Josep Bernabeu, director de la Càtedra Carmencita de la UA reclama una gastronomia sostenible i solidària per fer front a la crisi posterior al COVID-19

La preocupació pels efectes que pot tenir la COVID-19 sobre el sector de la gastronomia unida a la reflexió sobre les finestres d’oportunitat que pot oferir aquesta crisi porta a afirmar que, ara més que mai, és el moment de reivindicar una alternativa gastronòmica sostenible i de proximitat. Josep Bernabeu Mestre, director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis de l’Sabor Gastronòmic i de el Centre de Gastronomia de la Mediterrània UA-Dénia (GASTERRA) i catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat d’Alacant, llança la proposta de «repensar i replantejar la nostra oferta gastronòmica, reforçant les fortaleses amb què comptem «.

«És evident davant la nova situació que es planteja, i particularment en el sector de la gastronomia, l’oportunitat que s’obre per a aquest sector de la gastronomia de proximitat», indica. Per això proposa un replantejament l’oferta gastronòmica mediterrània. «Reforçar nostra sobirania en el fet del que alimentari pot ajudar, també a fomentar el sector primari. Aquest pot ser el camí «.

Aquest plantejament ja compta amb un important recorregut però «convé recordar les seves fortaleses i en quina mesura pot ajudar a corregir alguns dels factors que han estat darrere de la pandèmia», ha precisat. Bernabeu refereix el comunicat de el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU, on s’indicava la «necessitat de replantejar el nostre sistema de producció d’aliments i els nostres hàbits alimentaris, tornant a una dieta més vegetal i una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient «. La gastronomia inclou el tractament culinari i la forma d’ingerir els aliments, a més de les seves característiques i com han estat obtinguts i / o processats. Com ens recorden els experts de Nacions Unides, la gastronomia sostenible és clau per assolir les metes de l’Agenda 2030, i més concretament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): el 2, corresponent a ‘Fam zero’; i el 12, referit a ‘Producció i consum responsable’, ja que promou ‘el desenvolupament agrícola, la seguretat alimentària, la nutrició, la producció sostenible d’aliments i la conservació de la biodiversitat’.

El científic aposta per «canviar algunes peces de la nostra oferta i fer-la més competitiva». El territori valencià representa un espai amb identitat i tradició culinària i gastronòmica, amb diversitat de recursos i productes i amb un reconegut potencial en l’àmbit de la gastronomia i el turisme gastronòmic. Sobre aquestes bases, l’oferta gastronòmica en tots els àmbits, inclòs el domèstic, «hauria d’apostar decididament per models basats en la compra local, la producció ecològica, els aliments de temporada, el contacte directe i els pagaments justos als productors». Es tracta d’alternatives que a més d’aconseguir destacats resultats gastronòmics, se situen en els paràmetres de l’economia ètica, a l’generar un desenvolupament territorial integrat i de benestar local, mitjançant la dignificació de la producció i l’elaboració d’aliments de qualitat d’acord amb ecosistemes locals ecològicament adaptats. Segons l’opinió de l’expert, «la demanda de producte local pot ajudar a consolidar la territorialització de bona part de la cadena alimentària i avançar en l’objectiu de recuperar una sobirania que pot resultar clau per afrontar el canvi de model que representa la globalització».

Gastronomia solidària amb qualitat alimentària i nutricional

D’altra banda, la consecució dels objectius ODS implicarà un esforç, ja que el compromís ha de ser el d ‘ «alimentar persones». Com afirma Bernabeu, «no val qualsevol aliment. S’ha de garantir l’accés al que anomenem ‘aliments protectors’, aquells que permeten obtenir una nutrició adequada i que no sempre estan a l’abast de tots els sectors de la població i en particular dels més vulnerables «. Per a això, el catedràtic reclama que siguin les polítiques alimentàries les que assegurin menús que incorporin «tant la qualitat alimentària i nutricional com la gastronòmica». Aquesta aposta per la gastronomia solidària és aquella que «arriba a tothom i suma, a més, qualitat alimentària i nutricional». Aquest pot ser un «valor afegit al nostre turisme gastronòmic», ha assenyalat.

La resposta a com aconseguir aquest objectiu, especifica, és «aprofitant els recursos que tenim aquí, i que són el potencial humà en matèria gastronòmica i els productes». En aquest sentit, Bernabeu recorda que en la nostra franja mediterrània «som una de les zones amb major nombre de denominacions d’origen».

 

 

 

 

Informació i Foto: Universitat Alacant