Les universitats busquen noves fórmules en els programes formatius adreçats a majors de 50 anys
Durant la Trobada, el Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives analitzarà els nous perfils d’alumnat a les aules dels programes de formació universitària sènior. Segons les dades de de l’Informe periòdic sobre l’estat dels Programes Universitaris per a Majors (PUM) i les Aules d’Extensió Universitària (AUEX), aquest col·lectiu representa ja el 6,8% de l’estudiantat de les universitats de la Xarxa Vives. Caracteritzat per una forta presència femenina (el 66% són dones), es tracta d’un grup de població l’edat del qual oscil·la majoritàriament entre els 64 i els 75 anys, tot i que l’edat d’accés als programes formatius sènior i aules d’extensió universitària està fixat en els 50 o 55 anys, depenent de la universitat. La majoria d’aquest estudiantat es concentra a nuclis poblacionals grans (com Barcelona i València) i resta de ciutats on se situen els campus de les universitats de la Xarxa Vives. Tanmateix, en l’actualitat s’imparteix formació universitària sènior a un total de 78 seus universitàries d’arreu del territori (48 d’elles a Catalunya, 16 al País Valencià i 14 a Illes Balears).
En la Trobada que avui té lloc, se celebrarà també una taula rodona i interactiva per debatre sobre La gent gran, l’educació i les noves tecnologies. Aquesta estarà moderada per Guillem Alsina (periodista i gerent de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona) i comptarà amb la participació de Rosa Torrijos (directora de l’agència Altaveu Creatiu) i David Sabaté (gerent de Tothomweb). La fractura digital generacional, l’accessibilitat universal a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les metodologies d’aprenentatge en línia són alguns dels temes que s’abordaran, amb l’objectiu de trobar solucions que facen front a l’actual context formatiu sènior, marcat per la no presencialitat. De fet, i com destaquen els responsables dels programes sènior de les universitats de la Xarxa Vives, la inclusió de les noves tecnologies en la formació sènior esdevé un mecanisme per afavorir l’accés a aquest tipus de programes a aquelles persones amb mobilitat reduïda o que es troben allunyades dels nuclis urbans i seus universitàries des d’on fins ara s’ha impartit formació.