L’Arxiu de la Democràcia de la UA publica la identitat de més de 1.700 republicans que van estar internats als camps de concentració del Marroc i Algèria
L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant ha tret a la llum la identitat de 1.760 republicans espanyols que van estar internats als camps de concentració de Bouarfa (Marroc) i Colomb-Béchar (Algèria) i ho ha fet gràcies al conscienciós treball realitzat per dos membres del consell assessor, l’historiador especialista en la matèria, Juan Martínez Leal, amb el suport de Mercedes Guijarro. Tots dos han recuperat els documents de Creu Roja Internacional (Ginebra), que va visitar els camps l’estiu de 1942, la còpia digital dels quals ha estat facilitada pel Centre Documental de la Memòria Històrica (Salamanca).
Aquest llistat ja es pot consultar a la nova secció del web Exili Republicà al nord d’Àfrica amb el nom Els camps de treball forçat del Transaharià. “Aquest és un projecte obert que es va enriquint dia a dia amb nous materials”, segons comenta Martínez Leal. De fet, des de la inauguració de la web el 2020, aquesta secció de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant no ha parat d’incorporar nous continguts fins a esdevenir la publicació a internet de referència sobre aquest tema, tant per a investigadors, familiars, com a interessats en general per aquest exili republicà menys conegut, però d’important transcendència, especialment per a la província d’Alacant.
2- Campament Colomb-Béchar.
Campament Colomb-Béchar
Els camps de Bouarfa i Colomb-Béchar van ser els centres neuràlgics del que va ser el projecte de construcció del ferrocarril Transaharià, en què el Govern col·laboracionista francès de Vichy va arribar a concentrar les 12 Companyies de Treballadors Estrangers (GTE), en la seva immensa majoria integrades per republicans espanyols. Ambdues poblacions distaven uns 140 km a banda i banda de la frontera que separava l’Algèria francesa del protectorat francès del Marroc. L’internament en aquests dos camps i la resta de la zona era en règim forçós, amb una miserable paga, duríssimes condicions de treball, majoritàriament de bec i pala (picar la pedra, desmunts i traslladar-la per col·locar les travesses) en condicions climàtiques insofribles de calor extrema i sorres ardents, molt deficient alimentació, maltractaments, càstigs i vexàmens dels vigilants armats.
L’anàlisi de les dades obtingudes a la documentació de l’Arxiu de la Creu Roja Internacional permet conèixer la procedència dels internats, amb forta presència de nascuts a la província d’Alacant, seguits per Múrcia, Madrid, Màlaga i València. També hi ha informació sobre les professions o oficis declarats pels interns, entre les quals predominen els oficis no especialitzats relacionats amb l’agricultura i tota mena d’oficis mecànics (torners, ajustadors, etc.). I, encara que minoritaris, també cal assenyalar la presència d’oficis no manuals, com ara periodistes, metges, artistes, músics, etc.
El desembarcament aliat al nord d’Àfrica es va iniciar el novembre de 1942 amb l’operació Torch; no obstant, l’alliberament dels camps no va arribar fins a diversos mesos després.
1-Les ‘tombes’ eren una forma de tortura. Camp de Colomb-Béchar.
Les ‘tombes’ eren una forma de tortura. Camp de Colomb-Béchar
Exili Republicà al Nord d’Àfrica
La pàgina Exili Republicà al Nord d’Àfrica té com a objectiu recuperar la memòria, aprofundir i difondre el coneixement d’un dels exilis més oblidats, el dels republicans espanyols a les terres del nord d’Àfrica, des del final de la guerra civil, el març del 1939 al 1962. “Parlem de la vida i destí d’uns 15.000 espanyols, la majoria homes, però també dones i nens, de vegades famílies senceres, que ho van deixar tot per salvar i recompondre les seves vides”, segons s’afirma a la pròpia pàgina que “aspira a convertir-se en punt de trobada dels que avui són els descendents familiars d’aquells expatriats i dels investigadors d’una riba del Mediterrani i una altra”. Una idea que subratlla el director de l’Arxiu de la Democràcia, Emilio Rosillo, que assenyala transcendència de seguir sumant testimonis i històries de lluita, de supervivència, de vida i d’esperança: “És important que sàpiguen que no els oblidem”.
Informació i Foto: Universitat Alacant
