La Conselleria de Política Territorial elabora les cartografies dels embornals de carboni a la Comunitat en la lluita contra el canvi climàtic
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha elaborat les cartografies dels embornals de carboni a la Comunitat Valenciana dins de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic que porta a terme el Consell.
El conseller de Política Territorial, Arcadi Espanya, ha explicat que “aquestes cartografies, realitzades per la Direcció General de Política Territorial i Paisatge, inclouen l’estoc total de CO2 acumulat per la coberta vegetal forestal i agrícola a la Comunitat Valenciana, i el seu funció com a embornal, així com la fixació anual per part dels sistemes forestals, agrícoles i el verd urbà de les ciutats. ”
En aquest sentit, Arcadi Espanya ha insistit que “la planificació territorial és fonamental, ens permet optimitzar els serveis ecosistèmics i arbitrar fórmules per tenir equilibri entre el món rural i l’urbà” i ha afegit que “volem seguir donant a conèixer el nostre territori per protegir-lo , valorar-lo i seguir actuant davant el canvi climàtic i com mitigar-ne els efectes “.
Segons ha assenyalat el conseller, el total de l’existències acumulades supera els 237 milions de tones de CO2, el que suposa més de deu vegades les emissions anuals de CO2 a la Comunitat Valenciana “.
Així, ha destacat que “el disposar d’aquests embornals de carboni suposa un servei ecosistèmic de gran valor per al territori, ja que la seva gestió, conservació i millora permetrà la millora de l’balanç de les emissions de CO2, i per tant cal destacar la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic ia la millora de la resiliència del territori valencià “.
Per la seva banda la fixació de CO2 anual, suposa una mica més de 17 milions de tones, i “el factor de la vegetació agrícola pren un major protagonisme en aquesta cartografia per la rapidesa del seu creixement i fixació de CO2”, ha apuntat Arcadi Espanya
A la Comunitat Valenciana, els municipis amb major acumulació de carboni són els de l’interior com Morella, Ayora, Requena, la Pobla de Benifassà o Vistabella de l’Maestrat. Les comarques que en major mesura contribueixen a aquest estoc són els Ports, l’Alt Millars, l’Alt Palància, la Vall d’Aiora i Requena-Utiel.
Com ha indicat el conseller “són totes comarques i municipis de l’interior, que presten serveis ecosistèmics molt valuosos per al conjunt del territori, i així ha de ser reconegut, valorat i compensat en nom d’un major equilibri territorial i en els objectius de lluita contra el canvi climàtic “.
També ha subratllat que “aquesta cartografia serà de gran utilitat per a la planificació territorial que està duent a terme la Conselleria. La seva utilització millorarà l’aplicació dels objectius de l’balanç net zero de carboni dels desenvolupaments territorials i urbanístics, i s’utilitzarà en la definició , ordenació i gestió de la infraestructura verda, ja que tots els sòls amb una acumulació de CO2 superior a les 200 tones per hectàrea s’incorporaran a la infraestructura verda “.
Així mateix, la cartografia permetrà conèixer l’impacte que produiran els projectes implantats al territori, els seus efectes sobre els embornals de carboni i la necessitat d’adoptar mesures de compensació, bé sigui en repoblació, reforestació, millora de la gestió forestal o altres formes de compensació .
La Cartografia territorial de l’estoc i la fixació anual de CO2 a la coberta vegetal de la Comunitat Valenciana forma part d’un projecte molt ambiciós, dins dels compromisos de la Conselleria en matèria de lluita contra el canvi climàtic, en el qual es pretén generar coneixement al voltant dels serveis ecosistèmics i incorporar-los a la planificació territorial per a la seva millor reconeixement i gestió.
Les primeres cartografies que es van presentar i van aprovar feien referència a el cicle hidràulic, i properament està prevista l’elaboració d’altres cartografies en aquesta mateixa línia de mitigar els efectes de l’canvi climàtic i adaptar el territori per fer-lo més resilient a aquests efectes.
, Hi han participat també les directores general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, i de el Canvi Climàtic, Celsa Monrós; membres de l’equip Ítaca de la Universitat Politècnica de València, José Vicente Oliver i Victoria Lerma; consultors de el projecte, i el director de l’Institut Cartogràfic Valencià, Xavier Navarro.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana