Investigadors de la Universitat d’Alacant, més a prop d’aconseguir l’Avanç Científic de l’Any 2023
Els investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) Joaquín Silvestre i Néstor Guijarro s’han convertit en finalistes dels premis europeus Falling Walls 2023. El jurat de Falling Walls, integrat per cent personalitats de diferents disciplines científiques, ara haurà de decidir deu guanyadors d’entre els 30 finalistes.
La Fundació Falling Walls, que concedeix aquests guardons anualment, té com a finalitat enderrocar murs connectant la ciència, els negocis i la societat. Del 7 al 9 de novembre, a Berlín, els candidats es reuniran per donar a conèixer els avenços científics més pioners i es coneixeran els premiats en cadascuna de les set categories: Ciències de la Vida, Ciències Físiques, Enginyeria i Tecnologia, Ciències Socials i Humanitats, Art i Ciència i Gestió de la Ciència i la Innovació.
El catedràtic de Química Inorgànica de la UA Joaquín Silvestre és l’únic espanyol que apareix en la modalitat de Ciències Físiques amb el projecte “Towards a carbon neutral society” (Trencant les barreres cap a una societat neutra en carboni), on competeix amb altres universitats de reconegut prestigi com Yale o Harvard i representants IBM Research Europe.
«El projecte planteja aprofitar les propietats excepcionals que presenten els materials nanoestructurats de carboni per promoure la nucleació i el creixement de vidres de gas en espai confinat. Es tracta d?una aproximació nova que mimetitza els processos naturals d?emmagatzematge de gasos, per exemple, al fons del mar i que permet emmagatzemar grans quantitats de gasos d?efecte hivernacle (CO2) sota condicions suaus de pressió i temperatura», assenyala Silvestre. De la mateixa manera, gràcies a la gran versatilitat d’aquestes estructures de gel confinades, el projecte planteja l’ús d’aquestes estructures com a sistemes duals per emmagatzemar i alliberar gasos d’interès mediambiental i industrial mitjançant processos de reemplaçament in situ per intercanvi molecular.
Per part seva, l’investigador de l’Institut Universitari d’Electroquímica de la UA Néstor Guijarro ha estat nominat a la categoria d’Enginyeria i Tecnologia per la seva línia de recerca en el camp de l’economia circular per a la producció de compostos petroquímics renovables. El seu projecte “Making valuable petrochemicals” és l’única proposta espanyola seleccionada que competeix amb universitats de primer nivell dels Estats Units, la Xina o Alemanya, entre d’altres.
«A hores d’ara, la major part dels compostos petroquímics que demana la indústria procedeixen de refineries de petroli. Tot i això, el gran impacte mediambiental que tenen aquest tipus d’explotacions (emissions de carboni, destrucció d’ecosistemes, etc.) requereix buscar alternatives sostenibles per produir aquests compostos químics. Una és aprofitar els residus vegetals, particularment una fracció d’aquests coneguda com a lignina, la composició química de la qual recorda la dels compostos petroquímics», explica l’investigador de la UA.
Amb això al cap, Guijarro i el seu equip se centren a desenvolupar una nova generació de biorefineries capaces d’utilitzar l’energia solar per produir compostos petroquímics de manera sostenible a partir dels residus vegetals. Els seus esforços se centren en desenvolupar nous materials, particularment nanopartícules semiconductores programades per recol·lectar energia solar i canalitzar-la directament sobre la lignina, per extreure així compostos petroquímics d’interès per a la indústria.
Joaquín Silvestre
Joaquín Silvestre (Banyeres de Mariola, 1976) va obtenir la seva llicenciatura en Química a la UA el 1998 i va iniciar els estudis de doctorat en aquesta mateixa universitat. Durant el període de tesi doctoral va realitzar tres estades de recerca a la Universitat de Wisconsin (USA), la Universitat de Dundee (Escòcia) ia l’Institut de Tecnologia Química de València (ITQ). Després dels estudis de doctorat va realitzar dues estades postdoctorals, la primera, a l’ITQ, sota la direcció del professor Avelino Corma, i una segona al Fritz-Haber-Institute de Berlín (Alemanya), sota la direcció del professor Hans-Joachim Freund . El 2006 es va reincorporar a la UA com a contractat Ramon i Cajal, i el 2018 es va convertir en catedràtic. Amb més de 180 publicacions científiques, incloent-hi diversos capítols de llibre, dues patents i més de 120 participacions en congressos, aquesta trajectòria li ha valgut diversos premis, entre els quals cal destacar el Premi al Rendiment Acadèmic de la Comunitat Valenciana, Premi extraordinari de Llicenciatura , Premi “San Alberto Magno” de recerca i Premi “Alexander von Humboldt”.
La seva trajectòria científica se centra en la síntesi i la identificació, per primera vegada en la literatura, d’hidrats de metà sota condicions suaus de pressió i temperatura, molt similar a la dels hidrats naturals. A més de la línia de separació i emmagatzematge de gasos, Silvestre també treballa en altres línies de recerca com ara l’aplicació de materials inorgànics per a tractament de malalties oculars i per a l’alliberament de fàrmacs. Més recentment, el grup de recerca ha iniciat una nova línia de recerca per atrapar la humitat de l’aire, cosa fonamental atesa l’actual situació de sequera que viu el nostre país.
Néstor Guijarro
Néstor Guijarro (Alacant, 1984) és llicenciat en Ciències Químiques i va obtenir el doctorat en Ciència de Materials per la Universitat d’Alacant (UA) el 2013 sota la tutela del professor Roberto Gómez i Teresa Lana-Villareal. Durant aquest període va realitzar tres estades a la University of Electro-Communications (Japó) i l’Imperial College London (Regne Unit). La seva tesi doctoral es va centrar en el desenvolupament duna nova generació de cèl·lules solars basades en nanopartícules semiconductores. Després d’això, va obtenir la prestigiosa beca postdoctoral Marie Curie i es va traslladar a l’École Polytechnique Federal de Lausanne (Suïssa) on es va unir al grup del professor Sivula per desenvolupar materials de baix cost capaços de generar hidrogen a partir d’aigua i llum solar. Tot seguit, va rebre la prestigiosa beca Ambizione Energy (2016) i va començar així a liderar un grup independent a l’EPFL que buscava donar llum sobre els fenòmens electrònics i catalítics que governaven la fotoelectròlisi de l’aigua.
El 2020, Guijarro es va incorporar a la UA com a investigador Ramón y Cajal i des de llavors lidera diversos projectes de recerca, entre ells un projecte Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès) Starting Grant, i diversos projectes nacionals i regionals. Actualment, compta amb més de 60 publicacions en revistes internacionals d’alt impacte i ha gestionat com a investigador principal una quantia per sobre dels 3 milions d’euros en fons de recerca.
Informació i Foto: Universitat Alacant