Les obres d’emergència al canal Xúquer-Túria entren a la fase final

Les obres d’emergència que la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, O.A., (CHJ) va posar en marxa al canal Xúquer-Túria
per a la reparació dels danys causats en aquesta infraestructura per la DANA
del 29 d’octubre passat avancen a bon ritme i encaren a partir d’aquest
tardor l’execució de la darrera fase dels treballs, amb la restitució dels
dos aqüeductes que van col·lapsar durant l’avinguda extraordinària, un cop
finalitzats els baipassos subterranis definitius que garantiran el
funcionament del canal en cas d’un nou episodi extrem de
inundacions.
Cal recordar que els danys es van concentrar fonamentalment en tres
punts de la infraestructura: a l’aqüeducte situat sobre el riu Magre, on
es van produir danys de diversa consideració, i als aqüeductes que creuen
els barrancs del Poyo i de l’Horteta, que van quedar destruïts per la força
de les aigües.

Gràcies a una actuació ràpida i eficient, la continuïtat del canal en aquests
punts es va aconseguir recuperar al cap de pocs dies mitjançant dos baipases temporals,
alimentats per bombes hidràuliques. Després, la construcció de dos
aqüeductes provisionals, instal·lats sobre gelosia, situats als trams
sobre el Poyo i l’Horteta, han permès estalviar costos significatius i
mantenir el subministrament daigua sense interrupcions durant els mesos crítics.
Així, l’equip tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
va estar treballant en el disseny d’una solució estructural que garantís la
seguretat i resiliència del canal davant de possibles futures avingudes extremes.
Per això, es van projectar sengles baipases subterranis per gravetat en
ambdós creus fluvials i millores en quatre punts de desguàs per a la correcta
defensa del conjunt de la infraestructura, a més de la restitució efectiva de
els aqüeductes afectats.
Una solució definitiva
Els treballs, que tenen un pressupost de 30 milions d’euros, han
entrat ja a la seva última fase.
A l’aqüeducte sobre el riu Magre, les obres s’han donat per finalitzades amb
l’estabilització total de l’aqüeducte i la reparació del baipàs existent, que
va quedar volat en un tram. També s?han restituït els vials d?accés.
A l’aqüeducte sobre el barranc de l’Horteta, el baipàs definitiu ja està
en funcionament, cosa que ha permès iniciar el desmuntatge de la gelosia
on s’ubicava la canonada provisional que possibilitava el subministrament.
Aquesta setmana s’ha iniciat l’execució dels pilons de subjecció que
conformen la fonamentació de les piles sobre les quals s’assentarà
posteriorment l’aqüeducte definitiu. En lloc de fonamentar-se sobre el
terreny, es realitzarà una fonamentació més profunda que garantirà la
estabilitat davant d’eventuals noves avingudes extraordinàries, a més de
augmentar fins a sis el nombre de pilons que subjectaran cadascuna de les quatre
piles. Un cop realitzada aquesta instal·lació, es procedirà a la restitució del
aqüeducte de formigó.
Finalment, a la cruïlla sobre el barranc del Poyo s’estan començant a
col·locar els tubs del baipàs soterrat definitiu i s’està acabant de
executar l’arqueta d’entrada.

S’estima que aquest pas estigui conclòs a meitat d’octubre, de manera que es
llavors pugui desmuntar la gelosia provisional i començar amb la instal·lació
dels pilots per restituir el nou aqüeducte, implementant-la
solució projectada per al barranc de l’Horteta.
La previsió és que el conjunt de les obres al canal finalitzi durant la
primera meitat de 2026, proporcionant així una solució definitiva a una
infraestructura essencial per al cicle de l’aigua a la Comunitat Valenciana.
La importància d’aquesta actuació d’emergència no només rau a restablir
el funcionament i el bon estat del canal, sinó també en reforçar els seus
garanties dins del sistema de proveïment de la ciutat de València i el seu
àrea metropolitana, el subministrament d’aigua potable de la qual depèn en gran mesura
d’aquesta infraestructura.
Amb aquesta estratègica actuació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
reforça el seu compromís amb la seguretat hídrica de milions de persones,
temps que consolida la seva aposta per una gestió eficaç i anticipada com a millor
manera de fer front als efectes adversos del canvi en els patrons
climàtics.