La Fundació Caixa Castelló és pionera a la seva gaiata
Amb una potència de 5.000 watts generats amb energia renovable bateries solars fotovoltaiques, s’evita la utilització de combustibles d’origen fòssil, com ara la gasolina o el gasoil, evitant l’emissió dels més de 100 kg de CO2 que causaria un generador de combustible fòssil. La fita, que sens dubte marca un abans i un després en la història d’aquest acte, correspon a una Gaiata molt singular, realitzada ara fa 70 anys per l’escultor Juan Bautista Adsuara Ramos, per encàrrec de la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad de Castelló. Una obra que ha perdurat a través de les dècades, però la història de la qual està directament vinculada al setè centenari de la ciutat.
El 1952, amb poc més de 53.000 habitants, la capital de la Plana commemorava els set segles transcorreguts des de la seva fundació per Jaume I a través del Privilegi de Trasllat. Consolidades les festes de la Magdalena com les més importants de la ciutat. El dissabte 15 de març, les festes s’obren amb un Pregó al qual s’hi incorpora la recentment constituïda Germandat dels Cavallers de la Conquesta. L’endemà, al Romiatge els castellonencs empunyen unes canyes coronades per primera vegada per cintes verdes. I aquesta nit, a la Desfilada de Gaiates, després dels monuments dels sectors s’exhibeixen els de les corporacions: Sant Isidre, Cambra Agrícola, Caixa d’Estalvis i Sindicats.
És la primera vegada que els castellonencs contemplen aquesta obra d’Adsuara, escultor consagrat a nivell nacional i nomenat Fill Predilecte de la Ciutat només dos anys abans. De caràcter marcadament classicista, el monument uneix l’harmonia de llum i estètica, de simbologia i de tradició. Des de les fustes nobles, figures d’amorets, al·legories de l’estalvi i gots de vidre de colors, l’obra es converteix aviat en un dels símbols de les festes. Dos dies després, dimarts, Mediterráneo explica com “la Gaiata de la Caixa d’Estalvis anava presidida per una gropa portadora d’artístic fanal, i seguint la tradició, infinites nenes del meneo s’agitaven graciosament lligades al lluminós símbol magdalener”. En definitiva, una escena costumista en què el monument desfila precedit per un grapat de nenes petites que representen simbòlicament els fills dels pobladors de la llegendària baixada a la plana des del Castell Vell, lligats als caiats dels seus pares per no perdre’s durant el trajecte. Onze joves vestits amb el vestit de saragüells que estiren la gaiata representen el gremi agrícola dels pagesos i els primers habitants de la Plana. Davant, la gropa, porta el fanal que obre el camí.
El monument en una de les primeres aparicions públiques.
Tot i això, com la resta de gaiates, la d’Adsuara s’enfronta des de la seva primera aparició al repte de mantenir-se ben il·luminada en moviment. Com recorda Agustín Mon al seu article De les minetes al led. L’evolució de la Gaiata, publicat el 2018 al llibret del sector 15, Sequiol, fins al 1948 “l’única solució era utilitzar com a sistema d’alimentació bateries de cotxes”. Tot i això, el 1949 s’ha fet el “primer gran salt qualitatiu”, un innovador sistema de subministrament elèctric per pals, que permetia disposar de potència suficient perquè la llum iniciés la conquesta de la Gaiata”. Aquests pals, “estratègicament disposats en el recorregut i artísticament decorats amb els escuts dels pobles de la província, amagaven al seu interior un punt de connexió a la xarxa elèctrica”. Cada monument comptava amb dues connexions que s’anaven rellevant de pal a pal, per donar corrent elèctric permanent. El sistema funcionarà durant quatre dècades i permetrà una evolució des dels primitius 125 volts fins als 230v, passant per la dualitat 127/220v. Pel camí, l’enginyer català Carles Buigas, el mag de la llum, dissenyarà sengles monuments gaiaters el 1966 que posaran de manifest la creixent importància de la il·luminació i la seva potència. I entrarà en acció l’electrònica, que facilitarà la programació de jocs de llum i colors. Tot això portarà a un augment de la potència que generarà apreciables problemes de seguretat al sistema de pals.
L’any 1992 arribarà, per aquesta circumstància, un nou salt: grups electrònics de gran capacitat aportaran la solució al subministrament, a costa d’un peatge estètic, pel caràcter purament funcional d’aquests equips. 18 anys i moltes millores tècniques després, el 2010, la consciència sobre la necessitat d’eficiència energètica portarà a migrar tot el sistema d’il·luminació a la tecnologia LED. Segons recorda Mon, a la Magdalena del 2011 la potència elèctrica demandada per les gaiates “queda reduïda a la desena part”, amb elements d’una altíssima eficiència. Automàticament, la mida dels grups electrònics es redueix i amb ell, el seu antiestètic impacte visual i sonor a la desfilada.
El quart ‘salt’ tecnològic des de 1949
Així doncs, si 1949, 1992 i 2011 marquen les fites de la progressió tecnològica de la Desfilada de Gaiates, 2022 està cridat a sumar-se a la llista amb la primera experiència de supressió dels grups electrògens i la seva substitució per bateries on prèviament s’ha emmagatzemat energia solar.
Les bateries solars fotovoltaiques que aniran sota la Gaiata a la Desfilada.
El resultat, dissenyat conjuntament per la Fundació i l’empresa castellonenca Heliotec, especialista en projectes d’energies renovables, es plasma en 12 plaques solars de 450 W, un inversor híbrid de 5 kW i 21,6 kWh d’energia solar fotovoltaica emmagatzemats a bateries de liti de darrera generació. L’estrena estava prevista per al 15 de març del 2020, a les festes del 75è aniversari, però la irrupció de la pandèmia va obligar a ajornar el pla.
La Fundació Caixa Castelló ha fet un pas més endavant perquè la Gaiata d’Adsuara brilli en tota la seva esplendor, en unir les noves tecnologies i la il·luminació led amb el màxim respecte al disseny original de l’escultor castellonenc. Amb aquest objectiu s’han retirat els additaments incorporats al monument a les dècades posteriors a la seva creació, per recuperar en tot el possible el seu caràcter original. Al costat de l’obra, dotze nenes vestides d’organdí i tul -les xiquetes del meneo- caminaran per recordar els primers castellonencs. L’ahir i el demà tornant a donar-se la mà, com cada Magdalena.
Informació i Foto: Fundació Caixa Castelló
