La Universitat d’Alacant demana que es catalogui una nova planta descoberta a Villena per protegir-la
Aquest mes de juliol s’ha publicat a Plant Biosystems (revista internacional de reconegut prestigi a l’àmbit de la Botànica), una nova espècie de planta, que augmenta la biodiversitat mundial coneguda fins ara. Aquest és un nou cas de ciència ciutadana, on el descobridor de l’espècie, José Carlos Hernández –un membre de l’associació Salvatierra, que té com a objectiu la conservació del patrimoni natural de Villena–, la va trobar a les prospeccions dels terrenys on es té previst instal·lar una planta fotovoltaica.
Hernández va contactar amb científics de la Universitat d’Alacant: Lluís Serra, agent mediambiental de la Generalitat Valencina i membre de l’estació Biològica de la Font Roja, i els professors Manuel B. Crespo i María Ángeles Alonso, del Grup de Recerca de Botànica i Conservació Vegetal. El fet d’haver-se descobert a Villena, i que només es conegui en aquesta localitat, va ser determinant perquè els autors triessin el nom d’aquesta localitat alacantina –en la seva forma àrab, Bilyana–, per anomenar la nova espècie, quedant així per als anals de la història natural com Helianthemum bilyanense Serra, J.C.Hern., M.Á.Alonso & M.B.Crespo, la “jarilla de Villena”.
Solament es coneixen 432 individus de Helianthemum bilyanense, localitzats en una única població amb una àrea d’ocupació 1.037 m2. Aquest fet, segons assenyala María Angeles Alonso, “la categoritza segons els criteris de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Natura) en Perill Crític (CR), el grau d’amenaça més gran que pot tenir un organisme; més enllà només queda l’extinció”.
La biòloga explica que “en aquest cas, tenint en compte la fragilitat de l’ecosistema propi i l’amenaça que suposa la instal·lació d’una planta fotovoltaica que segueix endavant (malgrat les denúncies que s’han realitzat davant les administracions valencianes per suspendre aquest projecte i que comportaria moviments de terra, compactació del sòl i antropització de l´ecosistema), les perspectives de supervivència de l´espècie disminueixen i el risc d´extinció augmenta”.
Per tot això, els experts de la Universitat d’Alacant consideren que “per a una bona gestió d’aquesta espècie i que sigui susceptible de conservació per part de les administracions, cal categoritzar-la perquè s’inclogui a les llistes vermelles dels catàlegs de plantes amenaçades a escala regional i nacional, i posteriorment sigui inclosa a les ordres que recullen els llistats d’espècies protegides de la Comunitat Valencina i que pugui ser una de les espècies sobre les quals es decreti un pla de recuperació”.
Però mentre això passa, i per la urgència de preservar la viabilitat de la població, es proposa establir una microreserva de flora i emprendre tasques actives de conservació ex situ, que incloguin la recollida de llavors per dipositar-les al Banc de Germoplasma de Flora Amenaçada de la Comunitat Valenciana, del CIEF (Generalitat Valenciana). “Així ens assegurem la supervivència d’aquesta cridanera espècie i una possible reintroducció d’aquest material al seu hàbitat principal oa zones properes amb un hàbitat similar”, assegura Alonso.
Actualment, i en aquest sentit, a la Comunitat Valenciana hi ha tres plantes sobre les quals es treballa en un pla de recuperació: a Alacant, Silene hifacensis; a València, Cistus heterophyllus; ia Castelló, Limonium perplexum.
La nova espècie, Helianthemum bilyanenca
Helianthemum bilyananse és una planta petita i llenyosa, postrada a terra, amb unes vistoses flors grogues que en la seva morfologia són similars a les d’altres jarilles –pertanyents a mateix gènere i la mateixa família, les Cistàcies–; però els altres caràcters (hàbit, fulles, fruits, llavors…) són molt diferents i permeten reconèixer-la fàcilment. Hi ha una espècie amb morfologia similar a la villenera, i que també es desenvolupa en una ecologia similar, sòls salins i amb guixos. Aquesta altra espècie, anomenada Helianthemum polygonoides Peinado, Mart. Parras, Alcaraz & Espuelas, creix exclusivament als saladars de Tobarra, a la veïna província d’Albacete, i com que la planta de Villena també està sotmesa a impactes que la poden fer desaparèixer. Però, encara que comparteixin similituds, a l’article publicat pels investigadors alacantins es posen de manifest les diferències morfològiques i genètiques que les separen.
Informació i Foto: Universitat Alacant