La reurbanització de la plaça de l’Ajuntament de Valencia incorpora una el·lipse que identificarà la catedral de la pólvora
L’alcaldessa de València, María José Catalá, s’ha reunit este dimarts amb l’equip redactor del projecte de reurbanització integral de la plaça de L’Ajuntament, encapçalats per l’arquitecte Miguel del Rey, que ja han presentat l’avantprojecte de reurbanització integral. Este document se sotmet ara a la fase d’informe dels diferents servicis municipals i en paral·lel l’Ajuntament i l’equip redactor inicien un procés d’escolta activa amb tots els sectors implicats com a floristes, comerciants, veïns i Junta Central Fallera, entre altres.
Com ha explicat l’alcaldessa, “este és un projecte d’identitat per a València, perquè esta ciutat havia de reconéixer-se a si mateixa. No podem fer una plaça o ciutat franquícia, sinó que havíem de fer una plaça que només es poguera fer a València”. “M’agraden molt les places però no les que em puc trobar a Madrid, Barcelona o altres grans ciutats. M’agrada que el que fem només puga fer-se a València i era un dels requisits. La plaça només pot ser la plaça de l’Ajuntament de València i això és generar identitat, la qual cosa es traduïx en un motiu d’orgull”, ha afegit Catalá.
L’avantprojecte preveu una superfície d’intervenció que supera els 38.000 m² on el vianant és el protagonista i es dupliquen els arbres per a guanyar zones d’ombra, es doblega també la superfície drenant i els bancs per a crear una gran plaça que el ciutadà puga gaudir. Tot això amb un pressupost d’11,4 milions d’euros (sense IVA).
A més, el document dividix la reforma integral en quatre fases per a poder realitzar-se respectant el calendari festiu de la ciutat. Les quatre fases són la plaça de la mascletà, la font ornamental – Maria Cristina, el carrer de Sant Vicent Màrtir en el seu tram nord i l’avinguda del Marqués de Sotelo.
Fase de la plaça
Així mateix, la proposta presentada per l’equip redactor realçarà la catedral de la pólvora. La principal novetat —ha explicat el regidor d’Urbanisme, Juan Giner— és que se substituïx l’espai de forma poligonal heretat de l’antic aparcament per una el·lipse, rememorant la forma usada per Goerlich en l’antic mercat de les flors. Una forma rotunda que albergarà la zona de mascletaes i zona de castells i tindrà un acabat singular.
El seu disseny ha tingut en consideració els 2.209 m² de superfície de la zona de focs que es mantenen en els actuals 2.211 m² de l’espai de l’el·lipse. L’acabat en esta zona inclou variacions en el to del granit, formes singulars en la llamborda i formes volàtils, portant al vianant a suggerir-li el moviment a la manera de voladorets, “la qual cosa a més d’acostar-nos a la singularitat del lloc evita plans uniformes en l’acabat on les emprentes del foc, o d’altres activitats, puguen menysvalorar l’acabat amb el pas del temps” ha explicat Giner.
L’avantprojecte proposa una gran plaça pública de plataforma única, un gran espai unitari per als vianants solat amb peces de qualitat i dimensió adequades a la seua escala, garantint el valor arquitectònic, potenciant un arbratge caducifoli d’altura controlada, que permeta visualitzar la mateixa arquitectura de la plaça, permetent alhora l’existència d’ombra en les àrees d’estar i en les zones de passeig, permetent baixar graus de temperatura.
En la zona de Correus, on se situarà la seu europea de la Hispanic Society i el futur museu de Sorolla, s’ha projectat una subplaça dins del conjunt a través d’un solat singular i un arbratge singular existent amb un cert sabor mediterrani evocant els paisatges de Sorolla.
Font ornamental i avinguda de Maria Cristina
D’altra banda, l’avantprojecte proposa un jardí situat on va estar l’històric jardí de sant Francesc, regat pel Braç d’En Roca que es dissenya com una illa la vegetació amb sòls més naturalitzats, on s’integra la font monumental existent i l’aigua és protagonista. Per a això, s’inclou un nou espai amb aigua, definit per un brollador.
El conjunt del jardí es perimetra amb un sistema de bancs de pedra que permeten asseure’s. En este jardí es mantindrà l’escultura de Francesc de Vinatea, jurista del Regne de València i defensor dels Furs.
A més, els autors del projecte bàsic connecten Sant Vicent Màrtir, Maria Cristina i la plaça de l’Ajuntament amb una gran circumferència de cercles concèntrics de llamborda que permetrà articular un pas d’integració natural amb diversos solats entre les tres zones, que donaran lloc a la cassació d’entorns i àmbits del pla Valentia.
Fase de Sant Vicent Màrtir
El tram nord del carrer de Sant Vicent Màrtir, —entre les places de L’Ajuntament i la Reina— es remodela configurant-lo com de plataforma contínua. Es pretén augmentar el pas lliure per a vianants i per a això, s’allibera l’ús exclusiu de pas per als vianants entre façanes i la línia d’arbratge, mantenint un plus d’andana entre este arbratge i el vial.
Fase de Marqués de Sotelo
L’avinguda del Marqués de Sotelo es configura com un bulevard contemporani amb andanes, voreres i zones d’estar, major espai per a vianants i tot dins d’una proposta de plataforma única que permet el pas de vehicles rodats.
Es proposa que l’acabat siga una rèplica al de la plaça, amb lloses de granit de gran dimensió en les zones per als vianants per a donar així una continuïtat estètica des de Sant Vicent Màrtir – Maria Cristina fins al carrer Xátiva.
L’objectiu és crear una unitat estètica que realce el centre neuràlgic i el cor identitari de la ciutat des de la plaça de la Reina fins a l’Estació del Nord.
Emblema del Pla Valentia
L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha assenyalat que “este és un avantprojecte que a este govern municipal li agrada perquè creem que amb ell la plaça de L’Ajuntament serà un gran espai per als vianants que tindrà una identitat pròpia, respectant els usos festius com són les Falles, respectant el valor arquitectònic de la plaça, augmentant les zones d’ombra i guanyant zones per a l’ús i gaudi del ciutadà”.
Així mateix, ha explicat que “ara iniciem un nou tràmit on tots els servicis municipals han d’informar sobre l’est avantprojecte que haurà d’ajustar-se als criteris tècnics que assenyalen, així com ser sensibles al tradicional negoci de la venda de flors i a les activitats falleres que ací es realitzen”.
“La ciutat ha de reconéixer-se a si mateixa, els valencians hem de reconéixer la nostra ciutat i acabar amb l’amalgama de dissenys dels últims anys que no corresponien a una identitat pròpia i única, i la plaça principal d’esta ciutat ha de ser el seu emblema, la joia de la corona del Pla Valentia”, ha finalitzat.
Informació i Foto Ajuntament de Valencia