La Sala L’Horta proposa a les nenes i nens una experiència immersiva entre cavallons i hortalisses

Preparar la terra, plantar esqueixos i llavors, regar, observar com brolla la vida i es converteix en productes essencials per a la nostra alimentació. Tots aquests ensenyaments, tan arrelats al patrimoni cultural valencià no només a través de l’agricultura, sinó també de les cançons i els contes relacionats amb aquesta, formen part de l’espectacle “Horta”, creat i dirigit per Pau Pons per a la companyia Horta Teatre. Aquest muntatge, especialment recomanat per a públic entre 3 a 7 anys, torna aquest diumenge 20 de novembre a la Sala L’Horta de Castellar-Oliveral, on se celebraran dues funcions, a les 11.00 ia les 12.30 hores.

Es tracta d’una experiència immersiva en què les nenes i els nens ocupen l’escenari per treballar directament la terra i activar tots els sentits mentre recullen amb les mans pastanagues, enciams i cebes que després es podran endur a casa. Serà per a molts la seva “primera collita”. A través del tacte, l’olfacte, la vista i el so de les cançons populars, “Horta” descobreix històries, ensenya la utilitat d’objectes antics i convida a recuperar costums com ara olorar i identificar herbets. L’objectiu últim d’aquesta producció -reconeguda el 2019 amb el Premi al Millor Espectacle Infantil de les Arts Escèniques Valencianes- és recuperar els valors arrelats a la terra i als costums valencians més genuïns i ancestrals, contemporitzant-los i adaptant-los als interessos i els coneixements de els més petits.

Una experiència que combina la força de la narració oral a través de la màgia i la poesia dels recursos teatrals i escènics. Una proposta de teatre participatiu que treballa des de la tendresa i l’emoció, però sobretot des de l’humor i la pedagogia.

“El meu iaio era pagès. El meu pare no. Però a través de les seves històries i els records que encara viuen a casa meva, he aconseguit que la memòria d’una manera de viure associada al camp no s’extingeixi. Ara, penso en els meus fills i no queda ningú que els expliqui aquestes històries i els ensenyi a distingir una favera d’una carxofera, què és un cavalló o per què servia un cresol -explica Pau Pons, creadora i directora-. Per això vaig sentir que calia un espectacle on fóssim capaços d’aturar el pas del temps en un moment en què l’estil de vida moderna, l’extensió de les grans ciutats, els nous perfils professionals i la globalització, en general, estan acabant amb una manera de viure i un paisatge que ens era propi i genuí”.

Informació i Foto: Marta Moreira

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: