L’Institut Gil-Albert reconeix la tasca de Carmen Cazaña i Cecilia Bartolomé com a pioneres en l’àmbit cultural alacantí
La primera edició de ‘Trajectòries en Femení’ de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha reconegut la trajectòria i la important tasca duta a terme al món cultural per la galerista Carmen Cazaña i la cineasta Cecilia Bartolomé en una època en què la seva condició femenina suposava un handicap a l’hora de desenvolupar el seu treball.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, i la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, han fet entrega aquest matí dels dos reconeixements, respectivament, a Pascual Bartolomé, germà de la directora de cinema, ia Iris Contreras, néta de Cazaña. Tots dos han recollit en nom de les homenatjades, que no ha pogut assistir per circumstàncies personals, unes estatuetes dissenyades per Begoña Deltell per a l’ocasió i han agraït aquest homenatge, “que posa el focus sobre la figura de dones que han obert camí a moltes altres”, com ha manifestat el diputat.
Navarro ha explicat que, en aquesta primera edició, “hem començat aquests reconeixements amb dos noms d´excepció, dues artistes pioneres que ja formen part de la història de la nostra província, compromeses amb el món de l´art i de la creació, lligades inexorablement a la ciutat d´Alacant”. Durant l’acte, celebrat a la Casa Bardin i conduït per la directora cultural de l’IAC, Cristina Martínez, s’han projectat vídeos sobre la semblança de les dues dones.
Cecília Bartomeu.
Cecilia Bartolomé va néixer a Alacant el 1940 i va entrar a l’Escola Oficial de Cinema de Madrid als 20 anys quan només hi havia dues o tres dones, incloses Josefina Molina i Pilar Miró. A partir d?aquí s?ha convertit en una de les dones cineastes més transgressores de la seva època. Es va graduar el 1969 amb “Margarita i el llop”, una pràctica per a l’escola que es va convertir en un migmetratge gairebé revolucionari per al moment, perquè era un musical en realitat.
El 1978 realitza el seu primer llargmetratge “Vamos, Bárbara!”, una versió del film “Alicia ja no viu aquí” (Martin Scorsese, 1974) considerada per la crítica com la primera pel·lícula feminista de la història del cinema espanyol i entre els seus nombrosos treballs destaca “Lluny d’Àfrica” (1996), escrita com moltes altres en col·laboració amb la seva col·laboració. El 2005 crea per a la sèrie de televisió “Explica’m com va passar” un capítol documental batejat com a ‘Especial Carrero Blanco: el comienzo del fin’, que assegura ser un dels projectes més interessants de la seva carrera.
Bartolomé va ser guardonada el 2012 amb el premi Dones de Cinema, atorgat pel Festival Internacional de Cinema de Gijón. Dos anys després, rep la Medalla d’Or al mèrit a les Belles Arts d’Espanya. El 2018 va rebre el premi especial de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual i el 2019 l’Acadèmia de Cinema li va rendir un homenatge. El 2022 va ser guardonada amb el Premi Feroç d’Honor, entre d’altres.
Carmen Cazaña
Nascuda a Cadis, però alacantina d’adopció, Carmen Cazaña va obrir el 1976 Galería 11, un espai que va obrir les portes a nous aires de modernitat i avantguarda a Alacant guiat per la seva tasca incansable, pertinaç i constant.
Durant més de trenta anys va veure créixer artistes i intel·lectuals de dins i fora de la província que, dècades més tard, li van fer un homenatge a través d’un llibre d’edició única amb obres originals de 62 creadors i textos de trenta crítics, galeristes, poetes i amics.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant