La lluita del valencianista Salva Ruiz que li ha tornat el somriure
Amb només 16 anys, a Salva Ruiz li va cridar el seu pare perquè anés a la cuina de casa amb la seva mare Carme. Què deu fer el meu pare ara ?, devia pensar, el que va escoltar el va deixar sense parla: «aneu a fer la pretemporada amb el primer equip del València CF». Era juliol de 2011, amb Emery a la banqueta. «Va ser com estar en els núvols, era estar amb els ídols que veia per la televisió i ho vaig gaudir moltíssim», recorda Salva a VCF MEDIA, «el vaig afrontar d’una manera diferent a la pretemporada actual».
Va debutar amb el primer equip el 28 de novembre de 2012, en un partit de Copa davant de la UE Llagostera (3-1). Aquell dia tenia examen de Llengua Castellana de 2n de Batxiller, però va parlar amb el professor i l’hi van ajornar per al dia següent, aquella nit va jugar els 90 minuts en un dia inoblidable. A poc a poc va anar cobrint etapes, amb dues cessions al CD Tenerife i Granada CF incloses, fins que en l’estiu de 2016 es va veure obligat a parar a causa d’una aplàsia medul·lar. Van ser dos anys durs, moments en què de vegades no tenia ni ganes de veure partits, però els metges no van descartar que tornés a jugar a futbol: «mai he parat de treballar».
El 7 de novembre de 2017 va tornar als terrenys de joc en un amistós amb el filial davant l’Alboraya Juvenil. Va ser titular i va lluir el braçalet de capità, quan va tocar la primera pilota es va emocionar. Només uns dies després, el dia 18, va tornar a competir en partit oficial davant el Lleida Esportiu, van ser els últims cinc minuts, però li van saber a glòria. Al gener de 2018 va sortir cedit al RCD Mallorca, on va aconseguir l’ascens a Segona i aquesta temporada a Laliga també amb el conjunt vermellenc.
«El meu objectiu era tornar a gaudir i sentir-me futbolista, veure fins on podia arribar»
«He tornat a gaudir del futbol, han estat dos anys increïbles i això es nota a tots els nivells. El meu objectiu era tornar a gaudir, veure fins on podia arribar i tornar a sentir-me futbolista «, reconeix Salva, disposat a lluitar per aprofitar l’oportunitat de ser futbolista del primer equip, perquè ningú li ha regalat res:» Em va fer molta il·lusió quan es va concretar la meva volta. He hagut de suar i patir per tornar a ser aquí «.
Salva Ruiz és una persona diferent, «però amb els mateixos valors». Va tornar a enfundar-se la elàstica valencianista davant l’AS Monaco, i aquest dimarts també va jugar 45 minuts davant el FC Sion, on va assistir a Rodrigo Moreno per al 0-2. El futbolista format a l’Acadèmia torna a gaudir i somriure, mai va abaixar els braços per viure moments com aquest.
Informació i Foto: ValenciaCF