La psicodèlia es cola al Mur del MuVIM amb l’art urbà de Disneylexya

El MuVIM, ferm en la seua aposta per l’art urbà, obri les seues portes a un nou projecte al seu Mur, situat al vestíbul del museu. Amb l’obra Bebe del sol, bebe de la sombra, l’artista urbà Disneylexya ocupa ara l’espai que el centre dedica a l’art urbà contemporani, “una mostra més de la implicació i suport que el MuVIM oferix a l’expressió artística de l’art urbà d’alt nivell”, destaca la diputada Glòria Tello.

L’artista xilé és una de les figures de l’art urbà de València i són moltes les obres que trobem en les parets de la ciutat i és que ben prompte, va entendre que els murs podien convertir-se en els llenços perfectes per a les seues obres de format més gran i va començar a treballar-hi compartint les seues composicions amb altres artistes com La Nena Wapa o David de Limón. Combina diverses tècniques en els seus murals usant pinzells i esprai, la qual cosa li permet aconseguir un gran detallisme en les seues obres.

Conegut per representar la idea de mutació gràfica basada en la reinterpretació i mescla de mites de l’antiguitat amb la pròpia simbologia, l’experimentació li ha donat com a resultat una amalgama composta per la iconografia de bestiaris medievals europeus, tractats d’alquímia i l’estètica nativa llatinoamericana. Tot això emmarcat en estructures gràfiques que guarden una certa semblança amb les composicions i el llenguatge utilitzat en el muralisme popular xilé dels anys 70.

En la composició creada per al MuVIM, Disneylexya juga amb les contradiccions dels elements en un mural en qué l’hivern i l’estiu rendixen tribut a un nounat alletat per una anciana. Tot això amb una intensa paleta cromàtica amb la qual integrar universos fantàstics i bèsties fantasmagòriques que ens acosten a l’imaginari de l’art prehispànic i indígena a través d’un brindis de sol i ombres.

Disneylexya

Llicenciat en pedagogia de les arts, este artista urbà, dissenyador, escultor i il·lustrador de procedència xilena (Santiago de Chile, 1979) ha portat els últims anys un aire fresc als carrers de València.

El seu propòsit en el muralisme de carrer consistix en gaudir de la llibertat de l’espai públic, intentar fer una cosa diferent i aprofitar l’oportunitat d’arribar a més gent.

La particular psicodèlia de la seua obra té una forta influència de les pròpies arrels sud-americanes. L’art indígena, les il·lustracions de tractats d’alquímia medievals i renaixentistes, i el muralisme xilé dels anys 70.

Informació i Foto: Diputació de Valencia

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: