“Les Rodes de la Memòria” de Ramón Pérez Carrió arriba a el MUA
A partir de demà divendres 14 de maig i fins al pròxim 11 de juliol es podrà visitar a la Sala Cool de el Museu de la Universitat d’Alacant la mostra “Les Rodes de la Memòria”, de l’artista alacantí Ramón Pérez Carrió. L’exposició recull una mostra de la feina feta en els últims anys per l’autor, amb un recorregut integrat per dues sèries d’obres inspirades en l’obra de Ramon Llull i en la d’altres filòsofs platònics.
La primera de les sèries, “Retaules”, està composta per més d’una trentena de quadres realitzats majoritàriament amb la tècnica de l’encàustica sobre taula, a les que l’artista incorpora textures de plom, oli i altres materials. Les fonts literàries en què s’inspira són: El Llibre de l’gentil i a els 3 savis, L’arbre de la filosofia d’amor i El llibre de l’ascens i Descens de l’Coneixement, totes elles de Ramon Llull; les altres fonts d’inspiració són Els cossos elementals de Plató i El Teatre de la Memòria de Giulio Camillo.
La segona sèrie que completa l’exposició, titulada “Llibres de Plom”, està formada per dotze llibres de plom exposats en vitrines a manera d’instal·lació. Cada llibre construeix un espai de coneixement que pren com a referent principal el sistema filosòfic creat per Ramon Llull conegut com Ars, un mètode per comprendre el món més enllà dels debats teològics, científics i humanístics de la seva època i en el qual tots els sabers estan connectats.
Ramón Pérez Carrió
Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Ramón Pérez Carrió (Pedreguer, Alacant. 1960) també va cursar estudis de Biologia i Filosofia, el que li atorga una visió artística àmplia i multidisciplinar. Utilitza indistintament la pintura, el gravat, el dibuix i la il·lustració de llibres, així com l’escultura i la instal·lació. Treballador incansable, la seva curiositat i admiració per l’obra de grans clàssics de la literatura i la filosofia li serveix com a punt de partida i de reflexió per articular tot el seu procés creatiu, que deriva en una obra carregada d’espiritualitat i simbolisme.
Informació i Foto: Universitat Alacant