Les últimes actuacions a la Illeta dels Banyets amplien l’itinerari visitable i descobreixen dos excepcionals troballes

Les tasques desenvolupades en la campanya d’excavacions de la Illeta dels Banyets han ampliat l’espai expositiu i han deixat al descobert dues troballes excepcionals, el fragment d’una escultura i una làmina amb signes d’escriptura ibèrica. El resultat d’aquestes últimes actuacions consolida la singularitat i el valor d’aquest enclavament, únic al litoral mediterrani i de gran valor arqueològic.
Els diputats de Cultura i Arquitectura, Cèsar August Asencio i Jaume Lloret, respectivament, han visitat aquest matí el paratge, amb el director tècnic del MARQ, Manuel Olcina, i l’arquitecte de la Diputació d’Alacant, Rafael Pérez, per conèixer de primera mà el nou tram del carrer principal. Es tracta de l’artèria més àmplia del paratge, amb una amplada de quatre metres, i les excavacions han reafirmat que el poblat estava dotat d’un urbanisme complex, ben desenvolupat i planificat des de l’inici.
A més, els treballs han tret a la llum dues restes d’excepcional rellevància. En primer lloc, un fragment d’escultura en pedra, part de la boca d’un toro realitzada en gres, que es confirma com la primera talla certa de la Illeta dels Banyets, ja que l’única trobada fins al moment era d’origen més dubtós. Es tracta d’un toro similar a altres descoberts en els jaciments de Benidorm, la Vila Joiosa, Montfort o Petrer que es presenten en posició tirada amb les quatre potes flexionats, amb banyes i orelles postisses i d’un altre material, potser os o metall.
Aquesta peça s’ha trobat en el poblat, un lloc que no li és propi ja que l’escultura ibèrica forma part de monuments funeraris, coronant les estructures, o en santuaris extraurbans. Per això, tot indica que el fragment seria transportat fins l’enclavament, ja en època ibèrica, des de l’àrea de la necròpolis situada al costat de la torre renaixentista.
El següent troballa és una làmina de plom que es presenta doblegada i en la qual es reconeixen signes d’escriptura ibèrica, concretament grecoibérica pròpia de la Contestània, la regió ibèrica que ocupava l’actual província d’Alacant i part de Múrcia. Precisament làmines de plom en grecoibérico s’han trobat diverses en el poblat de Serreta (Penàguila-Cocentaina-Alcoi) i dos més en altres tants jaciments murcians.
Que l’iber adopti aquest alfabet per transmetre físicament la seva llengua és una manifestació cultural de primer ordre, ja que trasllueix una forta influència grega en aquestes terres. El descobriment d’aquesta làmina a la Illeta és molt important, ja que assenyalaria que, ara per ara, el punt de recepció i transmissió d’aquest alfabet es donaria en aquest centre costaner.
Encara que l’excavació del Barri Sud-oest no ha finalitzat, aquesta intervenció a nivell arqueològic ha estat molt important donada la qualitat i quantitat dels objectes trobats, ja que amplien de forma notable els coneixements sobre el desenvolupament urbà de la Illeta durant la segona fase i han permès conèixer noves estructures i espais que no són comuns en altres jaciments d’època ibèrica. A nivell museístic suposa una ampliació de gairebé 400 metres quadrats de l’espai expositiu i propicia un canvi en els itineraris dels visitants que els permetrà recórrer l’espai dedicat a la protohistòria d’una manera més lliure, així com contemplar els diferents edificis des de punts de vista fins ara desconeguts.

Informació i Foto: http://www.diputacionalicante.es