Les dones van tenir menys probabilitat de ser diagnosticades de la covid-19 a l’inici de la pandèmia
La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant Mª Teresa Ruiz Cantero ha elaborat l’estudi COVID-19 i biaixos de gènere a l’atenció sanitària. Les desigualtats de gènere que revelen les diferències per sexe” presentat recentment com a part de l’“Informe Salut i Gènere 2022” del Ministeri de Sanitat, a través de l’Observatori de Salut de les Dones (OSM).
Si bé la freqüència de casos de covid-19 és més gran en dones que en homes a Espanya, segons el Centre Nacional d’Epidemiologia a data juny de 2021: 47,77% homes i 52,23% dones, hi ha acord científic sobre una major incidència de morts en homes, sobretot als començaments de la pandèmia. Tal com detalla la investigadora de la UA “durant l’any 2020 vam poder assistir a com es creen els biaixos de gènere a l’atenció sanitària a una nova patologia: la covid-19. L’escassetat d’informació sanitària per sexe, la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de la malaltia centrada en l’afectació respiratòria més freqüent en els homes, i el poc coneixement sobre altres signes/símptomes, probablement van endarrerir la detecció precoç a aquells casos que van cursar amb altres expressions clíniques més freqüents en dones”.
Les diferències per sexe van ser publicades dins dels informes d’anàlisi de casos de covid-19 notificats a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE). En aquests informes, la RENAVE va fer palesa la consistència de les diferències significatives segons sexe: encara que amb similar tendència per al cas de febre i dispnea en ambdós sexes, tant la tos, com els calfreds, pneumònia, síndrome de distrès respiratori agut, altres símptomes respiratoris i fallada renal són més freqüents en homes, i els vòmits, mal de coll i diarrees són més freqüent en dones. En aquest sentit, com recull l’estudi de Ruiz Cantero, el consens sobre la mortalitat superior per la covid-19 en homes té algunes llacunes donades l’escassetat d’estadístiques i dades clíniques en homes i dones sobre variables clau relacionades amb la història natural d’aquesta malaltia.
Hospitalitzacions
A l’informe Mª Teresa Ruiz Cantero detalla que la major hospitalització dels homes respecte a les dones es pot relacionar amb la seva major gravetat en patir més pneumònies, els símptomes dels quals són els principals criteris d’admissió. Però també va poder fallar la detecció precoç de la covid-19 en les dones pel desconeixement de les altres maneres de manifestar-se clínicament amb més freqüència.
Les estadístiques oficials de l’INE van mostrar que durant el confinament més dones amb simptomatologia pròpia del virus SARS-CoV-2 van morir sense confirmació diagnòstica per falta d’accés a proves diagnòstiques i serveis assistencials deficitaris, mentre que més homes van morir per cóvid amb prova diagnòstica confirmada. El major esforç terapèutic que suposen les hospitalitzacions i ingressos a UCI dels homes es relacionen sobretot amb la gravetat. Però, assenyala Ruiz Cantero, ”evidenciem que els ingressos a UCI són menors en dones mortes que en homes morts, on la gravetat és a efectes de resultats la mateixa. Com molts biaixos de gènere en l’atenció sanitària, s’observa un patró de coneixement de referència de la malaltia propi dels homes, que s’aplica a dones”.
Metodologia i recomanacions
Per poder dur l’anàlisi, la investigadora de la UA ha dut a terme un estudi longitudinal i transversal estratificat per sexe d’un total de 1.771.543 homes i 1.936.299 dones casos de còvid. “Una quantitat tan àmplia ens permet obtenir nous coneixements, així com una visió sense precedents dels comportaments dʻaquesta malaltia vírica segons sexe”, afegeix.
La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant insisteix en la importància d’incloure la perspectiva sexe/gènere en la política informativa davant de les emergències de salut pública per tal de millorar-ne la qualitat i la transparència. Per això, “és imprescindible millorar la formació integral de professionals i gestors dels serveis d’atenció sanitària i centres o institucions de vigilància epidemiològica, incloent-hi el coneixement sobre les innovacions de gènere aplicades a les bones pràctiques professionals”, insisteix.
Mª Teresa Ruiz Cantero
Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant i investigadora del Grup de Determinants Socials de la Salut del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). La principal línia de treball de Mª Teresa Ruiz Cantero, i per la qual és reconeguda a nivell nacional i internacional és la Salut de les dones des de la perspectiva de gènere. Les seves contribucions al cabal científic en matèria de salut de les dones des de la perspectiva de gènere han permès elaborar nous marcs interpretatius i epistemològics a l’abordatge d’aquesta problemàtica, i ha aconseguit publicar nombrosos articles a les revistes de salut més prestigioses i amb més impacte a nivell nacional i internacional. Actualment, participa en un projecte sobre la covid- 19 per a l’Organització Panamericana de la Salut. Des de l’inici de la pandèmia, la investigadora de la UA alerta de l’impacte que aquesta té en la salut de les dones, i així ho ha fet saber a través de la Revista Gaseta Sanitària exposant com les estadístiques sanitàries invisibilitzen aquesta malaltia per sexe i la ceguesa al gènere que presenta la lectura de l’epidèmia de Covid-19. A més del seu treball com a acadèmica i investigadora, acaba d’elaborar la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere a Medicina per a la Xarxa Vives.
Informació i Foto: Universitat Alacant