L’Alt Palància repara depuradores, camins i pistes forestals amb més de 10 milions que Consell, Diputació i FVMP injecten després de la dana
La comarca de l’Alt Palància ha rebut el 2025 una injecció de 10.151.617,43 euros de la Diputació de Castelló, el Consell i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per reparar depuradores, camins i pistes forestals. «És l’ajuda eficaç que arriba des de les institucions governades pel PP davant de l’abandonament d’un Govern d’Espanya que ens ha negat un sol euro per recuperar-nos després del temporal».
Jessica Miravete, secretària de l’Executiva de Mancomunitats del PPCS, ha posat en valor aquesta injecció econòmica «que ha permès tornar a la normalitat després dels greus danys causats per una riuada que ens va fer molt de mal». Destrosses en infraestructures de tota mena que “avui estan reparades perquè sabem que l’interior és per fi protagonista, perquè no per ser petits som menys importants”.
Les polítiques adreçades al món rural “ens han permès tornar a la normalitat”. Depuradores com les de la Teresa o la Vall d’Almonesir s’han reparat. Diputació ha actuat als camins de Chóvar, Higueras, Pina de Montalgrao i Teresa, mentre la Generalitat Valenciana ha reforçat aquestes inversions i ampliat inversions en Altura, Barraques, Bejís, Caudiel, Jérica, Navajas, Pina de Montalgrao, Sacanyet, Segorbe, Soneja, Teresa, Torás, Vila del Tor.
En matèria de pistes forestals, el Consell ha portat la seva acció a 19 localitats de la comarca de l’Alt Palància i juntament amb els fons de la Diputació de Castelló i la FVMP s’han superat els 10,1 milions d’euros.
«Els pobles existeixen»
Per a Miravete, «els danys que va causar la dana no atenen qüestions ideològiques. Són fets. El PP els ha atès mentre el PSOE, amb Pedro Sánchez, els ha ignorat. I això és un fet».
En aquest sentit, considera la secretària de l’Executiva de Mancomunitats del PPCS, “si els que més recursos tenen neguen l’evident destrossa que va causar la dana, flac favor fan a l’interior. Volem créixer, no desaparèixer per abandonament. Els pobles existeixen”, manifesta. «I aquesta és una qüestió que hauria d’estar fora del debat, hauria de ser una condició ja assumida». Per això, “per al món rural saber-se protagonista de les polítiques que dirigeixen les institucions supramunicipals és clau per no desaparèixer”. «I això és el que demanem al Govern dʻEspanya, que no ens deixi enrere».