Lambda denuncia la invisibilització i la instrumentalització de la bisexualitat
Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual,
de gènere i familiar, denuncia la bifòbia i posa el focus enguany en l’esborrament de la
bisexualitat en les estadístiques, la negació de l’existència dels homes bisexuals, el
qüestionament de l’orientació en funció de la parella que es tinga i la
hipersexualització en l’imaginari social. Les actituds negatives cap a les persones
bisexuals generen violències en diferents àmbits de la vida.
La bisexualitat és una de les orientacions sexuals encara més desconegudes i poc
respectades, fins i tot dins del mateix col·lectiu LGTBIAQ+, per això, pel Dia
Internacional de la Visibilitat Bisexual, l’associació valenciana ha organitzat una
activitat per parlar d’experiències de bifòbia el mateix dimarts 23 de setembre, a les 18
h, a la seu del col·lectiu. «Encara és necessari denunciar la bifòbia i continuar
reivindicant els drets de les persones bisexuals perquè la nostra situació no ha
millorat», explica Saikan Santos Ferrer, activista bisexual de Lambda.
Una altra manera d’invisibilitzar la bisexualitat és considerar que totes les persones ho
són perquè és només una de les múltiples orientacions sexuals que existeixen, no
l’única. També ho és dir que les persones bisexuals gaudeixen del privilegi
heterosexual, quan la pressió heteronormativa fa que moltes persones no es
visibilitzen o no es donen l’oportunitat d’explorar la seua orientació sexual.
En atenció a la salut mental, moltes vegades es considera que aquestes persones estan
confoses i reben un tracte indigne en els moments en què són més vulnerables. Un
Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar
Av. Primer de maig, 55 · 46017 València · 96 334 21 91 · info@lambdavalencia.org
37,15% dels homes bisexuals reporten ideacions i intents de suïcidi, i un 15,2% de les
dones bisexuals, segons el llibre Más que visibles, coordinat per Carlos Castaño
Rodríguez i Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz.
En els serveis de salut, no s’atén les persones en funció de les pràctiques sexuals sinó
de la parella del moment. En el cas dels homes, la majoria són invisibilitzats en ser
llegits com a gais per les seues relacions amb altres homes. Per això, el suggeriment és
parlar de parelles formades per dues dones o dos homes, sense caure en la
classificació monosexual per no excloure amb el llenguatge les persones bisexuals.
En entorns familiars i educatius encara no hi ha espais lliures on les persones del
col·lectiu puguen desenvolupar-se com persones amb vides plenes i lliures de
violències. La situació no millora en els llocs de treball: «de grans es manté la
invisibilització entre les companyes de feina per por a ser criticades o ridiculitzades, o
acusades de promíscues o infidels sense atendre les vivències de cada persona; i en el
cas de les dones s’afegeix també una mirada hipersexualitzada», explica l’activista.
La negació de la bisexualitat en les proteccions internacionals posa en risc les persones
bisexuals que troben dificultats per a ser reconegudes com a part del col·lectiu
LGTBIAQ+, la qual cosa se suma als molts entrebancs que ja viuen les persones
sol·licitants. La falta de persones bisexuals referents dificulta la legitimació d’aquestes
persones i el reconeixement de la nostra participació en la història dels drets
LGTBIAQ+.
Per tot açò, les persones bisexuals reclamen un reconeixement explícit en lleis i
programes polítics, també en les estadístiques i, així, poder accedir a recursos de
suport adequats a les discriminacions que pateixen, com podrien ser campanyes de
sensibilització en els diferents àmbits on s’exerceix la bifòbia.
Informació i Foto: Comunicació Lambda