València obre al públic el Museu de la Mar, el primer nou museu municipal en les darreres dues dècades
L´alcaldessa de València, María José Catalá, ha presentat aquest dimarts el Museu de la Mar, acompanyada del regidor d´Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno; del titular de Cultura a la Diputació Provincial de València, Francisco Teruel; així com de nombrosos representants del sector de la cultura i del teixit social i associatiu de Poblats Marítims. L’acte, celebrat a la Casa dels Bous, també ha comptat amb la participació de l’autor del projecte museològic, Rubén Pacheco; i de l’empresa responsable del disseny museogràfic, Matra Museografía; i ha conclòs amb la col·locació en vitrina de les banyes recuperades de les mènsules tallades amb forma de cap de bou del balcó i amb la realització d’una demostració en viu del treball d’un redero.
El Museu de la Mar preserva i difon la memòria marinera de València des d’un dels edificis més singulars, recuperant els escenaris, els oficis i les tradicions que van configurar la identitat d’aquest barri i que van definir una forma de vida fortament arrelada a la personalitat valenciana. Amb una inversió total superior als 2,2 milions d’euros, el museu aborda l’origen de la Casa dels Bous, la creació de les primeres societats de pescadors després de l’abolició del sistema gremial, les embarcacions i les arts de pesca tradicionals, les infraestructures pesqueres i els oficis lligats a la cultura del mar, el desenvolupament urbà dels barris marítims, així com la de mar i per la duresa de la vida marinera.
«Avui no vam obrir únicament les portes del primer nou museu municipal en gairebé dues dècades. Avui recuperem una part fonamental de la història de la ciutat que durant massa temps va estar esperant un lloc permanent des del qual poder comptar-se, reconèixer-se i transmetre’s a les generacions següents: la relació de València amb el mar i amb la cultura marinera», ha declarat l’alcaldessa, María José Catalá. “I no ho fem a qualsevol lloc, sinó a Poblats Marítims, al lloc on va néixer aquella cultura, al costat de la platja del Cabanyal, al costat dels carrers on van viure els qui van fer possible, amb la seva constància i amb el seu treball diari, aquella forma de vida i dins d’un conjunt que en va ser testimoni directe: la Casa dels Bous i el Pati de Teny.
«Sorolla va convertir aquella València en llum i color. Blasco Ibáñez la va convertir en paraules. La gent de la mar la va transformar en vida. I, des d’avui, nosaltres assumim la responsabilitat de conservar-la, divulgar-la i posar-la en valor», ha continuat l’alcaldessa. «Perquè el veritable patrimoni no està només a les vitrines ni a les parets d’aquesta casa. Està en les històries que es custodien dins d’elles i en els records dels qui encara poden explicar com era aquella vida. Està en les famílies que han cuidat durant anys les seves fotografies i els seus estris de treball, i que han decidit compartir-los amb tots nosaltres. Està en les veus dels qui passi a formar part també de la memòria col·lectiva de València”, ha prosseguit.
Pla museològic
«Des de les primeres iniciatives per impulsar un museu del mar a València fins avui han transcorregut més de 60 anys, entre la segona meitat del segle passat i el primer quart d’aquest. Un període en què l’activitat lligada a la pesca ia la cultura marinera ha anat desapareixent fins a la pràctica extinció. Per aquest motiu, era tan important tirar endavant aquest projecte, a fi de mantenir v museològic del Museu de la Mar. «Per al desenvolupament d’aquesta empresa, ha estat crucial, a més d’una intensa investigació històrica i documental, el contacte amb la gent de Poblats Marítims, per, amb elles i ells, poder reconstruir la memòria marinera gràcies als seus testimonis, documents i històries personals i familiars».
«No ha estat una tasca fàcil. Tot i la seva proximitat cronològica, els vestigis materials de la cultura del mar són més aviat escassos. Han anat desapareixent amb el transcurs dels anys, per la qual cosa ha estat un veritable repte localitzar materials suficients i significatius d’aquesta tradició», ha prosseguit Rubén Pacheco. «Això ha estat possible gràcies a la col·laboració d’entitats com l’ETNO, dependent de la Diputació Provincial de València, o el Museu de Santa Pola, així com de l’important nombre de persones de Poblats Marítims que han conservat i que han cedit la seva història familiar i els seus propis testimonis perquè s’integrin permanentment a la Casa dels Bous. La gent de la mar, elles i ells, el seu relat».
Recorregut expositiu del Museu de la Mar
Tal com ha explicat Diego Saiz, soci de Matra Museografia, “els espais expositius del Museu de la Mar de València són principalment tres: la planta baixa i la primera de la Casa dels Bous i les casetes de Tenyidors.” L’accés es realitza pel pati, que ens dirigeix a la porta de l’immoble, Bé de Rellevància Local (BRL). Cañizares i per Suso Pérez; i, al capdavant, la nau d’estables.
En aquests espais es desenvolupen els cinc primers àmbits del contingut museogràfic. A la nau central se situa una gran plataforma on s’exposa un llaüt, embarcació tradicional amb vela llatina, d’eslora variable i poc tonatge, que s’emprava fonamentalment en la pesca d’arrossegament, a la qual acompanyen els aparells de pesca i els objectes relacionats amb aquesta. L’escena la completen dues reproduccions a escala real de dos bous, del pintor Joaquín Sorolla i de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez, realitzades pels artistes José Luis Ceballos i Paco Sanabria. Mentre que Blasco Ibáñez trobaria a la platja del Cabanyal la inspiració per a una de les seves novel·les més icòniques, ‘Flor de maig’, Sorolla hi atraparia magistralment amb els seus pinzells la llum del Mediterrani.
Als dos espais laterals a l’altra banda dels pòrtics s’ubiquen la resta de continguts. En la pròpia línia de pilars s’habiliten quatre vitrines amb objectes més petits. Uns trasdossats compartimenten els dos passadissos laterals, i disposen la resta d’unitats expositives. “Tot el mobiliari es construeix amb tauler contraxapat de bedoll, un material molt relacionat amb el mar, de malla molt clara i elegant, que permet construir amb facilitat i imprimir directament, creant jocs molt atractius entre les imatges i la malla del mateix tauler”. Al nucli d’accés a la primera planta hi trobem la reproducció d’un pla antic del port i una representació històrica de la Marina Auxiliant com a introducció a la secció que mostra l’evolució del litoral marítim.
L’últim apartat, referent al Port de València i al barri del Cabanyal-El Canyamelar, s’explica mitjançant una instal·lació audiovisual amb una maqueta del litoral marítim, on es projecta l’evolució de la franja litoral i dels fons marins, utilitzant com a documents una àmplia varietat de mapes històrics, així com les diferents etapes de desenvolupament de Poblats Marítims. La resta de la primera planta, dominada per la presència de les encavallades de fusta originals, acollirà exposicions temporals sobre temàtiques vinculades amb la matèria i que s’aniran renovant periòdicament. La seua organització anirà a càrrec de l’ETNO, institució adscrita a la Diputació Provincial de València i que igualment ha cedit una part molt important dels fons del nou museu.
Amb motiu de la inauguració del Museu de la Mar, s’ha previst una mostra fotogràfica temporal (“Nits de tinta: Un art de pesca singular”, obra de Jake Abbott, fotògraf i artista britànic establert a la Marina Alta), organitzada per la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i per la Diputació Provincial de València, i disponible fins al proper 28 de febrer. Així mateix, entre els dies 16 i 20 de setembre el museu comptarà amb una àmplia programació cultural que inclourà concerts, conferències i visites guiades gratuïtes, entre moltes altres activitats. A més, el públic podrà assistir a una demostració en viu del treball d’un redero, degustar una paella oferida per la Denominació d’Origen Arròs de València o gaudir del talent i el ritme de la Societat Musical Unió de Pescadors.
La rehabilitació de l’antiga Casa dels Bous com a Museu de la Mar ha estat finançada al 100% pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), al Programa Operatiu de Creixement Sostenible del període de programació 2014-2020, inclòs a l’Eix 12: Desenvolupament Urbà, Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat 3C VALÈNCIA.
Informació i Foto: Auntament de Valencia