La Universitat d’Alacant elabora una guia de literatura infantil sobre diversitat funcional al servei dels docents a l’escola inclusiva

No tot val en literatura infantil o, almenys, no tot pel que fa a la literatura infantil que reflecteix la realitat dels menors amb diversitat funcional. Aquesta és la conclusió a què ha arribat en el seu estudi el doctor per la Universitat d’Alacant David Belda Martínez. Amb l’objectiu d’aportar al docent una guia i anar preparant l’alumnat en conèixer a altres estudiants amb diversitat funcional, l’investigador de la UA ha elaborat l’estudi «La literatura infantil com a recurs educatiu a l’escola inclusiva: Veus de les famílies de nens i nenes amb diversitat funcional «. La fi és, com afirma el seu autor, «normalitzar, conèixer i apropar».

La literatura és un dels mitjans més adequats que tenen els nens i nenes per adquirir tot tipus d’informació, conèixer i aprendre, un element rellevant que enriqueix la seva experiència estètica i, al mateix temps, la seva implicació moral, imprescindibles per poder desenvolupar un pensament crític que els ajudi a formar-se com a ciutadans autònoms i solidaris. La importància que reflecteixi de manera fidel la realitat de les persones amb diversitat funcional és tal que la seva desviació pot generar falses expectatives, difondre estereotips o falses idees sobre aquestes persones i confondre nens i nenes que desconeixen aquest tema i les característiques que presenten aquest tipus de persones. Actualment, la varietat i la qualitat temàtica de la literatura infantil la converteixen en un recurs imprescindible al servei dels docents a l’escola inclusiva. Però alguns llibres no presenten de manera objectiva i ajustada la realitat i característiques d’aquestes persones, assegura David Belda Martínez, autor d’aquesta tesi doctoral.

La recent denúncia feta a Espanya pel Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU ha incentivat a Belda en la seva investigació. L’ONU denunciava el juny passat l’exclusió que pateixen els estudiants amb diversitat funcional a les escoles espanyoles. La investigació confidencial afirmava que Espanya «segrega» i «exclou» a l’alumnat amb diversitat funcional, principalment intel·lectual, en el sistema educatiu general i adverteix de les «greus violacions sistemàtiques» del dret a l’educació d’aquest col·lectiu, vulnerant l’article 24 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat sobre el dret a l’educació. D’altra banda, en la legislació de l’escola inclusiva es fa molt èmfasi en què la família ajudi a docent, opinant i aportant el seu coneixement.

El treball es va centrar en estudiar, analitzar i valorar les opinions que tenen els familiars de nens i nenes amb diversitat funcional, que són «les persones que diàriament conviuen amb aquests nens i nenes» sobre la imatge que, d’aquests, transmet la literatura infantil, amb l’objectiu final de poder emprar aquesta literatura com un recurs educatiu per treballar la integració a l’escola inclusiva. Sobre la metodologia seguida, el doctor va realitzar, en primer lloc, una recerca de la literatura infantil que tracta el tema de la diversitat funcional; a continuació, va fer la selecció final, atenent a criteris estètic literaris. En total han estat trenta obres les escollides per ser analitzades i valorades per familiars voluntaris de nens i nenes amb diversitat funcional. Perquè, i és precisament la novetat, el treball està centrat en les opinions de la família. Assegura el doctor «els familiars ens poden aportar una visió més crítica i ajustada a la realitat de les característiques que presenten els nens i nenes amb diversitat funcional». Amb això ha elaborat un estudi mixt, amb entrevistes que combinaven respostes tancades i possibilitat d’aclariments sobre aquestes respostes, ja que la part qualitativa té molt de pes sobre el resultat de l’estudi, segons aclareix Belda.

En l’estudi han participat un total de cent cinquanta-cinc famílies, vuitanta-vuit d’elles residents a la província d’Alacant, analitzant la literatura seleccionada. Els familiars han fet un total de 505 lectures dels trenta llibres escollits per a l’estudi; d’aquestes, tres lectures anaven dirigides a tots els grups, nou lectures es van seleccionar per al grup de diversitat funcional física, nou per al grup de diversitat funcional mental i nou per al grup de diversitat funcional visual. Els gèneres que abastava inclouen des de la narrativa, l’àlbum il·lustrat i fins el còmic.

Aquesta iniciativa de l’autor de la tesi segueix les directrius de la legislació de l’escola inclusiva, que fa molt èmfasi que la família ajudi a docent, i pugui opinar i aportar el seu coneixement. «Les mares són les que més han participat en l’estudi», assegura l’autor de la tesi, que també destaca la voluntarietat de tots els familiars participants.

 

 

 

 

Informació i Foto: www.web.ua.es

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: