La directora general de Salut Pública destaca la necessitat consensuar calendaris vacunals que garanteixin l’equitat territorial
La directora general de Salut Pública, Ruth Usó, ha destacat aquest dijous la necessitat de “comptar amb calendaris vacunals basats en les evidències científiques i consensuats entre totes les comunitats autònomes, a través de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que garanteixi l’equitat a tota la població de l’Estat espanyol”.
Ruth Usó ha realitzat aquestes declaracions en la inauguració de l’edició virtual de la IV Trobada d’Experts en Vacunes de la Mediterrània que, organitzada per l’Àrea de Recerca en Vacunes de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO -CV), tindrà lloc els dies 5 i 6 d’octubre, sota el títol Del monòleg al diàleg.
Així mateix, la directora general ha ressaltat la importància de comptar amb bons sistemes de vigilància epidemiològica que permetin avaluar, tant la necessitat d’incorporar les diferents vacunes que vagin estant disponibles als calendaris vacunals, com l’impacte real que tenen els programes de vacunacions a l’epidemiologia de les malalties immunoprevenibles i, en última instància, a la salut de la població”.
D’altra banda, Ruth Usó també ha plantejat la necessitat “establir protocols àgils que permetin processos de contractació ràpids i flexibles dins del marc de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques per garantir el subministrament de vacunes en un context en què les necessitats són, gairebé sempre, incertes”.
En aquesta trobada, adreçada al personal professional sanitari implicat en la posada en marxa dels programes de vacunació, s’analitzaran les estratègies vacunals per millorar la salut de la població, des de les campanyes de vacunació fins a la importància dels calendaris vacunals a allò llarg de tota la vida.
També es presentaran estratègies de millora de les cobertures de vacunació i s’analitzaran la perspectiva de les persones usuàries en aquest context de millora de la salut de la població a través de les vacunacions.
Així mateix, també es revisaran experiències d’excel·lència en la vacunació, com han evolucionat les recomanacions de vacunació per a la població adulta, el procediment seguit per a la incorporació de la vacuna davant de l’herpes zòster, la importància dels registres de vacunes i les estratègies de comunicació cap a la població.
Finalment, s’analitzaran alguna de les línies previstes per a un futur proper, com és la vacunació davant del rotavirus, les vacunes davant del pneumococ o la vacunació davant del virus respiratori sincitial (VRS), més enllà dels monoclonals.
També es revisaran les condicions que han de tenir les vacunes destinades a persones grans o lefecte de les vacunacions més enllà de la fase aguda de les malalties infeccioses. Paral·lelament, s’abordarà la percepció de la població sobre vacunes tan actuals com la de la grip o la vacuna davant de la COVID 19.
Vacunació de grip i COVID 19
Com ja va avançar el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, la campanya de vacunació conjunta contra la COVID-19 i la grip s’iniciarà entre la població de risc i arrencarà a la Comunitat Valenciana el proper 16 d’octubre, com a la majoria de comunitats autònomes , tenint en compte la planificació de subministrament per part del Ministeri de Sanitat de les dosis de la vacuna.
La determinació de la data d’inici de la campanya, en el cas de la grip, obeeix a fer que la circulació del virus estigui directament vinculada a les baixes temperatura de l’hivern i l’efecte de la immunització té una durada aproximada de cinc mesos. Per això, cal administrar-lo durant la tardor de cada any, d’octubre a desembre, ja que està demostrada epidemiològicament la incidència de la grip a la nostra comunitat apareix de manera més tardana que en altres comunitats autònomes.
D’altra banda, entre les novetats d’aquest any, la vacunació davant la grip s’administrarà entre les persones que superin els 60 anys, en lloc dels 65 anys que estaven establerts fins ara, i en nens sense factors de risc 6 i 59 mesos. Fins ara només s’administrava els menors que presentaven factors de risc.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana
