L’Incliva participa en un projecte europeu per desenvolupar fàrmacs específics i eficaços davant del dolor intens que provoca l’endometriosi
L’Institut de Recerca Sanitària (Incliva) participa en el projecte europeu IMI-PAINCare per impulsar nous analgèsics eficaços, col·liderant un grup de treball dirigit a trobar un tractament específic i efectiu davant l’intens dolor que provoca l’endometriosi.
L’estudi, dins del subprojecte TRiPP (Translational Research in Pelvic Pain) i dirigit pel doctor Raúl Gómez Gallego, coordinador del Grup de Recerca en Teràpies davant de l’endometriosi i el càncer endometrial d’Incliva, té com a objectiu desenvolupar un model animal rosegador que reflectisca l’endometriosi humana com a plataforma per a l’assaig de compostos capaços d’alleujar el dolor associat a aquesta patologia.
L’endometriosi es genera quan l’endometri, teixit que recobreix l’interior de l’úter, en lloc d’expulsar-se durant el període menstrual, es filtra a la cavitat abdominal i s’hi diposita, creixent i formant lesions sobre òrgans i teixits adjacents, cosa que en genera una inflamació crònica que provoca intens dolor i infertilitat.
Així, les dones afectades experimenten períodes de dolor punxant i alta intensitat i/o dolor pèlvic crònic, també pre i post menstruals, així com dolor en les relacions sexuals, en anar al bany o de manera genèrica, a l’intestí o part baixa del abdomen. Aquesta patologia afecta al nostre país un percentatge que se situa entre el 5% i el 10% de les dones en edat fèrtil, és a dir, entre 700.000 i 1.500.000 dones, i el dia 14 de març se celebra el Dia Mundial de l’endometriosi per conscienciar sobre aquesta patologia.
Actualment, hi ha fàrmacs, com els antiestrogènics, que són específics per rebaixar la inflamació local en el teixit endometriòsic, mitigant, així, el dolor, però no ho eradiquen. D’altra banda, hi ha analgèsics més potents com els opioides, però són inespecífics, no actuen sobre el focus del dolor sinó sobre el sistema nerviós central, causant efectes secundaris incompatibles amb el seu ús continuat.
“El problema principal és que no tenim cap fàrmac que doni una resposta actuant de manera local i totalment efectiva per eradicar completament el dolor. No hi ha models animals que imitin la fisiologia de l’endometriosi humana i el dolor associat a aquesta. Per desenvolupar nous fàrmacs per al tractament de la malaltia cal assajar-los prèviament en un model animal. Però, com que els models animals no són fiables, els resultats tampoc ho són. Solucionar aquest problema és l’objectiu de la nostra investigació”, ha afirmat Gómez.
Fins ara, els fàrmacs que s’han provat eficaçment en els models animals clàssics d’endometriosi han fracassat quan han fet el salt a la clínica, ja que els models de què es disposa no són adequats i és difícil que ho siguin per dos raons. D’una banda, perquè els rosegadors que s’usen comunament com a models no tenen endometri, per la qual cosa no poden generar de manera natural una cosa fisiològicament similar a l’endometriosi.
Per altra banda, també és difícil saber si aquests models animals desenvolupen dolor associat a endometriosi i mesurar en quin grau, ja que és un dolor que es produeix sense estimulació mecànica i s’avalua preguntant-li a la pacient. En canvi, en els animals el dolor s’estima en virtut de la resposta postural a un estímul mecànic que en absolut emula el que passa en les pacients.
En aquest sentit, ha explicat, “la novetat de l‟aproximació a través de l‟actual estudi és doble. L’Incliva ha treballat en la generació artificial de teixit endometrial en ratolí per imitar l’endometri humà i ha desenvolupat també nous sistemes de monitoratge automatitzat in situ per identificar i quantificar el dolor crònic no evocat mecànicament en animals al seu propi medi i sense manipulació humana, evitant biaixos”.
“Fins a la data s’han generat dos nous models animals (en rosegadors), que han estat identificats per la Unió Europea en la seva aplicació RADAR com a ‘innovació’ i que esperem que contribueixin a accelerar la investigació quant a una taxa d’èxit més elevada en la transferibilitat de la fase preclínica a la clínica», segons Gómez.
«La investigació, en ser més fiable -i, per tant, transferible-, permetrà reduir la taxa d’abandonament en el desenvolupament de fàrmacs i facilitarà que arribin més al mercat. Ja portem més de 25 anys sense que es comercialitzi cap medicament nou. Amb els nous models, esperem a curt-mitjà termini (entre 4 i 6 anys) l’arribada al mercat de nous fàrmacs, més específics i eficaços per tractar el dolor l’endometriosi», ha conclòs Gómez.
IMI-PAINCare ha obtingut un finançament superior a 23 milions d’euros a través de la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI 2), la Unió Europea i Efpia.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana