La UA estableix mesures per mitigar l’impacte de fuites de peixos de producció aqüícola a la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia

Aquestes dues comunitats sumen pràcticament el 60% de la producció de daurada i llobarro a nivell nacional i el 90% de la producció de corbina. En aquest sentit, analitzar l’estat del sector davant de fortes tempestes o altres esdeveniments climàtics i generar models de predicció i plans de recaptura representa un gran avenç, amb conseqüències econòmiques. Només el 2020, la borrasca Gloria va provocar indemnitzacions per part de les assegurances que van superar els 24 milions d’euros a les zones estudiades.

“Cada vegada que es produeixen fuites es perd la traçabilitat del peix i molts d’aquests exemplars acaben a les xarxes de pescadors i venuts com a peix salvatge quan es tracta d’un producte de l’aqüicultura”, assenyala des del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la UA Kilian Toledo, investigador principal de GLORiA. A més de perdre el control sobre el producte, aquestes fuites tenen un impacte econòmic tant per a les empreses d’aqüicultura com per als pescadors professionals. “Quan es produeix una fuita hi ha una forta interacció en els preus i l’entrada massiva de peixos escapats suposa una baixada de preus dels productes a la llotja”, afegeix Toledo.

Des que es va posar en marxa el projecte GLORiA el desembre de 2020, amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, a través del Programa pleamar cofinançat pel FEMP (Fons Europeu Marítim i de Pesca), l’equip d’investigadors de la UA ha analitzat l’impacte socioeconòmic dels esdeveniments d’escapament i ha treballat en col·laboració amb els agents relacionats amb el sector (empreses, administracions regionals, confraries de pescadors i altres centres de recerca) per establir plans de contingència i mesures per a la recaptura de peixos amb lajuda dels ports més propers a les instal·lacions aqüícoles.

Per això, han mantingut més d’una desena reunions bilaterals i han analitzat sis ports pesquers, més de 300 exemplars i 57 arts de pesca diferent, de les quals set han estat identificades com a eficaces per a la recaptura de peixos escapats. D’altra banda, s’han detectat múltiples esdeveniments d’escapament a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia al llarg d’una sèrie temporal de 17 anys (2004-2021).

La proposta d‟un pla de contingència és una eina adaptativa que estableix tots els mecanismes necessaris per generar un pla de recaptura exitós en cas d‟una fuita massiva. Per a cada instal·lació d’aqüicultura, els investigadors de la UA proposen fer una anàlisi de les condicions climàtiques que provoquen fuites massives de les espècies cultivades. “Això permet conèixer les condicions locals sota les quals es produeixen fuites, per tal de preactivar el pla de contingència. També es proposa una anàlisi de la flota pesquera dels ports propers a la instal·lació per establir la capacitat de recaptura en cada cas”, explica Kilian Toledo. El pla de contingència inclou un model de conveni perquè les empreses d’aqüicultura puguin arribar a acords amb el sector pesquer professional, que faran servir les arts de pesca més adequades per a la recaptura.

Informació i Foto: Universitat Alacant

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: