La UA presenta el llibre “400 anys de The Changeling (Thomas Middleton i William Rowley, 1622)”
En complir quatre-cents anys de l’estrena de The Changeling, obra del teatre renaixentista anglès insòlitament localitzada a Alacant, la Universitat d’Alacant va celebrar un congrés per commemorar aquest esdeveniment (novembre de 2022). Les investigacions, conclusions i textos abocats en aquell congrés, integren avui la publicació “400 anys de The Changeling (Thomas Middleton i William Rowley, 1622), editada pel professor de la UA John Sanderson, i publicada pel Servei de Publicacions de la UA. El llibre ha estat presentat aquest matí en roda de premsa per Sanderson, també director acadèmic del Màster en Art Dramàtic de la UA, i traductor de la versió espanyola d’aquesta obra teatral (“El trueque”), acompanyat per Catalina Iliescu, vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària. Aquest volum, ha explicat Sanderson “recopila textos escrits per a l’ocasió per acadèmics estrangers i espanyols especialitzats tant en aquesta obra teatral i el seu període literari anglès com en el context alacantí/espanyol de l’època (tant social com literari) en què argumentalment es situa i, finalment, en la perspectiva traductològica”
El congrés va coincidir en el temps amb l’estrena nacional de la posada en escena espanyola d’aquesta obra amb el títol El trueque, a càrrec de la Companyia Ferroviària, el Teatre Principal i el Màster en Art Dramàtic Aplicat de la UA, en qualitat de coproductors daquesta obra subvencionada per lInstitut Valencià de Cultura, el Vicerectorat de Cultura de la UA i la regidoria de Cultura dElx.
Aquesta versió a càrrec de Ferroviària es representarà demà dimarts 18 de juliol al XI Festival de Teatre de l’Alcúdia-UA i, per aquest motiu, han participat també a la roda de premsa Paco Maciá, director de l’obra “El trueque” (The Changeling) i professor del Màster; Pollux Hernúñez, actor d'”El bescanvi” i professor del Màster; i Paco Peraile, actor de “El troque” i titulat del Màster.
El bescanvi (The Changeling, Thomas Middleton i William Rowley, 1622) és l’única obra teatral del renaixement anglès que està localitzada històricament a Alacant, concretament a l’Església de Santa Maria i el Castell de Santa Bàrbara, llocs emblemàtics de la ciutat. L’obra explica com un poderós senyor alacantí vol casar la seva filla amb un noble que ella no desitja, ja que està enamorada d’un altre cavaller que acaba de conèixer. Per truncar els desitjos del pare, requereix els serveis d’un criat deforme perquè solucioni el problema amb falses promeses. D’aquesta manera, el que al principi sembla un simple joc d’enamoraments i enganys acaba esdevenint una dura història de passions i traïcions que convergeixen en un desenllaç brutal.
EL TRAC. Companyia Ferroviària
De la mateixa manera que al text de Middleton i Rowley, on la història ens explica les conseqüències d’un comportament d’abús de poder, d’ambició i luxúria que desemboca en l’eliminació dels qui s’oposen als objectius dels protagonistes, així mateix, la nostra societat actual, individualista i narcisista es mou en una fugida endavant oblidant l’ètica personal i l’empatia cap als altres, buscant beneficis caigui qui caigui en les esferes del poder, dels diners o d’un sexe promiscu i sobre valorat. El TROQUE ens deixa veure les facetes més narcisistes del caràcter dels seus personatges, allunyats dels millors sentiments que defineixen la cultura humanista que ens hem atorgat. Avui vivim temps en què determinats sectors socials, conformats per persones que s’allunyen de valors bàsics de conducta per fer triomfar les seves tesis excloents, egocèntriques i antisolidàries. Així, la nostra realitat és plena d’esdeveniments on la mentida i la manipulació s’utilitzen per defensar comportaments que es volen normalitzar. No ens enganyem tampoc, tots necessitem estar atents a aquestes conductes, que en paraules de Primo Levy, se situen a la “zona grisa” a l’escala de valors, quan relativitzem la mentida i els abusos de poder.
EL TRUEQUE és un drama que es representa ininterrompudament des de la seva estrena el 1622. Un text el valor del qual ha perdurat en el temps i que com a clàssic ens transmet una sèrie d’emocions profundament humanes i constants en el seu transcurs històric: La passió, l’ambició, la crueltat, el sexe… i les conseqüències.
La nostra idea escènica és ressaltar en una clau minimalista els espais arquitectònics iconogràfics d’Alacant, on l’espectador pugui elaborar el seu propi discurs interior. Efectivament, l’aposta estètica que ens persegueix és la reivindicació de l’espai arquitectònic de referència que, juntament amb l’escenografia corpòria de l’obra, ens portarà a una proposta multidisciplinària que la cia. sempre ha defensat als seus muntatges i que jugarà amb els altres llenguatges de la posada en escena com són la Interpretació, Il·luminació, coreografia, escenografia, vestuari, música i espai sonor. La nostra vocació és la de l’experimentació i el risc amb la intenció d’oferir a l’espectador un espectacle ric en possibilitats expressives des de la bellesa poètica de l’elecció.
FITXA ARTÍSTICA:
DIRECCIÓ – Paco Macià
TRADUCCIÓ – John D. Sanderson
ESCENOGRAFIA – Luis Crespo
AUDIOVISUALS – Amador Artiga
DISSENY IL·LUMINACIÓ – Jorge Fullana
MÚSICA – Pedro Contreras
FOTOGRAFIA I VÍDEO – Joaquín Clares
VESTUARI – Remeis Sorres – Paco Alegre
DIRECCIÓ TÈCNICA – Visisonor
TALLER INTERPRETACIÓ – Jim Hooper
PRODUCCIÓ – Eloísa Azorín
AJUDANT ADREÇA – Iván Jiménez
ESCENOTÈCNIA – Alejandro Pérez
Repartiment:
Eloísa Azorín – BEATRIZ-JUANA, filla de Vermandero
Kike Del Río – DE FLORS, criat de Vermander
Iván Gisbert – ALSEMERO, Noble nouvingut a Alacant
Pollux Hernúñez – VERMANDERO, pare de Beatriz-Juana
Diego Juan – ALONSO DE PIRAQUO, promès de Beatriz-Juana
Paco Peraile – JASPERINO, amic d’Alsemero
Raquel González – DIAFANTA, assistenta de Beatriz-Juana
Diego Juan – TOMÀS DE PIRAQUO, germà d’Alonso
Informació i Foto: Universitat Alacant
