La Sala l’Horta porta a escena «La Sort», comèdia dramàtica sobre el procés d’adopció homoparental i interracial dels dramaturgs i actors Juli Disla i Jaume Pérez

La Sala l’Horta porta a escena aquest cap de setmana La Sort, comèdia dramàtica que narra la peripècia emocional que van viure en primera persona els autors teatrals i intèrprets valencians Juli Disla i Jaume Pérez quan van decidir iniciar el procés d’adopció del seu fill. Aquesta història autobiogràfica sobre la construcció d’una família interracial per part d’una parella homoparental es representarà el dissabte 30 d’octubre a les 19 hores.

A l’endemà, el diumenge 31 d’octubre, el pati de butaques de el centre cultural de Castella-Oliveral s’omplirà de nens i nenes d’entre 2 i 6 anys. La creadora Mira Rosana presentarà l’espectacle Pau i Fico, que utilitza el llenguatge de l’clown i els titelles per parlar -en llengua valenciana- de la importància de preservar la natura, els oceans i els animals que habiten el planeta Terra.

Sense deixar de banda en cap moment l’optimisme i el sentit de l’humor, les pallasses Coral i Pupetes transmeten un missatge de conscienciació mediambiental a el públic de Primera Infància. La sinopsi tracta d’un peix (PAU) i un pop (FICO) que són molt amics. Un dia es troben amb la seva amiga l’estrella de mar, que té un aspecte molt pàl·lid. Ella els explica que l’oceà està ple d’escombraries. Comença una aventura per buscar a la reina de la Mar, Posidònia, i convèncer-la perquè torni la salut dels éssers vius aquàtics.

Cicle per a joves i adults, l’últim dissabte de cada mes

«La Sort» forma part de l’Cicle especial de comèdia per a joves i adults que va iniciar la Sala l’Horta la temporada passada amb molt bona acollida per part de públic valencià. Una de les peculiaritats d’aquesta peça teatral, a més del seu valor com a testimoni autobiogràfic, és el fet que aborda una qüestió tan complexa com l’adopció i la diversitat sexual i racial sense incidir exclusivament en els elements més dramàtics. En aquesta producció de la companyia Pérez & Disla, amb text de Juli Disla i direcció de Jaume Pérez Roldán, Toni Agustí i Santiago Ribelles, també es busquen espais per a la distensió i els moments tragicòmics.

A través d’aquesta vivència íntima, l’obra parla de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com es viu la qüestió racial, de quins són els referents, de l’entorn en què es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això. És un relat sobre el que suposa aquest procés burocràtic, no només per a una parella homosexual, sinó per a totes les persones que decideixen iniciar aquesta aventura, que es pot allargar fins a vuit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d’adopció.

A La Sort, Juli Disla i Jaume Pérez parlen en primera persona i s’exposen d’una manera que no és fàcil de trobar en els escenaris. I ho fan perquè la normalització de famílies com la seva influeixi positivament en els nens i nenes que formen part de famílies semblants. La integració en la societat és la base per al benestar individual i familiar i també per a l’enriquiment social.

L’exercici de la maternitat o paternitat en persones gais i lesbianes opera de vegades com una manera d’autoafirmació en tres direccions: cap a un mateix, cap al fill o filla i cap a l’entorn. L’exercici de visualització de l’enllaç parental o maternal és també una afirmació de la diversitat. Per sobre de tot això, els dos autors consideren que La Sort és un honest homenatge a l’fill que comparteixen.