La Universitat d’Alacant lidera un projecte per analitzar la violència de gènere i respostes sociosanitàries durant la crisi del Covid-19

La Universitat d’Alacant lidera un projecte per analitzar la violència de gènere i respostes sociosanitàries durant la crisi de l’Covid-19. Des que es decretés l’estat d’alarma pel virus SARS COV-2, tant a Espanya com en altres països del seu entorn, s’ha produït un increment de les trucades d’emergència i una disminució de les denúncies per violència familiar i en la parella . “Aquesta situació s’explica, en part, per les dificultats que les dones exposades i els seus fills han pogut trobar per denunciar l’estar confinats a casa amb els maltractadors”, explica l’catedràtica en l’àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant (UA) Carmen Vives Cases.

El projecte, que compta amb un equip multidisciplinari de diferents especialitats sanitàries i socials de les universitats d’Alacant, Autònoma de Madrid, Lleida, l’Institut Carlos III i CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública, ha rebut una dotació de 60.000 euros de Fons Supera Covid -19, convocatòria de Crue Universitats Espanyoles, el Banc Santander, i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Amb una durada de 12 mesos, els experts dedicaran els seus esforços a analitzar la distribució temporal de diferents indicadors per a la vigilància epidemiològica de la violència contra les dones en la parella a Espanya abans, durant i després de la declaració de l’estat d’alarma per Covid- 19 en el període 2019-2020.

A més de determinar el perfil sociodemogràfic dels col·lectius de dones de més risc, els investigadors estudiaran l’impacte de la crisi social derivada d’aquesta pandèmia a la violència contra les dones i els seus fills i filles, i els recursos sociosanitaris existents. Un altre aspecte important de el projecte, afegeix Carme Vives Cases, “és identificar estratègies socials per a l’abordatge més efectiu de la violència de parella durant i després de la declaració d’estat d’alarma des de la perspectiva de professionals i representants d’organitzacions de la societat civil implicades en les respostes a la violència de gènere en diferents col·lectius d’especial vulnerabilitat social “.

resultats

A curt termini, els resultats de el projecte permetran quantificar l’impacte de l’confinament i la crisi per coronavirus en diferents indicadors de violència contra les dones en la parella relatius a la gravetat dels successos i l’ús dels recursos disponibles. “Amb aquesta anàlisi es podrà posar de manifest, sempre que les dades ho permetin, la influència de les desigualtats socials en la presa de decisions de les dones”, detalla la catedràtica de la UA. A més, s’espera comptar amb la informació necessària per a realitzar un mapatge de necessitats i estratègies d’actuació basada en la seva pròpia experiència d’actuació.

A mig i llarg termini, aquest estudi pot ajudar amb recomanacions de millora en les fonts d’informació estadística disponible per a la vigilància epidemiològica de la violència contra les dones. Així mateix, permetrà gestionar informació d’interès per a protocols d’actuació en la prevenció primària, secundària i terciària de la violència de gènere en el context de crisis sanitàries.

metodologia

El projecte es basa en una anàlisi mixt -quantitatiu i qualitatiu- tenint en compte les recomanacions de seguretat i ètiques per a la recollida d’informació sobre violència contra les dones i nenes durant la crisi per Covid-19. En aquest sentit, la recollida i anàlisi de dades secundàries i la realització d’entrevistes a professionals de serveis per a l’atenció de la violència de gènere i representants d’associacions.

Equip d’investigació

L’equip d’investigació format per Carmen Vives Cases, Daniel La Parra i Jordi Torrubiano de la Universitat d’Alacant, Belén Sanz de l’Institut Carlos III, Laura Otero de l’Autònoma de Madrid i Erica Briones de la Universitat de Lleida, compta amb una llarga trajectòria en l’anàlisi de la violència de gènere i el feminicidi des de la perspectiva de la salut pública. “Tot i que la crisi per coronavirus és un context encara inexplorat, comptem amb projectes i publicacions prèvies sobre l’impacte de la crisi econòmica de l’any 2008 a la violència contra les dones i la capacitat de resposta dels professionals”, explica Vives Cases.