La saga Chumillas continua amb el Villarreal Club de Futbol
La saga Chumillas continua. Aquesta família de Vila-real ha dedicat gran part de la seva vida al Submarí Groc durant tres generacions. Prudenci, el primer de la saga familiar a vestir l’elàstica groga, va ser homenatjat recentment pel club juntament amb la resta dels artífexs de l’ascens a Segona Divisió el 1970 a l’acte d’ampliació del Passeig Groc, que commemorava aquest èxit i el títol de l’Europa League.
A l’acte, l’acompanyava el seu nét Marcos, actualment jugador de categoria Aleví a la Pedrera Grogueta, que somia seguir els passos del seu avi Prudenci i del seu pare David, que va jugar tres temporades al primer equip en la categoria de plata.
Història del Vila-real
Prudenci i David no són els únics pare i fill que han jugat per al primer equip. Adriano García i el seu fill Carlo, actualment a les files del Vila-real B i amb alguns minuts amb el Submarí; Xisco Nadal, actual delegat de l’equip, i el pare Sebastián; o César Arzo i el seu pare, entre d’altres, han seguit aquesta curiosa tradició.
El club ha canviat considerablement durant aquestes tres generacions. Quan Prudenci defensava l’elàstica del Submarí, l’entitat encara no era propietat de Fernando Roig. “Això ha experimentat un creixement monumental. Ningú no ho pensava en aquella època. No sé com és possible que la persona que està al capdavant hagi estat capaç daixecar tot això i un equip tan competitiu. L’evolució ha estat molt ràpida”, confessa el més gran dels Chumillas.
Més tard, va ser el torn del seu fill David i l’equip ja estava assentat a Segona Divisió i el fill de Prudenci va debutar amb el primer equip quan militava a la UD Vall d’Uxó, que per aquell temps era filial del conjunt groguet, abans de formar part del quadre groc definitivament. “Competíem a Segona Divisió, però tot era molt més amateur. No teníem filials ni una ciutat esportiva. Tot això no té res a veure i ara és un èxit veure el primer equip competint sempre pel màxim, el filial a Segona, que és molt important per poder canalitzar aquest pas de jugadors cap al primer equip, i el Femení a Primera Divisió. A nivell de club, és l’any més satisfactori”, subratlla David, que ara dirigeix una empresa després del retir del futbol, etapa en què el va compaginar amb els estudis universitaris.
De tal pal(s) tal estella
Ara és el torn del petit Marcos, que compleix la seva cinquena temporada al club, sense comptar la seva etapa prèvia a Psicomotricitat. “Té des de petitó una pilota als peus i no para. M’agrada com juga i em diverteixo quan vinc a veure’l”, explica el seu avi orgullós. D’altra banda, al seu pare també li agrada veure el fill gaudir de groc: “L’animem a practicar aquest esport perquè a ell li agrada des de petit. Se’l veia que ha heretat aquesta afició que tenim a casa i tenir aquestes instal·lacions, mitjans i entrenadors és una cosa única i cal aprofitar que ho tenim a casa”.
El més jove dels Chumillas explica que el seu jugador favorit és Álex Baena, ídol de molts groguets gràcies al seu gran rendiment en aquesta campanya i el seu sentiment groc, amb què se sent identificat: “A més de ser migcampista com jo, és molt bé, es perfila molt bé, li posa moltes ganes, té molt bon tir i passi i es desmarca molt bé”.
Records inesborrables
De moment, el millor record de Marcos a la Pedrera Grogueta va ser guanyar-li una final amb el Mini B al Levante UD a la tanda de penals. Era un torneig a Alcoi i els jugadors granotes eren superiors físicament, però l’equip de Marcos va fer un gran paper i va poder aixecar la Copa. Els petits van tornar tard a casa aquell dissabte i, l’endemà, van matinar per jugar la final d’un torneig provincial davant el CD Onda a Vilafamés. Marcos va alçar tots dos trofeus i va completar un cap de setmana rodó. A Marcos encara li queden molts moments bonics per viure al futbol base del Vila-real i el seu avi Prudenci i els seus pares David i Blanca seguiran assistint a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza per ser-ne testimonis.
Informació i Foto: Villarreal CF