Les Jornades d’Imatge de l’UJI reflexionen sobre la influència de la censura i l’autocensura en els processos de creació i difusió

La «Censura i l’autocensura en la imatge». Amb aquest títol s’han portat a terme al Menador espai cultural les Jornades d’Imatge, una iniciativa organitzada pel Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I i emmarcades dins de l’Imaginària Photography Festival. Durant el cicle de conferències que ha finalitzat avui, s’han analitzat els diferents elements relacionats amb la censura i l’autocensura en els processos de creació i difusió d’imatges per part dels professionals de la fotografia.

Un dels interrogants que s’han posat damunt la taula en les diferents sessions s’ha referit a si la concepció ideològica d’allò correcte condiciona les decisions que es prenen a l’hora de crear una realitat social a través de les imatges. Una situació que ha sigut recolzada per la majoria dels professionals que han participat. A més, els diversos debats que s’han portat a terme han tingut en compte que la realització dels treballs i creacions dels fotògrafs es produeix en el marc d’una realitat complexa, on també tenen cabuda aspectes com la postveritat, la desinformació i la mentida informativa.

Enmig d’aquesta realitat, una de les conclusions que han sorgit dels debats és que la censura sí que afecta els diferents processos de creació i producció de la imatge, moltes vegades en forma de censura econòmica o de pressió social, inclús fora del món professional. Segons el coordinador de les jornades, Dani Belinchón, «tothom crea, emmagatzema i comparteix imatges, i els telèfons intel·ligents permeten la creació i les xarxes socials la difusió, especialment Instagram. Però es creen i/o s’imposen models de representació que condicionen el missatge i la creació».

Diversos professionals han explicat les seues experiències durant l’exercici del seu treball en els darrers dos caps de setmana, concretament els dies 22, 28 i 29 d’octubre. Així, el cicle de jornades va ser inaugurat amb la conferència de José Luis Carrillo que va realitzar una ponència titulada «De la idea a la producció, censura i autocensura en la creació», en la qual es va referir, sobretot, a projectes fotogràfics i culturals que van patir pressions econòmiques i polítiques i alguns inclús no van anar endavant. Durant la mateixa jornada inaugural, Marta Martín Núñez, va oferir la xerrada «Petjades i memòries. Silenci i eclosió de la fotografia de la guerra» on l’experta va tractar el paper de la fotografia memorialista de la Guerra Civil, que fa eclosió entorn de l’any 2000, en el mateix moment quan comencen a realitzar-se les primeres exhumacions de fosses amb criteris científics.

Durant la segona jornada la professora de l’UJI Mónica Carabias Álvaro va proposar una reflexió sobre les possibilitats que ofereixen les convocatòries, ajudes, premis, exposicions i concursos actuals per a intervenir, decidir, canviar i incorporar «altres» propostes que s’ajusten al model d’inclusió en la seua conferència «Pràctiques institucionals i privades per al foment de la creació artística contemporània. Com mirar (seleccionar) sense biaixos».

D’altra banda, el doctor en Filosofia i investigador de l’Estètica i la Teoria de les Arts de la UNED, el vila-realenc Jordi Claramonte, considera que «quan et censuren no sols volen que calles -que també- sinó que no existisques si més no. Això, deixar d’existir, es pot fer de moltes maneres i entre elles estan quatre mètodes per a aplicar la censura, com són la intimidació, la fricció, la inundació i la ignorància», assegura. Una dissertació que ha realitzat en la conferència «Radicals però elegants o com reconèixer i desactivar quatre tipus diferents de censura».

La darrera jornada ha començat amb la ponència «Llibertat d’expressió i informació i els drets de la personalitat i seguretat: límits, col·lisions i decisions», a càrrec de l’advocada Marta C. Dehesa, qui ha explicat de manera pràctica i participativa la situació de la jurisprudència en el àmbits del dret a la informació, la llibertat d’expressió, la privacitat, la «seguretat», el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.

Per la seua banda, la fotògrafa Natalia Garcés ha compartit el seu arxiu de la Covid-19, «Una càpsula en el temps», una iniciativa que cerca crear una memòria fotogràfica d’aquesta crisi que contribuïsca al dret a la informació, que siga profunda, diversa, respectuosa i fidel a les difícils realitats que s’han documentat.

Per últim, la fotoperiodista Hanna Jarzabek ha presentat els treballs realitzats a Polònia en els darrers anys. Un treball denominat «El repte de transmetre les realitats en un món cada vegada més bipolar» i que té com a objectiu documentar i analitzar les raons de la creixent militarització, radicalització i augment de l’ultranacionalisme en la societat polonesa. L’autora considera necessari documentar aquest tipus de temes en un món cada vegada més bipolar i vehiculat per la manipulació i la desinformació.

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: