joves de 20 a 24 anys i un lleu descens en la de joves de 25 a 29.
El 2020, l’índex de vida ocupa la posició 16 en el rànquing global i el lloc 7 de el rànquing espanyol. Les diferències respecte a altres comunitats són petites, però és destacable un bon exercici global. Pel que fa a 2019, la taxa bruta de mortalitat es manté, mentre que baixa la taxa de suïcidis i de mortalitat per accidents de trànsit. Respecte a la taxa de fecunditat, puja en etapes més primerenques (15-21) i baixa en el tram 22-29 anys.
Educació, a la mitjana nacional
Segons l’informe, s’observen avenços en tots els indicadors que conformen l’índex parcial d’educació, que ocupa la posició 29 de el rànquing global i el lloc 9 en l’espanyol, just per davant de Catalunya.
Així, destaca el notable creixement educatiu en l’última edició de l’índex, que obeeix a una millora en cinc dels sis indicadors que comprèn aquesta dimensió (taxa de participació en educació als 15, als 18 i als 22 anys; taxa d’abandonament escolar primerenc i taxa de població amb educació terciària), exceptuant l’aprenentatge d’idiomes estrangers, que empitjora.
Anàlisi específica d’indicadors de salut
El ‘índex sintètic de Desenvolupament Juvenil Comparat a la Comunitat Valenciana 2020. Diagnòstic i reptes en la seva salut i benestar’ inclou, a més d’una lectura detallada d’aquests índexs parcials i globals, una anàlisi específica dels indicadors de la salut de la Comunitat Valenciana , basant-se en altres fonts disponibles i també amb perspectiva històrica.
Si bé el 95% de les i els joves valencians se senten feliços, amb percentatges estables al llarg dels anys, com a contrapartida, el percentatge de joves de la Comunitat Valenciana amb risc de patir un problema de salut mental és baix però significatiu ( un 18%) tot i que les dades han baixat 3 punts des de 2011.
A més, la situació econòmica de les llars és l’indicador que genera major insatisfacció, afectant a les expectatives vitals de la joventut (només el 46% de les dones joves valencianes i el 63% dels homes assenyalen un alt nivell de satisfacció).
Pel que fa a la salut física, les dades mostren una evolució i una situació positiva per a la Comunitat Valenciana i sense grans transformacions des de 2008. En aquest sentit, el 95% percep tenir bona salut, la taxa d’accidentalitat s’ha mantingut estable al voltant de l’ 5% i la taxa de suïcidis per cada 100.000 habitants roman des de 2013 per sota de la mitjana espanyola.
El sobrepès suposa un problema important per a la salut, que afecta el 30% de la joventut valenciana, així com el sedentarisme, ja que 1 de cada 3 joves afirma no realitzar pràcticament cap activitat física.
La joventut valenciana presenta un major consum de fruites i verdures que la joventut espanyola i ha augmentat el seu consum d’aquests aliments en l’última dècada.
Ocupació i ús de TIC
L’índex d’ocupació ocupa la posició 39 en el rànquing global i el lloc 11 a nivell de tot el país. Entre 2009 i 2016, la destrucció d’l’ocupació va marcar profundament els resultats en aquest índex de desenvolupament juvenil parcial, tot i que, des de 2017 i fins l’índex d’aquest any, s’observa una lleugera recuperació, sense arribar als nivells precrisi econòmica de 2008.
El lleuger creixement de l’índex d’ocupació 2020 obeeix a la millora de quatre dels sis indicadors que componen aquesta dimensió: taxa d’atur, taxa de temporalitat, taxa de parcialitat involuntària i taxa de joves inactius que no estudien.
Els indicadors d’ús de TIC ocupen un lloc mitjà en el rànquing europeu (lloc 26 de 46). En l’índex 2020 es produeixen millores en totes les taxes tingudes en compte, excepte en el nivell alt de competències digitals.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana